La lluna, els sistemes planetaris i la teoria de la conspiració

Diu el Dr. Escarrabill, en la seva primera “Mirada lateral”, que ens preparem per a un repte complex i magnífic, com anar a la lluna, que en aquest cas vol dir fer front a l’epidèmia de malalties cròniques i al seu impacte sobre salut i qualitat de la vida de les persones i la sostenibilitat del sistema de salut. La geriatria, sobre el tema, es divideix entre qui es pregunta: per què ara?, si som especialistes des de fa dècades, i per altra banda qui ha entomat amb entusiasme l’oportunitat d’aportar valor al canvi de model que es planteja. Aquests últims es mouen des d’una anàlisi crítica: Què estem fent i què podríem fer millor? a la llum de l’evidència sobre intervencions complexes dirigides a malalts complexos, generalment persones grans.

El blog Update en Geriatria de la Societat Catalana de Gerontologia i Geriatria ha canalitzat aquesta energia positiva creant una sessió bibliogràfica virtual i en xarxa entre diferents llocs del país. Sent, aquesta, la línia editorial oberta, les primeres quatre entrades s’han alineat, de forma espontània, sobre models d’intervencions per proporcionar a aquests malalts una atenció adequada, ni menys ni més. A continuació, en breu, tres missatges clau d’aquesta mini-sèrie d’entrades:

1. Atenció a urgències. Intervencions aïllades, com la simple presència d’un geriatre consultor, no milloren els resultats post-alta en termes de consultes a urgències, reingressos o institucionalització. En canvi, intervencions complexes i articulades, com combinar la valoració geriàtrica integral, per un equip expert que es fa càrrec del pacient, amb l’activació directa des d’Urgències d’equips domiciliaris especialitzats o la derivació a un hospital de dia geriàtric, són efectius per reduir ingressos i dies d’estada hospitalària. Això va en la línia, per exemple, de l’organització de les Emergency Frailty Units del Regne Unit, amb resultats prometedors. 
2. Transició a l’alta. És important identificar predictors de reingrés post-alta per millorar l’atenció i el suport a les transicions, punt especialment crític perquè acostuma a haver-hi canvis de tractament i necessitats d’adaptació a una nova situació clínico-funcional. 
3. Atenció en residències. Diverses intervencions, sovint combinades, poden reduir les derivacions als hospitals d’aguts, entre elles, el pla anticipat de cures, atenció pal·liativa, protocols de tractament d’aguditzacions, com la pneumònia, l’avaluació geriàtrica integral i la vacunació d’influenza per a residents i personal.

Però, realment els americans van aconseguir anar a la lluna? O va ser tot un cop de teatre per posicionar-se durant la guerra freda, tal com argumenten els promotors de la “Teoria de la conspiració”? Com és que des del 1969 ningú hi ha tornat? En el nostre cas, crear només un aparador no valdrà: hem de seguir treballant per anar-hi i quedar-nos-hi: a la lluna i a altres planetes. I si per a problemes complexos calen solucions complexes, no dubtin que aquesta plataforma de joves enginyers de la geriatria hi donarà suport!