dimecres, 26 de març de 2014

Més participació, millors polítiques?


“Per a nosaltres [els legisladors atenencs], la discussió no és una pedra en el camí cap a l’acció, sinó el pas previ imprescindible per a prendre qualsevol decisió sàvia”. - Pèricles

Llegia aquesta cita en el llibre “És la política, idiotes!” del professor de Ciència Política Quim Brugué on fa una defensa aferrissada de La Política. De la necessitat de la política per a prendre decisions col·lectives. En aquests moments de desafecció política imperant, és un llibre, si més no, interessant, i que planteja una qüestió per mi clau: la intel·ligència sempre és col·lectiva.

Interessant debat avui dia, a l’era de les xarxes, on compartir coneixement i col·laborar mai havia estat tant fàcil. Però, i en l’àmbit de les polítiques públiques? Es té en compte la intel·ligència col·lectiva en el seu disseny? Té sentit fer-ho?



En el seu informe Citizens as Partners: Information, Consultation and Public Participation in Policy-Making, l’OCDE planteja tres grans motius pels quals els governs han de fomentar la participació dels ciutadans en l’elaboració de polítiques públiques:
  1. Millors polítiques públiques (incorporen les necessitats reals dels destinataris i es facilita la implementació)
  2. Major confiança en els governs (major acceptació de les polítiques per part dels ciutadans i més legitimitat dels governs)
  3. Democràcia més forta (ciutadania més activa i involucrada en els afers públics)

En política sanitària, hi ha una llarga tradició d’establiment d’òrgans formals de participació professional i, cada vegada més, d’oferir mecanismes per escoltar l’opinió de la ciutadania (The NHS belongs to the people: A call to action). Exemples com el descrit aquí, del ministeri de salut del Canadà, mostren com un procés de participació ciutadana (16 focus groups en 8 ciutats diferents i participació de més de 200 ciutadans) va servir per introduir canvis en l’estratègia de comunicació de la política sanitària federal.

La participació per se no té efectes miraculosos. Qualsevol procés de participació ha de tenir un perquè molt clar: definir clarament què es vol aconseguir (informar; recollir punts de vista; discutir; implicar...) determinarà l’estratègia i les eines per aconseguir-ho.

En qualsevol cas, fer front als grans reptes del nostre sistema sanitari com l’envelliment, els avenços tecnològics o l’atenció a la cronicitat requerirà, sense dubte, d’abordatges transversals i multidisciplinaris. I per això, la participació dels professionals sanitaris i de la ciutadania en el disseny de les polítiques sanitàries del futur és clau.

Post-script
Segons el mite grec, Ariadna, enamorada de Teseo, decideix ajudar-lo a matar el Minotaure i sortir del laberint a Creta. Li va entregar un cabdell de fil màgic que li va permetre, després de matar al monstre, trobar el camí de retorn i sortir del laberint. A la recerca dels fils màgics que ens ajudin a avançar...