Revistes científiques: haurien de deixar de publicar recerca finançada per les farmacèutiques?

Interessantíssim debat al British Medical Journal arran de la prohibició per part de la revista de publicar d'ara endavant recerca finançada per les tabaqueres. En el debat hi intervenen per una banda Richard Smith, ex editor de la revista i ara President d'un organisme anomenat "Patients Know Best", el qual compta amb el suport de Peter Gøtzsche, Director de "Nordic Cochrane Center"; i per l'altra Trish Groves, en nom de la revista, la qual al final acaba rebent un cop de mà de Fiona Godlee, actual editora en cap.

Smith i Gøtzsche aprofiten la prohibició contra les tabaqueres per carregar fort i demanar la mateixa prohibició per a les farmacèutiques, i si se'm permet els reprodueixo els meus subratllats a la llarga llista de greuges dels autors contra la indústria del medicament:

1. La recerca de les farmacèutiques és tan corrupte com el de les tabaqueres: per tal d'augmentar vendes sembla que tot valgui.
2. Els medicaments són la tercera causa de mort, en part atribuïble a evidències defectuoses que malgrat això han estat publicades a les majors (així en diuen a les revistes científiques de primer nivell).
3. Sabem, de fa temps, que la recerca finançada per la indústria té més possibilitats de donar resultats favorables als nous medicaments que no pas la recerca finançada amb fons públics.
4. Les farmacèutiques publiquen els resultats positius a les majors, mentre que els menys favorables es fan a revistes de segona categoria a través d'escriptors fantasmes. La meitat dels assaigs clínics no es publiquen mai. 

Després de la descripció dels "fets", els dos autors conclouen que ara mateix els dos terços dels assagis clínics publicats per les majors estan finançats per la indústria, que això és un flac favor a la ciència i a la salut de les persones i sense embuts proposen que les revistes científiques s'alliberin totalment d'aquesta pressió comercial si és que volen ajudar a que els medicaments deixin de ser la tercera causa de mortalitat.

Davant de l'atac, Trish Groves es defensa, al més pur estil parlamentari, i li recorda a Richard Smith que ell era director en cap de BMJ quan, fa anys, la mateixa proposta de prohibir la publicació de recerca promoguda per les fundacions de les tabaqueres, no va ser aprovada pel seu consell de redacció. Després d'aquesta entrada, Groves explica l'actual posició de BMJ al respecte, que em permeto resumir en: a) no es poden tractar de la mateixa manera tabaqueres i farmacèutiques, segons ella és injust, b) BMJ està publicant treballs provinents de la iniciativa independent RIAT (Restoring Invisible and Abandoned Trials), c) malgrat tot, BMJ defensa que la indústria continua promovent recerca rellevant i de qualitat, i d) BMJ continuarà lluitant perquè la rellevància i la qualitat dels assaigs clínics continuï augmentant.

Fiona Godlee, editora en cap, acaba intervenint a la polèmica, en un posat menys defensiu i més preocupat que la seva col·laborador (no en va és una de les promotores de la revitalització de la campanya "Too much Medicine") i, després de reconèixer que la revista rep publicitat i esponsorització de les farmacèutiques, admet que si no canvia la manera com la indústria financia la recerca, BMJ es podria veure abocada, en un futur, a estendre la prohibició a les farmacèutiques, la qual cosa posaria, de ben segur, en crisi l'actual model de negoci de la revista.

Com que el tema està efervescent, per al proper dilluns he preparat una segona part al voltant d'una proposta de Smith i Gøtzsche sobre quina hauria de ser la pauta a seguir en el futur per garantir la independència dels assaigs clínics i, per completar el tema, li preguntaré al Dr. Jaume Kulisevsky, Director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, què en pensa.