divendres, 26 de juny de 2015

Recerca biomèdica: crisi de model





Jordi Camí, Director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i de la Fundació Pasqual Maragall, a través del tweet seleccionat, ens alerta del comentari fet per Richard Horton, editor de The Lancet. "Molt del que es publica és incorrecte", avisa l'editor, cosa que fa reflexionar d'allò més, sobretot venint de qui ve. En el món de la biomedicina es detecta preocupació, com expressa Horton. Alguns investigadors tenen conflictes d'interessos, però molts altres no i, aquests, de bona fe, senzillament estan immersos en una cultura on tots els paràmetres van en contra de la pràctica d'una recerca basada en la qualitat i l'ètica.

Els fons de recerca, tan públics com privats, incentiven la competitivitat basada en la mètrica -explica Horton-. Per altra banda, les universitats i els grups de recerca han de lluitar per obtenir ingressos, i per això molts, per tal de travar un relat científic atractiu, retoquen dades per aprovar hipòtesis o, al revés, ajusten hipòtesis per aconseguir que encaixin amb les dades. Els editors, com el mateix autor de l'escrit admet, tampoc s'escapen de la crítica general.

L'article de Richard Horton conclou: "La bona notícia és que el món científic comença a adonar-se que cal prendre's la situació de manera seriosa, però la dolenta és que ningú està disposat a fer el primer pas per netejar el sistema". Per si de cas, però, l'editor deixa anar 7 idees per avançar en la bona direcció: a) canviar el model d'incentius, b) exigir replicabilitat dels resultats de manera més consistent de com es fa ara, c) promoure la col·laboració per damunt de la competitivitat, d) registrar i fer públics els protocols de manera prèvia a l'execució dels estudis, e) fomentar molt més la feina dels revisors (peer review), f) millorar els programes formatius dels investigadors, i g) pujar el nivell exigit de significació estadística per als treballs biomèdics, de manera comparable a com sembla que s'està fent a la física de partícules.

Crec que a les agendes de reformes, com les que proposa Richard Horton, o les que fa poc va publicar Richard Smith*, els convindria introduir un altre concepte: les preguntes que fan que es belluguin els projectes de recerca s'haurien d'aproximar més a les necessitats reals de la pràctica clínica.
*Veure el post: "Recerca: més transparència sisplau"



Jordi Varela
Editor