dilluns, 15 de juny de 2015

Mesurar resultats en salut continua sent molt complicat








Per poder avaluar les institucions sanitàries en funció del valor que aporten cal mesurar resultats en salut, però els esforços per aconseguir-ho estan donant fruits descoratjadors. Les iniciatives de pagament per objectius van a la deriva en un oceà d'indicadors que no acaben de traduir-se en res massa operatiu. Per posar alguns exemples, als EUA, CMS (Medicare i Medicaid) maneja quasi mil indicadors per promoure nous models de finançament (veure a Health Affairs Blog "The Quality Tower of Babel") i, no tant lluny, al darrer informe de la Central de Resultats de Catalunya (AQuAS) s'hi comptabilitzen més de 300 indicadors. Tot fa pensar que els excessos d'informació no aportaran llum si abans no som capaços d'aclarir què vol dir aportar valor a la salut de les persones i, per fer-ho entenedor, aniria va bé distingir entre dues aproximacions diferents:

El valor salut per als ciutadans

Viure molt i fer-ho lliure de discapacitat és un objectiu que compartiríem la majoria dels mortals, però aquest és un indicador que per als proveïdors de serveis és poc útil, degut a que l'impacte del sistema sanitari en l'esperança de vida amb prou feines arriba al 20%.

El valor salut per als pacients

Quan els ciutadans emmalalteixen, el sistema sanitari pren protagonisme i posa en marxa processos diagnòstics i terapèutics, i llavors els objectius de salut ja es poden començar a concretar, però malauradament encara s'està lluny d'aconseguir un acord científic de mínims de com s'ha de valorar la qualitat dels serveis sanitaris. Tant la revista US News (The Honor Roll) com Iasist (Top20) utilitzen indicadors de gestió i de qualitat de processos per seleccionar els millors hospitals dels seus respectius països, mentre que John Wennberg proposa, en canvi, valorar els hospitals en funció de com tracten els pacients crònics en els dos darrers anys de vida. Això només per posar dues maneres ben diferents d'abordar l'assumpte del valor.

En aquest punt, vull recordar l'aposta de Michael Porter per la definició d'outcomes per a cada procés clínic específic (veure post: Com es pot mesurar el valor salut?), i per il·lustrar aquesta idea porteriana exposaré un cas: quan s'elabora la cadena de valor de l'atenció d'una patologia de mal pronòstic, els promotors han de determinar si opten per objectius de quanta més vida millor, o per quanta més qualitat de vida millor; i és evident que segons s'esculli una o altra opció s'obtindran dues maneres diferents d'actuar i dues maneres, també diferents, de mesurar els resultats.

En un món on la informació clínica circula com mai ens hauríem imaginat, ara ens adonem que no hem fet prou debat, ni professional ni social, sobre quin és el valor que certes actuacions clíniques aporten a la societat i, per això, malgrat que vivim immersos en un núvol d'indicadors, mesurar resultats en salut continua sent molt complicat.



Jordi Varela

Editor