Unitats de Gestió Clínica, qüestió d'estratègia

Quan es parla d'Unitats de Gestió Clínica (UGC) es detecten dos aspectes sobre els quals, penso, hi ha unanimitat. L'un és en la finalitat de la iniciativa. Veig força consens en els fonaments de les noves unitats que es creu que haurien d'estar basades en l'experiència dels pacients, la qualitat dels processos clínics i l'efectivitat de les accions. L'altre punt sobre el qual hi ha acord és a pretendre que les UGC gaudeixin de la màxima autonomia possible (recordi's les aportacions de Michael Porter al respecte). On observo, però, desencert, i fins i tot desorientació, és en l'estratègia de desplegament dels nous models.

Els controvertits decrets de gestió clínica

Algunes comunitats autònomes han optat per l'elaboració de decrets de gestió clínica i, com era d'esperar, han situat el tema en l'entorn de la política, amb tot el que això comporta. Per posar alguns exemples: El "Servicio Andaluz de Salud" va redactar un esborrany legislatiu l'any 2011 que va tenir l'oposició de la "Asociación de Defensa de la Sanidad Pública" i a dia d'avui encara no ha estat aprovat. A Galícia, en canvi, sí que hi va haver un decret, tot i que va comptar amb el rebuig dels sindicats i de certs grups professionals, oposició que va aconseguir que un tribunal n'anul·lés una part. A Castella i Lleó el decret de gestió clínica s'ha aprovat després d'haver-lo hagut d'adaptar a una sentència prèvia.

Les estratègies de desplegament de la gestió clínica que s'observen a Espanya s'han embarrancat en discussions sobre drets adquirits i sospites de privatització. Tot i admetre que els governs han d'empènyer els canvis des de dalt, caldria ser més astuts, abandonar les aproximacions generades des de les cúpules de las institucions (top-down) i saber explicar que això de la gestió clínica va de lideratge professional i treball en equip, en una dinàmica que hauria de ser netament d'abaix a dalt (bottom-up).

5 qüestions prèvies per al desplegament de la gestió clínica

Vist l'atzucac en el que es troba la gestió clínica a moltes comunitats autònomes, els ofereixo 5 qüestions prèvies que haurien de permetre reconduir les iniciatives pel camí adequat. Aquestes propostes, lluny del cafè per a tothom, és un filtre que vol deixar clar que només els que avui estan treballant en la direcció adequada rebran la responsabilitat d'assumir nous reptes i més competències.

Les preguntes que es presenten a continuació haurien de ser contestades pels professionals que optin a dirigir una UGC (la filosofia que hi subjau està inspirada en les aportacions de Richard Bohmer):

1. És vostè un líder apreciat pels companys i pels pacients?
2. Ha demostrat ser capaç de generar un clima de treball en equip entre els seus col·laboradors?  
3. Els plans d'actuació clínica en el seu equip s'acorden entre tots els actors (inclosos els pacients)?
4. En el seu treball clínic actual es practica la millor evidència possible?
5. En el seu equip s'analitzen les causes dels errors per evitar que es tornin a repetir?

Si les respostes són positives, caldrà fer confiança i oferir, als que passin la criba, els instruments per començar a treballar amb metodologia porteriana: identificació de la tipologia de pacients, delimitació de l'equip i funcions, disseny de processos en base a l'experiència del pacients, l'efectivitat clínica i l'eficiència en la gestió (triple aim), contracte de gestió, pressupostos i metodologia avaluativa. Sense oblidar que els caldrà moltes dosis d'ànims i d'encert.

El desplegament d'UGC hauria de basar-se en la selecció d'equips ben liderats, amb visió i dinàmiques positives, rigorosos, que saben gestionar l'experiència dels pacients, que aprenen dels errors i que avaluen el que fan. 

No tinguin dubte que les unitats de gestió clínica que creixen des d'abaix de manera consistent i que, a més a més, obtenen suport dels de dalt, són imbatibles, al marge dels decrets.