El poder dels influencers en els missatges de salut

Andrés Fontalba

Mental fugit

Els ídols són figures o imatges que representen éssers sobrenaturals o deïtats que, des de les civilitzacions més antigues, són adorats com si fossin la divinitat mateixa. Avui dia, els ídols moderns continuen gaudint d'una poderosa capacitat d'atracció. Un influencer és una persona que, per la seva presència i influència a les xarxes socials, té credibilitat en un àmbit concret i pot arribar a esdevenir un prescriptor molt interessant per a qualsevol marca o producte. És a dir, queda investit d'autoritat i legitimat pel seu públic per parlar de qualsevol assumpte del qual és referent i com més opinions i reaccions genera per part dels usuaris, més important és. Estem immersos en un gran canvi d'hàbits de vida on les plataformes digitals substitueixen la televisió tradicional, la qual cosa ens porta a estar exposats a grans quantitats de publicitat i a mètodes molt més subtils encara. Qualsevol producte pot aparèixer dins d'una imatge o un vídeo que en principi sembla destinat exclusivament a l'entreteniment, la qual cosa el fa menys intrusiu i, per tant, més difícil de reconèixer. I dins de tot l'espectre de la població diana a la qual pot anar dirigit, els nens sempre han estat un grup objectiu important, tant pel seu impacte en les decisions de compra dels pares com també pel seu paper com a futurs consumidors adults.

Autorització exprés de medicaments, una arma de doble tall

Cristina Roure
Pantone 

L'aprovació de l'aducanumab per via accelerada, per la Food and Drug Administration (FDA), per al tractament de l'Alzheimer s'ha fet en contra de l'opinió unànime del seu Comitè Assessor en aquesta matèria, la qual cosa ha aixecat una enorme polseguera. Es tracta del primer fàrmac que ataca una suposada causa de la malaltia i no els símptomes d'aquesta i que ha generat una gran expectativa en una àrea terapèutica en què el buit és notable. 

Salut digital: sobre desigualtats en les persones grans

Marco Inzitari
Manejar amb cura

“La priorització de l'atenció a la COVID-19 va canviar la relació metge-pacient en detriment de les visites presencials programades per a la detecció i seguiment de malalties cròniques, que van baixar gairebé un 41%. Per tornar als nivells prepandèmics de diagnòstic i gestió de les malalties cròniques, els serveis d'atenció primària de salut s’haurien de reorganitzar i dur a terme accions específiques per als col·lectius de major risc”. Cito textualment un article recent, molt interessant, del grup del Dr. Antoni Sisó, actual president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i destacat investigador.

Co-creació entre pacients i professionals per millorar les pràctiques clíniques

Jordi Varela

Editor

Les mesures per potenciar les pràctiques clíniques de valor es poden consultar a la web "DianaSalud.com" on, a data d'avui, hi ha 5.838 recomanacions procedents de 28 fonts diferents. En aquest assumpte, com en tantes altres coses, l'excés d'informació pot bloquejar i pot, per tant, dificultar la bona marxa d'iniciatives locals ben intencionades. Per superar aquest problema, algunes organitzacions sanitàries (incloc hospitals, atenció primària i sistemes integrats) han creat comissions "right care", la finalitat de les quals és prioritzar recomanacions en funció d'oportunitats i circumstàncies internes i, en aquesta línia, val la pena parar atenció a una dinàmica de co-creació promoguda per "Right Care Alliance", en la qual hi van participar deu clínics i onze pacients, on van contemplar pràctiques valuoses que es feien poc i pràctiques poc valuoses que, sempre segons els seus criteris, es feien massa, a les plantes d'hospitalització. També van acordar quin havia de ser el marc que havia de prevaldre per a la inclusió de propostes, que es podria resumir en quatre criteris: a) temes que interessen als pacients, b) pràctiques basades en l'evidència, c) pràctiques que no estan basades en el valor, i d) activitats clíniques que tenen un potencial elevat tant d'aportar benefici com de fer mal.

Crisis i oportunitats en la formació de metges

Gustavo Tolchinsky
Cui prodest

Bibiloteca de la Universitat de Bolonya

Sembla clar que la crisi demogràfica de la professió mèdica ja ha provocat una consciència d'amenaça per a la persistència del model de funcionament actual. Però hi ha alguns aspectes més lligats a la sostenibilitat de la formació dels metges que si no són atesos amb una certa celeritat poden suposar un problema afegit.

Des de la nostra trinxera

Soledad Delgado
Vel de flor

¡Armas al hombro! Charles Chaplin (1918)

Des de la nostra trinxera tot es veia diferent. El temps semblava haver-se aturat i cada dia era igual que l'anterior. El mateix camí, les mateixes cares, el mateix ritual de preparació per lluitar contra un enemic que avançava a cop d'onades. La pandèmia ho omplia tot, fins al punt que vam deixar de veure que la vida seguia el seu curs i que altres malalties continuaven el seu rumb, aparentment sense fre, apareixent davant nostre quan, de vegades, ja era massa tard. 

Canviar el comportament per minimitzar el canvi climàtic

Pedro Rey
Comportament saludable

Per primera vegada en la història, un grup de dues-centes revistes internacionals de medicina i salut pública, que inclou les principals del sector com The Lancet i The New England Journal of Medicine, s'ha coordinat per publicar, el 7 de setembre passat, un editorial conjunt per demanar als governs que cooperin i inverteixin de manera urgent en la crisi mediambiental, de la mateixa manera que ho han fet a la pandèmia de coronavirus, ateses les conseqüències que el canvi climàtic produeix en la salut. Afirmen que “una pujada d'1,5 graus Celsius en les temperatures globals suposa l'amenaça més gran a la salut pública actualment”, i més encara quan “el món és en camí d'escalfar-se al voltant de 3 graus Celsius per sobre dels nivells anteriors a la industrialització l'any 2100, fenomen que s'acompanya d'una pèrdua contínua de biodiversitat”. Tot això provocarà un “dany catastròfic a la salut mundial que serà impossible revertir”. Entre les conseqüències directes de la pujada de les temperatures esmenten malalties cardiovasculars i complicacions en els embarassos, mentre que entre les indirectes assenyalen la pèrdua de fertilitat de la Terra i la destrucció d'hàbitats que incrementaran la malnutrició i augmentaran el risc de futures pandèmies.

Les facultats de medicina, encallades en les reformes

Jordi Varela

Editor

A principi de segle XX, Abraham Flexner va establir les bases de la formació moderna dels metges. Eren temps en què la ciència demanava pas i era imprescindible que metges i cirurgians deixessin enrere la imatge de bruixots i barbers. Per aquest motiu, Flexner va proposar que les facultats de medicina comencessin els plans formatius per les ciències bàsiques, per continuar amb el coneixement del cos humà i acabar amb les rotacions clíniques, com un toc final de realitat. El model flexnerià ha evolucionat i, sense renunciar als seus principis, al llarg de la segona meitat del segle passat ha anat desenvolupant el concepte de currículum amb una visió cada vegada més completa del procés d'aprenentatge. Des de llavors, el progrés de l'educació mèdica ha estat molt notable, però no sempre s'ha sabut donar resposta a les demandes de formar metges amb els requeriments que exigien l'evolució dels temps.

Més evidència de l'efectivitat de les intervencions infermeres

Mireia Subirana
 

Linda H. Aiken

Permeteu-me l’inici un xic irònic, però quan parlem de dotacions infermeres i resultats de salut en pacients no puc evitar fer aquesta mirada. L’evidència generada els últims 30 anys hauria de ser més que suficient perquè se sistematitzés l’avaluació de l’impacte de les intervencions infermeres, es regulés quines han de ser les dotacions dels hospitals i s’invertís en l'oferta pública de formació infermera. Linda H. Aiken, directora fundadora del Center for Health Outcomes and Policy Research de la Universitat de Pennsylvania, en va ser pionera i és una de les autores que més ha contribuït a generar una part important d’aquesta evidència. 

Transformar el nostre sistema de salut requereix continuïtat i coherència

Nacho Vallejo
Atenció integral

Foto d'Alexas. Fotos a Pexels

“Transformar l'atenció mèdica requereix continuïtat i coherència”. Aquest és el títol d'un article de Harvard Business Review que escriu Mark Britnell. El Dr. Britnell és un executiu de KPMG Internacional i un expert mundial en sistemes de salut. Ha dedicat la seva vida professional a aquest camp i ha treballat en més de 80 països, circumstància que li ha permès adquirir de primera mà una experiència única sobre els models d'atenció sanitària. L'any 2000 va ser nomenat director executiu d'University Hospitals Birmingham NHS Foundation Trust on va ser responsable del disseny de l'hospital més gran de l'NHS. A més a més és autor del llibre En busca del sistema de salud perfecto.