Cada vegada hi ha més veus que defensem que el nostre model actual d'atenció sanitària ha de millorar i que, o canviem, o ens canviaran.
Però per aconseguir aquest canvi necessitem fonaments en què recolzar-nos. Segons el meu parer, sens dubte, hi ha tres palanques imprescindibles per a aquesta transformació: la intel·ligència de dades (big data), la seguretat del pacient i l'experiència del pacient. Tots tres s'interrelacionen cada vegada més, i, si no, llegiu l'informe que ha presentat aquest any l’ECRI Institute: ”Top 10 Patient Safety Concerns for 2018”.
L'ECRI Institute és una organització nord-americana que des de 2009 recull els efectes adversos que li comuniquen diverses organitzacions sanitàries. Aquest informe està basat en més de dos milions de notificacions, cosa que ens garanteix la fiabilitat de les dades.
Hi apareixen els deu temes més importants relacionats amb la seguretat del pacient:
- Els errors diagnòstics
- La seguretat dels opioides durant la continuïtat assistencial
- La coordinació dels equips assistencials
- Les solucions alternatives
- Les TIC en seguretat clínica
- El maneig de les necessitats conductuals a les unitats de crítics
- Les emergències i els desastres
- Els protocols de neteja i esterilització
- L’alfabetització del pacient en l'entorn mèdic
- El lideratge involucrat en la seguretat del pacient
Em centraré en aquells aspectes que tenen a veure amb la manera d'organitzar-nos als hospitals i amb els pacients. Però us recomano la lectura de l'informe; el seu resum executiu és molt amè i breu.
Aquest informe explica que gran part dels errors de diagnòstic, els errors de medicació, la manca de seguiment o els retards dilatats són errors de comunicació entre professionals i fallades produïdes per la idiosincràsia mateixa de l'organització (coordinació).
Sabem que a les nostres organitzacions hi ha massa solucions alternatives davant problemes habituals. Aquests "arranjaments" no permeten posar el focus en el problema real i buscar solucions millors. És responsabilitat de l'organització saber crear un ambient adequat, no punitiu, on els i les professionals puguin parlar i la frase "Això sempre s'ha fet així" pugui desaparèixer. L'informe també apunta que caldria enfocar les TIC a la vigilància de la seguretat del pacient.
Als meus articles anteriors, amb altres companys i companyes d'aquest bloc ja hem exposat la importància que les organitzacions sanitàries involucrin cada vegada més els pacients i familiars en les seves cures. Però, tal com exposa l'ECRI Institute a l’informe, no ho estem fent prou bé. Hauríem d’assegurar-nos que els pacients entenen el que els diem, i per això adverteixen que els hem d'ensenyar i ens hi hem de comunicar millor, i fer-ho de manera planificada i adequada a cadascú.
En aquest sentit, els òrgans directius han de posar la seguretat del pacient a la seva agenda i han d'aconseguir que penetri a l'organització del primer professional a l'últim que acaba d'arribar-hi.
Ah!, me n'oblidava, i prepareu-vos per a les catàstrofes. Si esteu preparats, quan arribin ho fareu molt millor. En aquest món globalitzat en què vivim, més aviat o més tard ens en tocarà una.
En definitiva, tres grans matèries que tenen a veure, i molt, amb la millora de la seguretat del pacient: la comunicació entre persones, el mateix pacient i la idiosincràsia de les organitzacions.
Posem fil a l’agulla, perquè això només depèn de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada