dilluns, 4 de juny de 2018

Atenció primària: més treball en equip per combatre el burnout








El burnout de metges i infermeres és un fenomen preocupant i d’abast mundial amb moltes enquestes que afirmen que entre un terç i la meitat dels professionals n'estan afectats. Admetent que els factors causals són diversos, en aquest post em vull centrar en la insatisfacció que a l'atenció primària genera un model organitzatiu tensionat pel control extern de les agendes i per la necessitat de l’acompliment d’objectius desenfocats.

El Departament de Medicina Familiar de la Universitat de Colorado, en un entorn molt diferent al nostre, però amb nivells de burnout comparables, s’ha empescat un nou sistema per organitzar-se (Awesome Patient Experience) que fomenta el treball en equip en els consultoris a base d’augmentar les competències dels assistents mèdics, fins llavors limitades a la recepció dels pacients i a la paperassa administrativa (petició de proves, visites, etc.) En el nou model, les competències dels assistents mèdics s’han ampliat a la gestió de les agendes, al triatge de les visites amb criteris prèviament protocol·litzats i a actuar, dintre de l’acte assistencial, en les tasques més burocràtiques, com serien escriure textos a la història clínica, detectar medicacions no conciliades, omplir formularis o codificar diagnòstics. En aquest model conegut com APEX, quan el clínic acaba la seva feina, l’assistent mèdic continua treballant amb el pacient per repassar els consells rebuts, els medicaments a prendre i, en general, per fer-li menys feixuga la càrrega del tractament.

Corey Lyon, Director Mèdic de AF Williams Family Medical Center, diu que APEX permet als metges i a les infermeres concentrar-se en el treball clínic sense distraccions burocràtiques. “El caos que hi havia abans a les consultes -afirma- era comparable a intentar escriure missatges mentre es condueix. Ara l’ordinador ja no està entre el pacient i nosaltres. Aquest sol fet ens ajuda a connectar-nos amb més facilitat amb els malalts i fa el treball clínic molt més satisfactori”. L’aposta d’aquest centre per implantar APEX és forta: ja han format molts assistents en el nou model i han augmentat les plantilles fins obtenir una relació de 2,5 assistents per cada clínic. Com era d’esperar, la productivitat de metges i infermeres ha augment, mentre que el burnout ha baixat del 53% al 13%.

Els equips de capçalera: una recepta local contra el burnout 

Lluny de Colorado, hem d’admetre que APEX ens dóna pistes per proposar mesures que combatin el burnout a la nostra atenció primària i al mateix temps millorin l’experiència dels pacients. En aquesta línia convindria avançar cap a un model d’equips de capçalera formats per grups de dos o tres metges i infermeres, administratius en nombre suficient (ara mateix no puc determinar quants) i treballadors socials. Aquests equips de capçalera haurien de fomentar el treball de grup, compartir "cupos" i trobar espais per discutir els casos més difícils. Tot plegat afavoriria la continuïtat assistencial, avui tan fragmentada per una assignació i una pràctica clínica massa individualista.


Amb la mirada posada en APEX, en aquest nou model d’equips de capçalera, els administratius haurien de tenir funcions més àmplies a més d’una formació específica per fer el triatge de les demandes en quatre línies: atenció purament administrativa (que la resoldrien ells mateixos), treball social, consulta infermera i consulta mèdica. Ajustar l’oferta de serveis a la gran varietat de demandes existent, serviria perquè cada professional se sentís més confortable amb la seva feina i, al mateix temps, s’acabaria amb la tensió generada per les llistes d’espera dels metges de família. La part més evolucionada d’APEX, la de donar suport administratiu als clínics dins de les consultes, seria un repte de pressupostos i plantilles, però penso que, donades les circumstàncies, valdria la pena posar en marxa algunes proves i avaluar-les.

Si apliquéssim l’esperit d’APEX a la nostra atenció primària potser tindríem sorpreses. ¿S’imaginen que es demostrés que no calen més metges de família, sinó que el que convé és que els que tenim disposin d’un entorn que afavoreixi el treball en equip, gaudeixin de més suport administratiu i sentin que disposen de més temps per desplegar pràctiques de valor? 


Jordi Varela
Editor