José Cerezo
Ara o mai
L'oficina de l'OMS de Barcelona per al Finançament dels Sistemes Sanitaris ha impulsat la primera anàlisi exhaustiva de la protecció financera a Espanya, liderada per un equip d'experts nacionals. L'informe titulat ¿Se puede permitir la gente pagar por la atención sanitaria? Nueva evidencia de la protección financiera en España analitza conjuntament microdades procedents de les Enquestes de Pressupostos Familiars de l'INE entre 2006 i 2019 (les últimes dades disponibles en el moment de la publicació) i dades sobre necessitats de salut insatisfetes que proporciona l'Estadística de la Unió Europea sobre renda i condicions de vida (EU-SILC).
Protecció financera, què és i per què és important?
La protecció financera és un element central de la cobertura sanitària universal i de l'acompliment dels sistemes sanitaris i es mesura mitjançant dos indicadors: les despeses sanitàries catastròfiques, que tenen lloc quan els pagaments directes (també anomenats “de butxaca”) destinats a l'atenció sanitària superen el 40% de la capacitat de pagament de la llar una vegada ha satisfet les necessitats bàsiques d'allotjament, alimentació i subministraments, i les despeses sanitàries empobridores, que es produeixen quan els pagaments directes empenyen les llars per sota del llindar de pobresa o les empobreixen encara més si ja se situaven per sota d'aquest llindar.
La manca de protecció financera pot minar l'accés a l'atenció sanitària, l'estat de salut, aprofundir la pobresa i exacerbar les desigualtats sanitàries i socioeconòmiques. Les persones experimenten dificultats financeres quan els pagaments directes —pagaments formals (copagaments) i informals, fets en el moment d'utilitzar qualsevol bé o servei sanitari— són alts amb relació a la capacitat de pagament de l'atenció sanitària d'una llar.
Quanta gent experimenta dificultats financeres a Espanya i quins serveis les causen?
Segons les últimes dades disponibles a l'informe, prop de 300.000 llars presenten despeses sanitàries catastròfiques a Espanya. D'aquestes, unes 200.000 pertanyen al quintil més pobre. Aquestes llars es veuen forçades a decidir entre pagar per accedir als serveis sanitaris o fer front a altres pagaments essencials com ara el lloguer, la calefacció o l'alimentació. A més, prop de 150.000 llars s'empobreixen, o s'empobreixen encara més, a conseqüència de pagaments directes (o de butxaca) d'atenció sanitària.
Els serveis responsables d'aquestes dificultats financeres són fonamentalment l'atenció dental i l'atenció òptica en totes les llars. La primera està coberta de manera molt limitada pel Sistema Nacional de Salut (SNS) i la segona (ulleres, lents de contacte) no té cobertura. A les llars més pobres, els medicaments (subjectes a copagaments) també tenen un paper important en la generació de dificultats financeres.
Espanya en el context europeu
Malgrat haver empitjorat durant la crisi econòmica, la incidència de la despesa sanitària catastròfica a Espanya és una de les més baixes d'Europa. Això s'explica per les fortaleses que mostren les polítiques de cobertura de l'SNS: cobertura de la pràctica totalitat de la població basada en la residència; cartera de serveis sanitaris bastant àmplia amb variacions mínimes entre comunitats autònomes; copagaments limitats als medicaments amb recepta i a la prestació ortoprotètica, i diferents mecanismes de protecció per a aquests copagaments (copagaments reduïts i límit per recepta per a medicaments destinats a malalties cròniques, exempcions de copagaments per a grups de persones desfavorides i limitacions mensuals basades en els ingressos per als pensionistes).
Impacte de la crisi econòmica i lliçons apreses
La crisi econòmica va tenir un efecte nociu en la protecció financera de les llars espanyoles i va modificar el perfil de les llars amb despesa catastròfica en salut. Tot i que la incidència de la despesa catastròfica es va començar a reduir a partir de 2016, el 2019 continuava estant per sobre dels nivells previs a la crisi. La despesa catastròfica va augmentar entre 2008 i 2015, la qual cosa reflecteix fonamentalment una disminució de la capacitat de les llars (especialment de les més pobres) per pagar per l'atenció sanitària. Les polítiques d'austeritat implementades entre 2012 i 2014 van contribuir a empitjorar aquesta situació. Es va retallar la despesa sanitària pública, es va limitar l'accés a l'SNS als immigrants en situació no regularitzada i es van introduir copagaments per als medicaments receptats als pensionistes o van augmentar els copagaments en el cas de la població activa i els nens. Durant la crisi, les llars amb despesa catastròfica van passar d'estar encapçalades per pensionistes a estar-ho per persones en edat de treballar, parelles amb fills i persones desocupades. L'efecte protector del sistema de pensions i els límits mensuals establerts a l'esquema de copagaments per als pensionistes (que no existeixen per a la població activa i els nens) expliquen aquesta situació.
Des de l'any 2018 s'han pres diverses mesures per enfortir la protecció financera a Espanya. El 2018 es va restablir la residència com a criteri per a la cobertura de l'SNS, la qual cosa va suposar formalment que els immigrants en situació no regularitzada recuperessin la plena cobertura. El 2021 es van establir noves exempcions de copagament de la prestació farmacèutica per a diversos col·lectius desfavorits incloent-hi receptors de l'ingrés mínim vital, pensionistes amb ingressos baixos i nens amb discapacitats moderades i greus.
Reptes pendents i recomanacions per afrontar-los
L'avantprojecte de Llei d'Equitat, Universalitat i Cohesió aprovat pel Govern al novembre és un pas necessari, però insuficient per si mateix, per reduir substancialment les dificultats financeres i les necessitats de salut insatisfetes a Espanya. L'avantprojecte introdueix noves exempcions als copagaments sanitaris i estén a la prestació ortoprotètica les aprovades el 2021 per a la prestació farmacèutica. També preveu establir les garanties necessàries per evitar la introducció de nous copagaments. No obstant això, l'esquema actual de copagaments per a medicaments i prestació ortoprotètica no ofereix garanties de protecció suficients a les llars més pobres, sobretot a aquelles que estan encapçalades per persones en edat de treballar, raó per la qual s'han d'establir límits màxims de copagament segons la renda per a la població activa general. A més a més, és fonamental fer front a les principals deficiències de cobertura de l'SNS i ampliar la cobertura de serveis d'atenció dental i òptica.
El problema persistent de les llistes d'espera per a atenció secundària i determinades cirurgies, que va empitjorar durant la crisi econòmica i s'ha agreujat amb l'actual pandèmia, requereix atenció urgent. Les llistes d'espera suposen una barrera d'accés important als serveis sanitaris i porten a pagar de la pròpia butxaca serveis inclosos a la cartera de serveis de l'SNS. A més, es troben darrere de l'augment gradual de la contractació d'assegurances voluntàries de salut i, com que la contractació d'assegurances voluntàries de salut augmenta amb el nivell d'ingressos, aquests contribueixen a augmentar les desigualtats en l'accés a l'atenció sanitària.
Finalment, perquè la cobertura poblacional a Espanya sigui realment universal s'han d'eliminar els obstacles administratius a què han de fer front els immigrants en situació no regularitzada (llacunes legals i retards perquè els serveis socials els autoritzin l'accés al sistema), les persones estrangeres reagrupades legalment amb familiars residents a Espanya i els sol·licitants d'asil (retards en el procés de reconeixement com a sol·licitants d'asil).
Espanya es troba en una situació immillorable per continuar liderant el camí cap a la cobertura sanitària universal a Europa, però necessita actuar amb rapidesa i eficàcia sense caure en l'autocomplaença. Les recomanacions incloses a l'informe contribuirien a enfortir una cobertura sanitària resilient, aquella que garanteix que les persones no perdin la cobertura sanitària quan el seu nivell de vida o la seva salut disminueixen i que els dona dret a una protecció més gran quan es troben en situacions de vulnerabilitat socioeconòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada