És possible avaluar els resultats de la integració de serveis?

Jordi Varela
Editor

La integració de serveis és una estratègia imprescindible per afrontar els reptes que plantegen les persones amb necessitats socials i sanitàries complexes, però els marcs avaluatius estan encallats en el mesurament de l'activitat dels serveis fragmentats i, amb això, no hi ha manera de saber si les noves experiències integradores que sovintegen pel territori estan obtenint els resultats desitjats. En aquesta línia, la Central de Resultats d'AQuAS, en el seu informe d'atenció primària, ofereix tres indicadors que, d'entrada, podrien donar una visió ràpida dels efectes immediats d'una acció integradora: a) si es redueixen les hospitalitzacions potencialment evitables, b) si baixa el nombre de persones polimedicades en excés i c) si augmenta el nombre de persones grans ateses per programes d'atenció domiciliària dels equips d'atenció primària. Es tracta d'un marc avaluatiu interessant, però clarament escàs, ja que no analitza molts dels aspectes que realment preocupen a les persones més necessitades de serveis integrats, és a dir, els pacients que pateixen malalties cròniques, les persones grans fràgils que viuen soles, els pacients amb trastorns mentals i les persones discapacitades.

QualityWatch, un marc avaluatiu avançat

Nuffield Trust i Health Foundation, al Regne Unit, promouen QualityWatch, una iniciativa avaluadora independent que, amb 200 indicadors, obre noves oportunitats a la recerca en aquest camp, un d'ells el de l'avaluació de la integració de serveis i penso que és bo veure què proposen, amb la finalitat d'aixecar la mirada més enllà de l'estretor dels indicadors fragmentats actuals. Els presento, doncs, el marc de nou indicadors que QualityWatch fa servir per avaluar els resultats dels programes d'integració de serveis que van dirigits a persones amb necessitats socials i sanitàries complexes:

1. Quina és la proporció de persones amb malaltia mental, malaltia crònica i discapacitat que té feina? L'indicador està segmentat per col·lectius, ja que les xifres són molt diferents des del 7,5% dels discapacitats intel·lectuals, el 9,5% dels pacients amb trastorns mentals severs, fins al 66% de les persones amb malalties cròniques.
2. Quina és la qualitat de vida dels cuidadors? S'estima  que al Regne Unit hi ha gairebé 9 milions de cuidadors voluntaris, molts d'ells familiars, que a les enquestes sobre la seva qualitat de vida donen un 7,7 en una escala de 12. Es tracta d'un indicador sensible a l'efectivitat de les actuacions dels equips multidisciplinaris professionals.
3. Quina és la proporció de discapacitats intel·lectuals adults que viuen a casa o amb la seva família? La institucionalització d'aquest col·lectiu és un signe de fracàs dels serveis necessaris per continuar vivint en el seu entorn. Aquesta xifra, en aquell país, està al voltant del 75%. 
4. Creu que el suport que rep dels serveis locals li permet autogestionar la seva malaltia? Aquesta és una pregunta clau de l'enquesta que QualityWatch fa als pacients crònics. La xifra monitorada està al voltant del 40%. 
5. Se sent prou implicat/da en les decisions del seu pla terapèutic? Aquest indicador s'estratifica per grups de pacients, amb una xifra global del 60% i un interval que va del 52% en pacients mentals a un 81% en malalts amb càncer.
6. Quina és la taxa d'hospitalitzacions potencialment evitables per cada mil adults? Allà en diuen "Ambulatory Care Sensitive Conditions", però és un indicador quasi idèntic al de la Central de Resultats d'AQuAS o de l'AtlasVPM. És lògic pensar que els programes integrats, si són efectius, haurien de fer que les persones amb malalties cròniques anessin menys a l'hospital, s'entén que per motius evitables. 
7. Quina és la taxa d'hospitalitzacions potencialment evitables d'infants amb malalties cròniques? Aquí el focus se centra en els nens amb asma, diabetis i epilèpsia.
8. Quina és l'efectivitat de la convalescència després d'una hospitalització en gent gran? L'indicador mesura la proporció de persones grans que estan a casa tres mesos després de ser donades d'alta. La seva xifra és del 82%.
9. Quina és la qualitat de l'atenció pal·liativa? Aquesta línia té dos indicadors: a) la proporció de persones que han anat a urgències tres o més vegades en el seu darrer any de vida, i b) la proporció de persones que han mort a casa o en el seu lloc habitual de residència.

Per valorar l'efectivitat de la integració de serveis calen nous marcs avaluatius que integrin bases de dades socials, sanitàries, laborals i de registre civil. Si no es fa així, mai sabrem quines projectes són els que funcionen i, per tant, continuarem anant cecs a l'hora de prioritzar i d'invertir.