Estímuls provocadors prediuen el futur

David Font
Per emportar-se a casa

Foto: Alejandro García (EFE)

Rellegeixo un article publicat el 2014 al British Medical Journal, "A Glimpse into the Future: Typical day in the NHS in the year 2050", on Hannah Wilson, una estudiant de l’Imperial College, imagina un sistema sanitari que avalua pacients ingressats a Singapur i a Nova York des de Londres, en el marc d’un hospital global, i que opera pacients amb cirurgians a distància mitjançant robots. El Departament d’Eutanàsia i la Clínica de Genòmica són, per a ella, departaments de l’hospital del 2050. Descriu pacients convençuts de patir dues malalties alhora un cop coneixen la seva seqüència genòmica i pacients “digitalòlics” en un dia que acaba a l’isolation pod amb un virus que està assolint nivells d’epidèmia.

Escolto com Eric Topol, cardiòleg fundador i director de l'Scripps Research Translational Institute, assenyala a Eric Topol and the Future Of Medicine que les vies clíniques basades en mitjanes i en estudis poblacionals contenen errors, amb l’exemple de la quantitat de sodi a la dieta que les vies de cardiologia recomanaven temps enrere. Explica com la medicina personalitzada, combinant les diferents plataformes diagnòstiques i centrada en l’individu, modificarà –i ja ho comença a fer– l’abordatge diagnòstic i terapèutic de les malalties. I com Samsung, Google i Apple integraran les dades a les seves plataformes per ser veritables assessors de salut. Com ho va ser la filla que va diagnosticar un bloqueig cardíac a la seva mare amb un electrocardiograma fet mitjançant un rellotge. Parla de raspalls de dents que envien informació al teu dentista sobre si et raspalles correctament o de forquilles que et diuen si menges massa ràpid i mastegues bé. Dispositius i plataformes cap a una medicina preventiva, predictiva i personalitzada radicalment diferent de la tradicional.

Reviso el plantejament de projectes del MIT Operation Research Center i el MIT’S J-Clinic en intel·ligència artificial (IA) en salut com el d’optimitzar la gestió dels llits integrant dades d’ocupació d'aquests i dades clíniques per anticipar altes i proposar accions amb 5-7 dies d'anticipació i amb capacitat de resolució hora a hora. I el d’optimitzar la ubicació del pacient en el recurs més adequat del sistema sanitari. Projectes de ciència-ficció. 

Amb relació a la transformació organitzativa, llegeixo el post de Jordi Varela “Els serveis mèdics, un anacronisme”, de setembre de 2021, en què planteja, inspirant-se en els darrers articles de Michael Porter i Thomas Lee i en la lectura de Corporate Rebels. Make Work More Fun –llibre molt recomanable– que els serveis han de deixar de ser òrgans de gestió i que les unitats clíniques funcionals han d’agafar el timó. Planteja també que la cirurgia programada i els serveis diagnòstics i de rehabilitació s'han de gestionar amb criteris de factory.

A l’Hospital Clínic seguim treballant en el Nou Univers Clínic amb la visió de ser un Clínic proper, intel·ligent, sostenible i pioner. Demanem als professionals històries sobre com serem d'aquí a 10-15 anys amb relats semblants als de Hannah Wilson. En paral·lel, diferents projectes presentats als premis interns d’innovació aborden transformacions basades en la IA i proposen nous dispositius en línia amb la presentació d’Eric Topol.

Tots aquests estímuls m’arriben en un moment en què una comissió amb representants del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona ha analitzat la necessitat d’un nou Clínic i les possibles alternatives de localització a la ciutat de Barcelona. Analitzem avui com ha de ser un nou hospital que haurà de ser una realitat d'aquí a 10-15 anys i ser funcional i sostenible durant molts i molts anys. Em pregunto com, a l’hora de fer-ne el pla funcional, hem de tenir en compte totes les idees recollides en aquest post. Com ho fan altres centres? Sembla obligat tenir-les en compte, però és complex i requereix visionaris valents com J. F. Kennedy. És imprescindible escoltar el seu discurs del 12 de setembre de 1962 a la Rice University en què va plantejar com arribarien els americans a la Lluna set anys abans que això passés.