divendres, 11 de desembre de 2015

Llum als ulls i força al braç






En el darrer número de la revista del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona es planteja a sis col·legues una qüestió molt important: quins són els tres temes més importants que cal abordar en l’àmbit sanitari? Hi he donat moltes voltes i, amb franquesa, em sembla que no sabria què contestar. Cadascun dels temes que suggereixen els col·legues enquestats donaria per a un debat en profunditat: paper de la ciutadania, models integrats d’atenció a la cronicitat, finançament, remuneracions, recerca, respecte per la feina dels professionals, etc.

Davant la meva incapacitat per identificar cap tema concret he fet un pas enrere i m’he preguntat, quines haurien de ser les condicions per poder abordar els temes importants? Què necessitem per poder abordar temes importants?

El darrer vers del poema El cant de la senyera, de Joan Maragall (1860-1911), diu “llum als ulls i força al braç”. Potser estirant aquest fil podré contestar la pregunta. “Llum als ulls” es pot interpretar com a “lucidesa” i “força al braç” com “energia”.

La lucidesa en el món sanitari, entesa com la capacitat de comprendre les coses, no pot ser individual. El lúcid aïllat pot ser un geni (no passa cada dia), però en mols casos esdevé simplement un il·luminat. La lucidesa és la suma de moltes idees, en el marc d’un procés crític i iteratiu, que porta a comprensions provisionals de la realitat. La suma de lucideses ajuda a identificar els temes importants i a triar el camí.

El context ajuda, però l’energia és la de cadascú. L’energia la porten les persones. El context hi fa perquè en un ambient indolent i abúlic l’energia individual es dissipa ràpidament. En parlar del context no vull parlar dels clàssics “grups de millora”. Potser, per permetre l’expansió positiva de l’energia individual, sí que cal evitar els “grups d’empitjora” (els de la queixa contínua, els de la paràlisi per l’anàlisi, els de l’absència d’autocrítica, els que només pensen quan escalfen cadires del bar...). 

Reconec que costa trobar exemples de lucidesa col·lectiva. Així, d’una manera molt acadèmica, podríem parlar del segle de Pericles o, en ciència, el segle XVIII a l’Europa protestant. Potser, amb coordenades locals, la lucidesa és un bé escàs (espero que sigui un bé recuperable). Però com exemple d’energia us proposo el fragment “O Fortuna” de la cantata Carmina Burana, de Carl Off (1895-1982). 

Per acabar, s’hauria de tenir sempre present que per abordar els temes importants la lucidesa (col·lectiva) i l’energia (individual) s’han de donar sempre simultàniament. Com diria la meva àvia: deu nos en guardi dels lúcids apàtics o del hiperactius desorientats.