Llei de l'eutanàsia, poden les institucions sanitàries religioses al·legar objecció institucional?

Francesc Borrell i Eva Peguero

Metges de família de l'ICS i professors associats de la UB

Recentment s'ha aprovat la llei orgànica per a la regulació de l'eutanàsia a Espanya. Es tracta d'una novetat important que comportarà sens dubte nombrosos aspectes que s'hauran de considerar i debatre. Ens centrarem en el dret d'objecció que només pot ser exercit pels professionals directament implicats en l'assistència del pacient que l'ha sol·licitat, però no per part d'una empresa o institució. 

Però, des del punt de vista de la bioètica, per què no es reconeix aquest mateix dret a una institució?

Millorar la cultura de les nostres organitzacions: trencant inèrcies

Nacho Vallejo
Atenció integral

Imatge de Sasin Tipchai a Pixabay

La cultura d'una organització sanitària no deixa de ser un concepte una mica abstracte. Pretén incorporar normes no escrites, creences o valors que compartim tots els treballadors. És la personalitat de l'organització i, en institucions com els hospitals, pot ser fins i tot diferent entre serveis o categories professionals, pot estar lligada al barroquisme de les nostres jerarquies i, sobretot, al tradicional: “Aquí sempre s'ha fet així.”

Hospital líquid. Una necessitat

Paco Miralles
Nos omnes male

Quan el sociòleg Zygmun Bauman va encunyar el terme "societat líquida" com a sinònim de fluïdesa, canvi i adaptabilitat era conscient que aquesta metàfora era aplicable a qualsevol estructura social. Els hospitals són una part molt important de la societat i són molt importants per a la societat. Per tant, sembla raonable pensar que els hospitals no s'haurien d'escapar d'aquesta transformació fluida. 

Què hem après a l'atenció primària durant la pandèmia?

Salvador Casado

Salut, narrativa i consciència

Il·lustració @72kilos

1. Prioritzar.
2. Seguretat de l'equip i del pacient.
3. Autoorganització.
4. Coordinació amb la comunitat, la societat i la institució.
5. Resiliència. Gestió del cansament.

La pandèmia de covid-19 ha estat una de les proves més dures tant per al sistema sanitari com a institució com per als seus professionals. En un centre de salut rural, em va semblar important obrir una reflexió dins de l'equip sobre el que havíem après en atenció primària al llarg d'aquests mesos. Comparteixo les idees sorgides d'aquest procés, que es va portar a terme de manera no sistemàtica, en converses de petits grups o de passadís. L'experiència d'un equip no és privativa d'aquest ni queda reduïda al seu àmbit, sens dubte és compartida per molts més professionals i susceptible d'enriquir-se amb la d'altres grups amb altres circumstàncies sociodemogràfiques o d'àmbits d'organització hospitalaris o de salut mental. La intenció d'aquest escrit no és altra que estendre la reflexió i permetre que s'hi sumi la del lector en forma de comentari al text o en xarxes socials (twitter: @doctorCasado).

La síndrome de la Ventafocs i la innovació en atenció integrada, una fatalitat ineludible?

Marco Inzitari
Manejar amb cura

Marco Inzitari i Lorena Villa 

El tortuós camí que ens ha de portar cap a l’atenció integrada social i sanitària, al qual fa referència un encertat post recent de Joan Carles Contel, del Pla d’atenció integrada social i sanitària (PAISS), passa de manera inevitable per proves de concepte sòlides i de gran magnitud, degudament avaluades i escalables. 

“Make Evidence Based Medicine Great Again!”

Cristina Roure
Pantone 

“Make Evidence Based Medicine Great Again!” és el provocador títol d'una conferència que el Dr. Domenico Pagano va pronunciar en el 56è Congrés de la Societat Americana de Cirurgia Cardiotoràcica reivindicant la necessitat de restaurar el professionalisme, la integritat i la confiança en les dades o “proves” en medicina. La conferència és llarga, dura 55 minuts, però Pagano hi fa una brillant exposició sobre la creixent manipulació que ens ha conduït al fangar en què habita actualment la medicina basada en l'evidència (MBE).

Perspectiva salubrista versus perspectiva clínica, a propòsit de la pandèmia

Andreu Segura
Chomel

 

Els estralls de la pandèmia

L'article de Pifarré i col·laboradors(1) sobre la mortalitat prematura atribuïble a la COVID-19 ha estat l'eix d'un debat organitzat per Funcas i moderat pel professor Félix Lobo(2).  En aquesta trobada s'ha analitzat si les dràstiques mesures preventives adoptades per limitar l'expansió del virus SARS-CoV-2 van ser pertinents i proporcionades. En altres paraules, si el remei no havia estat pitjor que la malaltia, fins i tot reconeixent que en aquell moment era molt difícil impulsar reaccions més moderades, amb l'objectiu de saber si en el futur hauríem de ser més continguts.

Les dones mostren un perfil propi d'emmalaltir

Xavier Bayona

Gota a gota

Les dones en edat fèrtil han estat excloses de molts assajos clínics, cosa que ha estat justificada, entre d’altres raons, per la seva seguretat i la de la seva descendència. Totes les decisions, tant les que es prenen com les que no, tenen conseqüències. Així doncs, la recerca i les seves conclusions aplicades a la clínica s'han centrat majoritàriament en la fisiologia masculina. Tot això és important tant pel que fa a la gènesi d’evidència i la potenciació de la medicina de precisió, com per avançar en les pràctiques de valor i el Right Care.

Desarmats davant la manca de projecte vital dels joves més difícils

Jordi Varela

Editor

Font: buurtzorgt.nl

El model de provisió de serveis de salut mental, de serveis socials, educatius, policials, judicials i penitenciaris s'enfronta al repte d'atendre joves amb conductes disruptives, una miscel·lània d’adolescents amb trastorns de salut mental i addiccions, amb dany cerebral, amb discapacitat intel·lectual, amb problemes de neurodesenvolupament, amb trastorns de l’espectre autista o amb dificultats derivades de una afectació alcohòlica fetal. Alguns d'aquests nois i noies viuen en entorns de famílies superades per aquesta problemàtica, altres pateixen els rigors de famílies desestructurades o senzillament malviuen a la intempèrie freqüentant serveis socials, comissaries i presons. La realitat és que els pacients joves d'alta complexitat conductual estan evidenciant la inefectivitat dels serveis que se'ls ofereixen. 

Transparència i rendició de comptes: deu punts clau per a un bon model

Cristina Adroher
Des del backstage

L'escassetat d'experiències de transparència i rendició de comptes en l'àmbit sanitari en el context internacional posa de manifest que encara hem d'avançar molt. Aquest és un dels missatges de l'Estudio sobre la publicación de resultados en el SNS: bases para un modelo, presentat recentment, que fa una revisió sistemàtica dels procediments de rendició de comptes existents a Espanya i en altres països i planteja les bases d'un model ideal per al Sistema Nacional de Salut (SNS).