Atenció Centrada en la Persona: per on començar?

Want to know which patient-focused interventions work best? It's all here in 5 simple guides. http://t.co/bgaZxDgbu7
— Angela Coulter (@acpatient) junio 15, 2014

Angela Coulter és una investigadora senior del Nuffield Department of Population Health de la Universitat d'Oxford que, amb aquest tweet, ens remet al blog de l'associació anglesa "National Voices" on es presenten els resultats de 779 revisions sistemàtiques (ho han llegit bé, sembla un munt de feina, però ells ho expliquen així mateix) sobre l'impacte de programes d'Atenció Centrada en la Persona (ACP), en el benentès que aquest concepte engloba actuacions que promouen que les persones entenguin millor les seves malalties, que els ajudin a prendre decisions que els afecten i que promoguin la cooperació dels pacients, i les seves famílies, en totes les fases dels processos clínics. En el post hi podran trobar 5 guies, molt útils, sobre com desenvolupar habilitats professionals en els següents aspectes claus per a l'ACP: a) suport a l'auto-cura, b) suport a la presa de decisions, c) millora de l'experiència com a pacient, d) millora de la comprensió de la informació clínica, i e) promoció de la prevenció.

Continuant amb el tema, aquesta mateixa setmana, en el blog del British Medical Journal, ha aparegut un post signat per la Dra. Coulter, que desvetlla els resultats del que han estat 8 anys d'exhaustiva revisió de la literatura ACP:

1. La informació adequada pot esdevenir una teràpia efectiva per ella mateixa i l'impacte serà més gran si la informació, per escrit, està ben orientada al cas que es tracta, està personalitzada i es reforça amb una explicació d'un metge.
2. La implicació del pacient condueix a decisions clíniques més apropiades, sobretot quan es fa servir material de suport (decisions aids) a càrrec de professionals preparats.
3. Els plans terapèutics individualitzats, per als pacients crònics, són molt efectius si han estat elaborats de manera col·laborativa entres els professionals i els pacients.

Ens sembla que el que hem descobert no és res que ens sorprengui, diu la Dra. Coulter a l'article. Llavors -continua-, per què la meitat dels pacients ingressats als hospitals opinen que haurien volgut tenir l'oportunitat d'opinar més sobre el tractament que acaben de rebre? Per què (al Regne Unit) només un 3% dels pacients crònics disposen de pla terapèutic individualitzat elaborat conjuntament entre les parts?