dilluns, 16 de juny de 2014

Hospital factoria vs Hospital generalista






L’informe “Future Hospital Commission” (Royal College of Physicians 2013) proposa organitzar els hospitals en dues divisions ben diferenciades. D’acord amb el model descrit, els pacients ingressarien per dues portes alternatives que els durien per camins quasi oposats: a) hi hauria una via específica per als processos estandarditzables (part baixa del gràfic), com per exemple: procediments laparoscòpics, hemodinàmics, quirúrgics programats, codis ictus, codis infarts, etc., i b) l'altra via seria per als pacients que ingressen per urgències (excepte els codis) o bé que pateixen complexitats que requereixen treball assistencial generalista, amb el suport puntual d’especialistes (trajectòria de dalt del gràfic).


Aquesta proposta sembla, no només oportuna, sinó que, en gran mesura, els models hospitalaris d’avui ja estarien en aquesta línia, o bé ho haurien d’estar. Però l’aparició d’un article a Health Affairs, signat per un equip del servei de Cirurgia Cardíaca de Mayo Clinic, m’ha fet pensar que convindria avançar més en la metodologia inherent a cadascuna de les dues grans trajectòries. Aquest treball referenciat es titula: “From Solution Shop Model to Focused Factory...”, o el que equival a l'estudi de l'evolució de la botiga de les solucions on cada client és diferent i requereix una resposta personalitzada, a la factoria focalitzada, que fa servir metodologia de procés industrial. I en això és on els de Mayo Clinic premen l’accelerador: si som capaços d’indicar certs procediments clínics per a tipologies ben definides de pacients -vénen a dir-, ens hauríem de saber preparar per actuar amb criteris de màxima eficiència i efectivitat.

El model d’hospital factoria 
(podria abastar 1/3 de l'activitat hospitalària)


Vegi’n quines són les característiques industrials que defineixen els processos que s'integren en aquesta divisió:
  1. Els pacients candidats es cataloguen en funció de riscos i complexitats amb la finalitat d’escollir bé la idoneïtat del procés que se’ls hi aplicarà.
  2. S'ha d'elaborar un mapeig industrial dels processos clínics seleccionats, i per això metges i infermeres han de comptar amb el suport d’analistes de sistemes, project managers, tecnòlegs i economistes.
  3. Gràcies al mapeig industrial, les funcions de metges i d'infermeres queden delimitades estrictament a les que els són pròpies. Tots els altres professionals (sanitaris o no) tenen definides quines són les seves responsabilitats a cada punt dels procediments.
  4. S’ha d’informar els pacients de totes les passes que hauran de seguir en el procés i cal explicar-los què s’espera d’ells en cada moment. Si es creu convenient, s’han d’utilitzar tècniques de comunicació avançades per aconseguir que el pacient s’hi impliqui.
  5. S’han d’implantar instruments de procés industrial modern com Lean o Six Sigma per millorar eficiències i s’han d’utilitzar mètodes de control de qualitat de procés i de resultats de manera sistemàtica.
  6. Sempre que sigui factible, els processos de l'hospital factoria s'han d'aplicar en instal·lacions específiques, o en reservats especials d'instal·lacions generals, com quiròfans o llits d'UCI. El que és important és que els personal implicat, sempre que sigui possible, no combini hospital factoria amb hospital generalista.
Els resultats d'aplicació de mètodes de factoria publicats per l’equip de Cirurgia Cardíaca de Mayo Clinic

El punt de partida descrit pels investigadors és el d’uns metges amb una altíssima variació tant de criteris d’indicació com de tècniques quirúrgiques, amb expectatives, per part dels pacients, poc realistes, que donaven lloc a sobreactuacions mèdiques i resultats escassament avaluats. Després d’aplicar la metodologia d'hospital factoria a bona part de la casuística que optava a cirurgia cardíaca, van reduir la variabilitat de la pràctica, la disparitat en l’ús de recursos hospitalaris i també els costos per procés; a més de millorar algunes de les complicacions post-quirúrgiques com septicèmies, pneumònies i insuficiències renals.

A tots els hospitals hi ha metges i infermeres més dotats per a la tècnica que per a la pràctica generalista. La proposta d'hospital factoria suggereix que traguem el màxim partit d'aquests professionals. És a dir: que, en comptes de desorientar-los amb funcions que no els hi agraden, els aboquem al que saben fer, els dotem d'instruments de qualitat de procés industrial i els hi exigim resultats.

El post del proper dilluns tractarà de l'imatge especular del que acabem de veure avui: "Hospital generalista vs Hospital factoria", o com abordar amb criteris actuals els altres 2/3 de la casuística hospitalària.