El Dr. Josep Comín i el seu equip porten més de deu anys coordinant nivells assistencials en un projecte d'atenció a pacients amb insuficiència cardíaca i, ara, acaben de publicar resultats positius. Per tant, bones notícies i bona excusa per saber més del projecte. En un post anterior (Insuficiència cardíaca. Quins programes són els que funcionen?) vaig documentar una revisió de 10 assaigs clínics publicada a Health Affairs (Sochalski 2009) i una posterior revisió Cochrane de 25 assaigs clínics (Takeda 2012) que diuen que per millorar resultats de morbi-mortalitat en insuficiència cardíaca calen equips multidisciplinars d'acció comunitària amb unes funcions definides per a les infermeres gestores de casos.
El projecte d'atenció integral a la insuficiència cardíaca de l'Hospital del Mar i la seva àrea de referència (una mica més de tres-cents mil habitants), ha elaborat un estudi retrospectiu, amb pacients que havien ingressat a l'hospital per una descompensació d'una insuficiència cardíaca, i això ho van fer durant un període de 7 anys. Aquests pacients van tenir una intervenció d'un programa integrat tant per professionals d'atenció primària de l'àrea de referència (segon quadre) i com de professionals de l'hospital (primer quadre):
El model de treball del projecte es basa en el Chronic Care Model (Edward Wagner), i gaudeix dels següent trets (es tracta d'un extracte de la taula 2 de la publicació):
Donat l'interès del projecte, he cregut convenient fer-li les següents preguntes al Dr. Josep Comín:
Ja ho veuen, segons el Dr. Comín, la fórmula per a l'atenció coordinada de la insuficiència cardíaca és senzilla, al mateix temps que difícil: lideratges clínics, cooperacions de col·legues de tots els nivells assistencials (inclòs el sector social i la farmàcia comunitària), complicitats dels de dalt, plans personalitzats de seguiment, introducció de TIC quan convingui... Doncs, felicitats per la feina i ànims per continuar.
El model de treball del projecte es basa en el Chronic Care Model (Edward Wagner), i gaudeix dels següent trets (es tracta d'un extracte de la taula 2 de la publicació):
- Integració de la cartera de serveis hospital - primària
- Designació d'un metge de família i d'una infermera com a referents a cada ABS
- Gestora de casos específica a cada ABS
- Incentivació de la implicació de pacients en el seu propi procés
- Guies de pràctica clínica, circuits i trajectòries de consens
- Formació continuada dels professionals de la unitat
- Procés estructurat de detecció prèvia de descompensacions
- Hospital de dia específic per a descompensacions
- Programa de gestió de transicions hospital - primària
- Avaluació geriàtrica i especial atenció a l'aparició de fragilitat
- Coordinació dels farmacèutics de l'hospital amb els de la comunitat
- Definició d'un perfil de pacients per a telemonitorització
- Programa de rehabilitació i activitat física
- Història clínica integrada i pàgina web del projecte
Donat l'interès del projecte, he cregut convenient fer-li les següents preguntes al Dr. Josep Comín:
- Com han aconseguit coordinar tants professionals?
- Elaboren plans terapèutics individualitzats per a tots els pacients?
- Com actuen quan apareixen necessitats socials i sanitàries difícils de manegar?
- Quins reptes es plantegen deu anys després?
Ja ho veuen, segons el Dr. Comín, la fórmula per a l'atenció coordinada de la insuficiència cardíaca és senzilla, al mateix temps que difícil: lideratges clínics, cooperacions de col·legues de tots els nivells assistencials (inclòs el sector social i la farmàcia comunitària), complicitats dels de dalt, plans personalitzats de seguiment, introducció de TIC quan convingui... Doncs, felicitats per la feina i ànims per continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada