En el seu darrer post, Josep Manuel Picas explicava un marc conceptual per desplegar una medicina centrada en el pacient i, per continuar amb el mateix tema, que s'ho mereix, em sembla oportú parlar de dues avaluacions, aparentment contradictòries, sobre l'impacte que, en el consum de recursos sanitaris, pot tenir una pràctica més orientada a l'opinió del pacient.
La primera de les avaluacions correspon a una revisió Cochrane de 2012, basada en 115 estudis i 34.444 participants, que conclou que la medicina basada en la preferència dels pacients redueix l'intervencionisme quirúrgic i la pràctica dels cribatges, en favor d'opcions més conservadores; i en alguns treballs sobre patologies específiques afirmen que aquestes reduccions poden ser del 20%, o fins i tot superiors.
La primera de les avaluacions correspon a una revisió Cochrane de 2012, basada en 115 estudis i 34.444 participants, que conclou que la medicina basada en la preferència dels pacients redueix l'intervencionisme quirúrgic i la pràctica dels cribatges, en favor d'opcions més conservadores; i en alguns treballs sobre patologies específiques afirmen que aquestes reduccions poden ser del 20%, o fins i tot superiors.
Una altra revisió sistemàtica elaborada per The Darmouth Center for Health Care Delivery, sobre 7 estudis, amb la intenció d'analitzar l'impacte en costos de les decisions compartides, arriba a la conclusió que, amb l'evidència a la mà, no es pot afirmar que aquesta pràctica assistencial produeixi estalvis, si bé tampoc indueix a costos addicionals. En el video podem veure l'investigador principal, Thom Walsh, explicant la metodologia de la revisió, i el reconegut professor en la matèria, Glyn Elwyn, dient que implicar més els pacients en les decisions clíniques és positiu, millora molts aspectes del procés assistencial i, probablement, fins i tot és cost-efectiu, però que ara per ara convindria que els que prometen que en això han trobat la clau per combatre el malbaratament, haurien de ser més continguts.
La medicina basada en la preferència dels pacients és el camí, aquesta no és la controvèrsia. Si una persona ha de prendre una decisió clínica, és bo que entengui bé què és el que ha de decidir i, quan ho faci, hauria d'estar convençuda que allò s'avé a la seva manera de veure les coses, i no a la d'algú altre. Si això és així, com ha demostrat la revisió Cochrane, les expectatives dels pacients seran més realistes. Però, ara per ara, si hem de fer cas a Elwyn i col·laboradors, si necessitem generar estalvis, més val que busquem per altres racons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada