dimecres, 18 de juny de 2014

Sanejament de la cadena del coneixement, una empresa difícil









En un post meu de la sèrie "Pantone" del 7 de maig, els parlava de la necessitat de disposar de fonts de coneixement net i cristal·lí com l'aigua que bevem per a la presa de decisions apropiades, però la qüestió és que les nostres fonts estan contaminades per una sèrie de biaixos que impregnen les decisions que prenem com a ciutadans, com a pacients, com a professionals o com a gestors sanitaris i això ens condueix al sobrediagnòstic i al sobretractament.

Davant d'aquests biaixos, Gerd Gigerenzer i Muir Gray, en el llibre "Better Doctors, Better patients, Better Decisions", proposen algunes mesures de sanejament, a les quals m'he permès afegir alguna més d'elaboració pròpia:

1. Com fer que la investigació sigui més rellevant per als pacients

a) Les agències reguladores, com la FDA o l'EMA, haurien d'exigir estudis que demostressin la superioritat dels nous fàrmacs respecte als millors tractaments disponibles, i no en front de placebo.
b) Patrocinadors independents haurien de promoure recerca sobre tractaments o pràctiques professionals senzilles, beneficioses i rellevants per als pacients, que no impliquin l'ús de medicaments o tecnologia i, per això, no tenen patrocini (exercici físic, dietes saludables o checklists per millorar la seguretat clínica).
c) Jo afegiria que s'haurien d'incloure els anomenats Patient-Reported Outcomes en els assaigs clínics que, a diferència de les variables clàssicament emprades, informen sobre l'efectivitat del tractament percebuda pel pacient.

2. Com reduir la manca de transparència en la publicació i difusió de la investigació clínica

a) Els editors de les revistes haurien d'exigir als autors que evitessin l'ús de mesures estadístiques enganyoses que distorsionen la percepció de beneficis i riscos per part del lector.
b) Els assaigs clínics i els seus protocols s'haurien d'enregistrar abans de ser realitzats i s'hauria d'exigir la publicació exhaustiva de tots els seus resultats, siguin positius o negatius, incloent-hi totes les variables i durant el període de seguiment establert a priori.

3. Com reduir els efectes de la incompetència estadística de professionals i ciutadans

a) En la formació de professionals sanitaris, gestors i periodistes s'hauria de treballar més la interpretació adequada de riscos i beneficis a partir de l'estadística.
b) Cada organització sanitària hauria de tenir un Director del Coneixement, que tingués, entre les seves funcions, la de garantir la independència, qualitat i transparència de la informació que utilitzen professionals i pacients per a la presa de decisions.
c) Les autoritats sanitàries haurien de vetllar per la qualitat, la transparència i la independència de la informació que es proporciona als ciutadans per a la presa de decisions sobre la seva salut com fan per exemple al Regne Unit amb la web NHS Choices o la secció Behind the headlines.

4. Com reduir els conflictes d'interès

a) Les organitzacions responsables de la formació continuada dels professionals sanitaris i de la seva recertificació haurien d'establir mecanismes per desincentivar activitats pseudo-formatives (tal com les anomena Marcia Angell, ex editora del New England Journal of Medicine, en el seu llibre "The truth about the drug companies" Random House 2004) patrocinades per la indústria farmacèutica, les quals, de manera més o menys explícita, amaguen missatges de màrqueting.
b) Els sistemes de pagament haurien d'incentivar la qualitat de l'atenció i les pràctiques que aporten valor, i no el volum d'activitat realitzada.
c) S'hauria d'animar els ciutadans en general i els pacients en particular a implicar-se més en la presa de decisions que afecten la seva salut mitjançant la presa de decisions compartida.

Podem pensar que aquest és un plantejament utòpic. D'acord, la solució no és fàcil ni està a l'abast de les persones individuals. No obstant això, segurament tampoc el sanejament i el tractament de l'aigua potable va ser senzill al segle XIX i avui dia no concebem que pugui ser d'una altra manera.