dimecres, 11 de juny de 2014

Recerca i política sanitària: "to blog or not to blog"








Aquesta és la qüestió. La força del vincle entre recerca i política sanitària es veu diferent segons la perspectiva. Els investigadors de serveis sanitaris esperen més ressò del seu treball en les decisions dels polítics mentre que aquests requereixen ser informats de la manera més efectiva per facilitar la configuració de polítiques sanitàries basades en l'evidència científica disponible. És un pont de difícil trànsit la superfície del qual és eminentment comunicativa.

A la secció "Web first" de la influent Health Affairs apareix aquest mes un treball sobre l'ús dels mitjans socials i les percepcions dels investigadors que mereix la pena revisar (Gran D et al, 2014). Durant el Academy Health Annual Research Meeting, es va entrevistar a 215 investigadors utilitzant un mix de tècniques (casos, valoració d'eficàcia de la disseminació i preguntes qualitatives obertes). A la secció de casos es presentaven tres formes de comunicar els resultats d'una investigació als decisors polítics: mitjans tradicionals, mitjans socials i contacte directe amb els decisors. Mitjans socials (social media) inclouen la blogosfera i les diferents xarxes socials, particularment Twitter.

Tot i que els mitjans socials es consideren tan eficaços com els tradicionals o el contacte directe, la confiança en la manera de disseminació, el respecte de la comunitat científica i la seva contribució a la promoció acadèmica es valoren menys si el medi escollit és el social. És a dir, si vols ser creïble, respectable i promocionable, millor deixis els posts i els tweets per a assumptes més profans. No obstant això, el treball cobreix una anàlisi detallada segons el nivell acadèmic de l'enquestat distingint entre assistents, associats i professors titulars amb resultats esperables alhora que suggerents, tal com il·lustra la figura següent:


La comunicació per mitjans socials és percebuda de manera molt diferent entre els tres col·lectius, sent considerada pels assistents de professor, grup més jove, com més efectiva que la tradicional i al mateix nivell que el contacte directe. Amb aquests resultats no és estrany observar, en el següent gràfic, que només un 21% dels investigadors utilitza blogs com a mitjà de difusió i un 14% ho fa mitjançant Twitter:



Continua existint una enorme disparitat en la percepció dels mitjans socials derivada del grau de coneixement i ús que se'n tingui. Però el que encara sorprèn més és la tendència a considerar els mitjans com substitutius i no com a complementaris. De la mateixa manera que serà més efectiva una acció de comunicació mitjançant contacte directe si aquesta es reforça amb una publicació prèvia, el mateix cal esperar si a la difusió d'aquesta publicació li afegeixes una capa social. Estic segur que els autors del treball agraeixen posts com aquest per difondre els resultats que aviat apareixeran en la còpia en paper.