dimecres, 22 d’abril del 2015

Compte, ets el que dissenyes!


Si entendre la idea de “ontological design” ens pogués ajudar a veure les coses d’un altra manera, valdria la pena dedicar-hi els 2 minuts de llegir aquest post? Prova-ho.

El terme ontologia en ciència fa referència a conceptes, objectes o entitats que s’organitzen en dominis de coneixement. En filosofia, però, l'ontologia és un àmbit de la metafísica que tracta sobre els problemes de l’existència, accepció que darrerament ha anat sonant en l’àmbit del disseny (Willie. A, 2006) i que arribarà al de la salut.

El disseny, com diu el premi Nobel Herbert A. Simon, és el resultat d’una activitat intel·lectual que té per objecte canviar una situació existent per una de millor. Així, doncs, s’ha de considerar que es practica la “disciplina del disseny” quan es pensa com han de ser els nous serveis de salut, els nous tractaments o les noves estratègies de comunicació amb els pacients entre tants d’altres aspectes de l’univers de la salut.

Aproximar-nos al disseny ens obre un món d’eines i models que poden ser de gran utilitat als professionals de la salut que es plantegen les coses en clau d’innovació. Fins i tot la identificació amb el disseny, mirant des de la seva dimensió ontològica, esdevindria un agent transformador de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Aquesta és la novetat. Si dissenyem pensant en els altres ens tornarem més generosos, si dissenyem fixant-nos reptes elevats serem més valents i ambiciosos i si dissenyem amb honestedat serem més feliços. Per contra si fem les coses pensant en clau de funcionari ens tornarem més buròcrates i si tant sols pensem en clau econòmica ens creixeran maneguetes i visera de comptables. Nosaltres dissenyem el món que ens rodeja i aquest ens dissenya a nosaltres, i si no es fa bé, més d’hora que tard es paga. De fet no descobrim res de nou si diem que el que fem acaba configurant el que som, tant en el pla individual com en el col·lectiu.

Tot plegat és com una roda que es realimenta i tot està més connectat del que ens pensem, com a Pandora, el planeta dels Na’vi (Avatar, 2009).

Ho veus tot una mica diferent? Si tens 2 minuts més mira aquest vídeo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada