dimecres, 8 d’abril de 2015

Estar a l’atur perjudica seriosament la salut


Les autoritats haurien d’advertir a la població que estar sense feina perjudica seriosament la seva salut, clar que això potser faria que haguessin d’assumir responsabilitats sobre com han gestionat la crisi que estem patint des de fa ja massa anys. Molts estudis han demostrat l’efecte negatiu sobre la salut que comporta el fet d’estar a l’atur, però un de publicat recentment ha buscat aquesta relació durant la crisi que ens ha afectat en els últims temps i a més ha fet una anàlisi segons edat, sexe i estat civil. L’estudi, conduit per investigadors suecs i finlandesos, ha revisat 41 articles relacionats amb aquest tema i publicats posteriorment al 2003. La majoria dels articles eren de treballs fets sobre població europea.

Entre els resultats que expliquen els investigadors n’hi ha de destacables com ara el fet que suggereixen que la situació d’atur afecta a la salut dels homes de manera més important del que ho fa a la de les dones. En canvi, no varen poder extreure cap conclusió sobre a quina edat la situació d’atur afecta més negativament a la salut de la població, ja que diferents estudis mostraven diferents resultats segons el país on s’havien realitzat. L’estat socio-econòmic de les persones aturades sí que sembla que té un efecte sobre la seva salut amb pitjors resultats per a persones que només tenen estudis primaris i secundaris, així com pitjors resultats per a persones amb feines manuals. Els investigadors no han trobat, però, cap relació pel que fa als efectes de la manca de treball i al fet d’estar solter o casat, però sí que sembla que el fet de no tenir fills suposa un major risc de patir efectes sobre la salut. El que queda clar és que tenir un entorn social de suport ajuda a que la situació d’atur afecti la salut de manera menys negativa.

Les troballes d’aquest estudi són interessants ja que mostren com la situació d’atur afecta de manera diferent a la salut de diferents subgrups de la població. Això hauria de permetre que les polítiques contra l’atur poguessin centrar-se en els grups més afectats enlloc de fer-ho per a la totalitat de la població.