divendres, 24 d’abril de 2015

La sostenibilitat dels hospitals comarcals






Al blog de Kevin Pho ha aparegut un article del Dr. Robert Pearl amb unes reflexions a partir d'una informació: en els darrers 5 anys, a EUA, més de 40 hospitals comarcals han hagut de tancar per inviabilitat econòmica i tècnica. Com ha passat a molts països, allà també hi va haver, durant les dècades passades, subvencions i proteccions especials per promoure la construcció d'hospitals comarcals que oferissin serveis sanitaris propers a les persones que no rebien les prestacions, sempre més avançades, dels ciutadans metropolitans. Però ja ben entrats al segle XXI, algunes tendències fan trontollar les polítiques sanitàries de proximitat. Vegem-ne tres:


1) L'ancestral aïllament geogràfic rural s'ha reduït extraordinàriament degut a les grans inversions en accessos i transports diversos.

2) Molts estudis vénen avisant, de manera consistent, que hi ha força processos terapèutics que mostren més bons resultats si els equips professionals responsables acumulen experiència específica. I això vol dir que sovint la quantitat compta.

3) Alguns problemes de salut que no fa massa s'atenien localment, com els infarts de miocardi o els ictus, ara poden rebre tractaments realment efectius si tenen accés a transport ràpid i a intervencions urgents altament especialitzades.

Valgui com inici de discussió: els nostres hospitals comarcals ja fa temps que han començat el debat sobre la seva viabilitat, perquè és evident que les tendències són innegables i que, des del meu punt de vista, obliguen a desplegar dues estratègies: a) els serveis dels hospitals comarcals han de ser franquícia d'un altre centre referent, amb el que implica de pla assistencial conjunt basat en l'efectivitat clínica, i b) els serveis de proximitat, en l'àmbit de la cronicitat i la fragilitat geriàtrica, s'han de desdibuixar amb els d'atenció primària i els socials comunitaris.

Tenim a la taula, doncs, un plantejament disruptiu que obliga a repensar el model pels dos extrems: tant el més tècnic com el més comunitari. Fer-ho, des del meu punt de vista, és imprescindible, si es vol evitar haver d'entrar en el procés americà de tancament d'hospitals comarcals.


Jordi Varela
Editor