A propòsit de la 16th International Conference on Integrated Care

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona la 16th International Conference on Integrated Care que va aplegar més de mil professionals sanitaris i socials amb l'objectiu de debatre sobre la integració de serveis com a resposta a la pràctica fragmentada. Nick Goodwin, el President de la International Foundation for Integrated Care (IFIC), en el video de presentació de la Conference, afirma que sovint es pensa en la integració de serveis com un mecanisme per reduir hospitalitzacions innecessàries, o fins i tot per disminuir els costos del malbaratament provocat per les descoordinacions i les actuacions inapropiades, però que ningú s'equivoqui -diu Goodwin-, l'objectiu fonamental d'aquest moviment va dirigit a generar oportunitats de coordinació assistencial per millorar l'experiència i la qualitat de la vida dels pacients, especialment dels que tenen necessitat d'atencions sanitàries i socials complexes.

La fragilitat de la confiança

Excuse me, doctor: I can still hear you http://t.co/YFU52MaOsm

— Angela Coulter (@acpatient) julio 4, 2015

Molts dels actes assistencials es fan en un ambient de treball col·lectiu ja que la complexitat de la pràctica clínica moderna així ho requereix, però sovint els professionals s'obliden que, més enllà de la cortesia formal, el clima que es respira en llocs tan freds, com per exemple, els quiròfans o les sales de colonoscòpies influeix en la confiança dels malalts. El tweet d'Angela Coulter ens dirigeix a una carta enviada al British Medical Journal per una pacient jove amb càncer de mama (Marije Klein) que explica com el malhumor d'un anestesista la va fer dubtar de tota la confiança que li havia anat generant l'equip professional que li estava portant el cas.

He triat aquest tweet perquè m'han agradat les reflexions que fa Marije Klein al voltant del que li va passar, i per això m'he permès la traducció dels paràgrafs finals de la carta.

Atenció Centrada en la Persona: per on començar?

Want to know which patient-focused interventions work best? It's all here in 5 simple guides. http://t.co/bgaZxDgbu7
— Angela Coulter (@acpatient) junio 15, 2014

Angela Coulter és una investigadora senior del Nuffield Department of Population Health de la Universitat d'Oxford que, amb aquest tweet, ens remet al blog de l'associació anglesa "National Voices" on es presenten els resultats de 779 revisions sistemàtiques (ho han llegit bé, sembla un munt de feina, però ells ho expliquen així mateix) sobre l'impacte de programes d'Atenció Centrada en la Persona (ACP), en el benentès que aquest concepte engloba actuacions que promouen que les persones entenguin millor les seves malalties, que els ajudin a prendre decisions que els afecten i que promoguin la cooperació dels pacients, i les seves famílies, en totes les fases dels processos clínics. En el post hi podran trobar 5 guies, molt útils, sobre com desenvolupar habilitats professionals en els següents aspectes claus per a l'ACP: a) suport a l'auto-cura, b) suport a la presa de decisions, c) millora de l'experiència com a pacient, d) millora de la comprensió de la informació clínica, i e) promoció de la prevenció.

Continuant amb el tema, aquesta mateixa setmana, en el blog del British Medical Journal, ha aparegut un post signat per la Dra. Coulter, que desvetlla els resultats del que han estat 8 anys d'exhaustiva revisió de la literatura ACP: