Els treballs científics sobre la gestió de la complexitat s’han desenvolupat amb aportacions molt variades procedents de físics, economistes, sociòlegs, experts en desenvolupament computacional i biòlegs, els quals han anat convergint en llocs comuns en les seves conclusions. És així com el 1997, Kevin Dooley, professor de logística de la Universitat d’Arizona, va definir els sistemes adaptatius complexos (CAS) com grups d'agents semi-autònoms que interactuen per produir patrons del sistema corresponent que, al seu torn, acaben influint en el comportament dels propis agents.
