dimecres, 12 de desembre de 2018

Quan la sanitat no funciona bé, millor no tenir-ne?








Ja fa gairebé vint anys, l'informe de l'Institut de Medicina Equivocar-se és humà estimava que els errors mèdics provocaven més morts anuals que la sida, el càncer de mama o els accidents de trànsit. Fa pocs dies, a The Lancet, Margaret Kruk i el seu equip de salut global de Harvard ens advertien que la mala assistència sanitària està provocant cinc vegades més defuncions que la sida als països amb menys recursos. Fins i tot més morts que les de les persones que traspassen sense haver pogut accedir a la sanitat (1).

És obvi que, per ser útils, les activitats sanitàries han de tenir algun efecte positiu en la salut de les persones ateses. En la salut i en la supervivència o, encara més precisament, en la supervivència en bona salut. Elemental. Com també ho és pensar que aquest valor depèn en bona mesura de fer les coses bé. I no n'hi ha prou amb disposar d'instal·lacions, equipaments i personal sanitari. Cal que funcionin adequadament. 

L'estudi de Kruk i col·laboradors analitza la mortalitat corresponent a un conjunt de 61 causes de mort susceptibles de ser ateses amb èxit pels serveis sanitaris i, per això mateix, evitables. La població investigada és la de 137 països de nivell econòmic baix i mitjà i la letalitat observada s'ha comparat amb la que s'esperaria que s'esdevingués per aquestes mateixes causes en una població de referència constituïda en 21 països amb un nivell econòmic alt. 

S'estima que l'any 2016 en aquests 137 països es van produir 15,6 milions de morts més que les que s'haurien esdevingut per les mateixes causes en la població de referència. D'aquestes, 7 milions s'haurien pogut evitar amb mesures de salut pública no assistencials, de manera que si les excloem, els 8,6 milions que resten són defuncions potencialment evitables amb una atenció mèdica i sanitària estàndard. El cas és que 3,6 milions d'aquestes morts corresponen a persones que no van accedir a cap mena d'assistència, mentre que 5 milions (el 58% de les persones mortes) sí que van rebre atenció sanitària. És a dir, 1,4 milions més de morts entre les ateses que entre les no ateses. I si tenim en compte que el nombre de persones mortes per causes potencialment susceptibles d'una atenció eficaç va ser d'una mica més de 15 milions, resulta que l'assistència inadequada s'associa a gairebé un 10% de les morts evitables. 

Malgrat que els resultats s'han obtingut mitjançant assumpcions sofisticades, els autors han dut a terme algunes anàlisis de sensibilitat que no desmenteixen les conclusions obtingudes, i si bé és molt probable que en molts casos les causes del fracàs terapèutic fossin deficiències, en el sentit d'insuficiència, no fer res era millor per a la supervivència. De manera que la mera accessibilitat a qualsevol mena d'atenció mèdica i sanitària no és suficient. Cal que aquesta funcioni bé. Un coneixement que, ben mirat, sembla obvi. Com també que és millor poder adreçar els pacients que ho necessiten a un hospital que funcioni, que no tenir-ne un més a prop però que no funcioni prou bé. 


Referència

(1) Kruk ME, Gage AD, Joseph NT, Goodarz D, García-Saisó S, Salomon JA. Mortality due to low-quality health systems in the universal health coverage era: a systematic analysis of amenable deaths in 137 countries. Lancet published online September 5, 2018. doi.org/10.1016/S0140-6736(18)31668.

dilluns, 10 de desembre de 2018

Com superar el treball fragmentat de les unitats d’hospitalització








El treball en equip multidisciplinari és la base organitzativa imprescindible per a qualsevol projecte complex. Ningú s’imagina un quiròfan on el cirurgià principal, el cirurgià ajudant, l’anestesista, la instrumentista, l’auxiliar, el servei de neteja i el servei d’esterilització anessin cadascú pel seu cantó. Per garantir els millors resultats possibles, un microsistema clínic ha de comptar amb un grup de professionals tècnicament preparats, que comparteixin valors i que sàpiguen col·laborar entre ells amb la finalitat d’aconseguir els objectius desitjats, i per això el conjunt ha de sonar com una orquestra, i com més afinada millor.

divendres, 7 de desembre de 2018

Imaginant el Right Management








En medicina, avaluar i publicar permet introduir nous medicaments i noves tècniques. En gestió sanitària, avaluem i mesurem poc i potser per aquest motiu evolucionem tan lentament.

A l'editorial del novembre, Jordi Varela tractava sobre l'estudi publicat per Harvard Business School que demostrava l'escàs impacte dels gerents en els resultats dels grans hospitals públics del National Health Service, basat en una metodologia economètrica i avaluant indicadors com el compliment de l'equilibri financer, la llista d'espera, l'estada mitjana, les infeccions per MARSA i la mortalitat a 30 dies dels pacients amb infart de miocardi (document en pdf).

dimecres, 5 de desembre de 2018

Nova edició del curs online el 8 de gener








El proper 8 de gener, comença una nova edició del curs online (10,4 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer del 2016 i ja l'han fet (o l'estan fent) 557 alumnes, amb un 92% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin.








dilluns, 3 de desembre de 2018

Atenció primària: reformes basades en la innovació








La reforma de l’atenció primària iniciada el 1985 es va inspirar en la declaració d’Alma-Ata que l’OMS havia proclamat uns anys abans. La necessitat del canvi era evident, ja que el model anterior es caracteritzava per les dificultats d’accés, el predomini de l’atenció curativa, l’orientació mèdica centrada en les malalties i la manca absoluta de treball en equip. Trenta anys després, l’atenció primària està en crisi d’esgotament per múltiples factors, dels quals destacaria la manca de dotació pressupostària, l’envelliment de la població i les rigideses i burocràcies de les quals s’ha anat dotant, i ja fa temps que se senten veus de reformar la reforma per generar un nou model més apropiat als temps d’ara.

King’s Fund, en una situació de l’atenció primària britànica molt semblant a la nostra, lluny de debatre una reforma general, a “Innovative models of general practice” fa una revisió de quines són les innovacions que estan ajudant a reajustar i refermar els valors essencials de l’atenció primària. Seguint la terminologia de Víctor Lapuente, els investigadors d’aquesta institució londinenca, fugen dels models i les proclames pròpies dels “xamans”, i s’enfunden, en canvi, el mono de treball de les “exploradores.”

divendres, 30 de novembre de 2018

The corporate rebels. S'agraeix una mica d'aire fresc








Hi ha diverses publicacions que analitzen la interessant experiència d'autoorganització (autogestió) de l'atenció domiciliària d'infermeria a Buurtzorg (Holanda), entre les quals és altament recomanable l'anàlisi que en fan The corporate rebels.

En un post recent afirmen: "La filosofia de Buurtzorg és simplificar: simplificar els procediments, les regles i la comunicació a fi de centrar-se en la millor atenció possible als pacients. El seu objectiu és evitar el temps perdut en tasques irrellevants". En el post citen Sharda Nandram, doctora en Psicologia Social, que també és defensora del model empresarial holocràtic. En el seu llibre Organizational Innovation by Integrating Simplification. Learning from Buurtzorg Nederland (Innovació organitzativa mitjançant la integració de la simplificació. Aprenent de Buurtzorg) assenyala que els "equips d'infermeria autogestionats programen la seva pròpia feina, recluten nous col·legues per a l'equip i determinen el millor enfocament, sense participació d'un gerent o supervisor".

dimecres, 28 de novembre de 2018

La disrupció tecnològica en el món de la salut








Tots parlem de la revolució tecnològica i som testimonis de com està transformant el nostre entorn. Primer van ser les agències de viatges, després els taxis i el lloguer de pisos turístics, les compres online, l'educació a distància...

Tanmateix, queda una pregunta per respondre: com afectarà la disrupció sanitària els sistemes sanitaris i els seus professionals i usuaris?

dilluns, 26 de novembre de 2018

El desenfocament de la informació sanitària







Mentre els plans de salut de les conselleries parlen d'experiència dels pacients, resultats i integració, els respectius serveis autonòmics de salut s'entossudeixen a retre comptes de satisfacció, activitat i processos.


divendres, 23 de novembre de 2018

Com construir una experiència àgil per al pacient?







El nostre entorn està sotmès a canvis constants als quals les organitzacions tracten d'adaptar-se transformant-se en institucions àgils, capaces de desenvolupar projectes de manera ràpida i flexible. Segons l'informe  de la consultora McKinsey, les organitzacions àgils es reconeixen per cinc elements clau: 
  1. Aposten per la innovació oberta, cocreant amb diferents actors, des dels seus professionals fins als clients de l'entitat.
  2. Fomenten xarxes de persones autònomes, amb llibertat per idear propostes disruptives. Un model de xarxarquia en oposició a un de jerarquia.
  3. Prefereixen ser ràpides i assumir riscos que caure en la planificació excessiva.
  4. El seu estil de lideratge cedeix protagonisme a les persones i fomenta el desenvolupament del seu talent.
  5. Integren la tecnologia com un recurs que dona agilitat per formular noves propostes.

dilluns, 19 de novembre de 2018

Les urgències i la gent gran





Reflexions (i proposta) davant la imminent crisi hivernal d'urgències

@varelalaf
Si no s’hi fa res, cada dia que passi les persones vulnerables aniran més a urgències perquè la seva pluripatologia, la presència de certs símptomes de difícil gestió des de casa o la debilitat del seu entorn fan que les trucades al 061 siguin cada cop més freqüents. I així és com els serveis d’urgències dels hospitals esdevenen els camps de refugiats dels sistemes sanitarisUn assaig clínic dut a terme en 24 hospitals francesos, que va incloure més de tres mil persones més grans de 75 anys en situació clínicament crítica, va demostrar que els centres més proclius a ingressar gent gran en unitats de crítics, a més de no reduir-ne la mortalitat a llarg termini, tampoc en va millorar la capacitat funcional ni la qualitat de vida.