Donant forma al relat de l'atenció als pacients

Nacho Vallejo
Atenció integral

A propòsit de l'experiencia a l'Hospital d'Emergències Covid-HUVR de Sevilla

Façana principal de l'edifici en rehabilitació de 

l'antic Hospital Militar de Sevilla.

John P. Kotter és economista, professor de Harvard Business School i expert en gestió del canvi. En una de les seves últimes publicacions, Accelerarate, aborda com sol ser l'evolució dels models organitzatius en el món empresarial. Kotter explica que quan les institucions abandonen l’etapa de gestació i desenvolupament es perfeccionen cap a l'eficiència oblidant la importància de mantenir l'agilitat en l'estratègia. I en aquest escenari, quan sorgeix la necessitat d'enfrontar-se a nous reptes o canvis, és molt probable que l'acció acabi en fracàs pel fet d’utilitzar estructures, processos o mètodes útils en el passat, però que s'adapten pitjor a entorns com els actuals, ràpidament canviants. La COVID-19 ens ha deixat nombroses lliçons sobre aquesta idea en la transformació que hem viscut a les organitzacions sanitàries. En aquesta entrada ens agradaria aportar la nostra experiència: la visió del professional en la posada en marxa i el desenvolupament de l'activitat assistencial en un nou hospital durant la pandèmia i la cerca de noves maneres d'organitzar-nos.

Per un nou relat (versemblant) de la pandèmia

Andreu Segura

Chomel

Foto @rclusa

Els darrers esdeveniments relacionats amb la pandèmia han fet ben palesa la incertesa que la caracteritza, malgrat els molt notoris avenços que s'han assolit des que, acabant el 2019, els mitjans de comunicació es van fer ressò d'un episodi de pneumònies greus a la ciutat de Wuhan i que la posterior notícia de l'aïllament d'un virus molt similar a l'agent causal de la SARS –tant que va ser batejat com a SARS-CoV-2– fes augmentar la preocupació per la seva potencial propagació arreu. 

Dades per a la gestió: la mateixa lògica amb mètodes diferents

Cristina Adroher
Des del backstage

Foto: Command Center de l'Hospital 

Sant Joan de Déu de Barcelona

Les persones s'enfronten a les disjuntives amb dues grans classes d'instruments: intuïcions i dades. Les decisions a què han de fer front les organitzacions (conjunts de persones) solen ser més transcendents i tendeixen a prendre's de manera col·legiada, per la qual cosa en aquests contextos hi ha menys espai per a les intuïcions i més pes de l'evidència. Per tant, no sorprèn que les dades hagin estat sempre la matèria primera de les decisions de les organitzacions sanitàries. 

Paternalisme o autoritarisme?

Andreu Segura

Chomel

Si un extraterrestre visitant del nostre planeta veiés les mesures adoptades davant la pandèmia de COVID-19, què diria? La seva percepció variaria gaire segons els països del món que visités? O les realitats entre països no són tan diferents com alguns pretenen destacar, malgrat les diverses condicions prèvies existents?

Perspectiva salubrista versus perspectiva clínica, a propòsit de la pandèmia

Andreu Segura
Chomel

 

Els estralls de la pandèmia

L'article de Pifarré i col·laboradors(1) sobre la mortalitat prematura atribuïble a la COVID-19 ha estat l'eix d'un debat organitzat per Funcas i moderat pel professor Félix Lobo(2).  En aquesta trobada s'ha analitzat si les dràstiques mesures preventives adoptades per limitar l'expansió del virus SARS-CoV-2 van ser pertinents i proporcionades. En altres paraules, si el remei no havia estat pitjor que la malaltia, fins i tot reconeixent que en aquell moment era molt difícil impulsar reaccions més moderades, amb l'objectiu de saber si en el futur hauríem de ser més continguts.

Vacunes: comunicació de riscos, biaixos de comportament i polítiques (no) basades en l'evidència

Pedro Rey
Comportament saludable

Nota dels editors. Aquest post va ser publicat per Pedro Rey dissabte passat al blog "Nada es Gratis" i, donada l'actualitat i interès del tema, volem agrair a l'autor que hagi accedit a compartir aquest article amb nosaltres.

Fa uns dies (gairebé) em vaig sorprendre en sentir Tamara Falcó en un programa de televisió de màxima audiència afirmant que ella no es posaria la vacuna d'AstraZeneca pels riscos que implica. Paral·lelament, aquests dies he tingut converses amb persones properes d'estrats socials molt diversos que han expressat les reticències i pors davant d'aquesta vacuna. Fins i tot la meva sogra va preguntar a la infermera que la va vacunar si la vacuna que li posaven "havia sortit bona"! Tot això m'ha recordat la famosa anècdota de l'inversor Warren Buffet, que afirma que no troba cap moment més indicat per vendre les seves acciones que quan sent que l'enllustrador de sabates parla de comprar accions. Quan tenim una part important de la població, sense coneixements epidemiològics específics, preocupada pels riscos relacionats amb una de les vacunes disponibles contra una pandèmia mundial com la del COVID-19, sembla un bon moment de preguntar-se si tant les autoritats polítiques i sanitàries com els mitjans de comunicació, que fan d'altaveu de qui potser no és el més indicat per opinar, no podrien contribuir a comunicar una mica millor els beneficis i riscos relatius tant de les malalties com de les vacunes.

Ens tractaran com a adults?

Alexandre Lourenço
Lusitania

El desenvolupament del sistema de salut portuguès ha patit, com tants d'altres, un marcat paternalisme i una centralització excessiva. Potser una part dels nostres fracassos en la resposta a la pandèmia de COVID-19 rau en aquests dos problemes de fons. 

El mes de desembre passat, un amic espanyol va compartir amb mi un article del diari El Mundo on es destacaven algunes aportacions: "Ens tractaven com a infants i érem molt feliços". La infantilització de la societat: "L'SNS s'ocuparà de tots. Tot està bé. El clima càlid resoldrà la mortalitat excessiva, el clima fred és l'única causa de la mortalitat excessiva, les vacunes són aquí i ho resoldran tot". La responsabilitat individual es degrada. Mira com lluiten els nens pels primers caramels: les vacunes. És per això que, malgrat els terribles indicadors de mortalitat, no és estrany veure reunions de persones sense protecció davant el primer raig de sol.

Les comparacions poden ser odioses i, el que és pitjor, ambigües: a propòsit de les diferències de mortalitat per la COVID-19 entre països

Andreu Segura

Chomel

  

L'allau de dades sobre la pandèmia de COVID-19 és un estímul per analitzar-les a fi d'esbrinar la importància del problema i, sobretot, què podem fer per millorar la situació. Res més lògic. Un dels propòsits d'aquestes anàlisis ha de ser aclarir si alguna de les mesures adoptades és realment efectiva, un objectiu assenyat i adequat ateses les potencials conseqüències negatives que comporten algunes, com ara les restriccions de la mobilitat, les limitacions educatives o les pèrdues de productivitat. El problema és que dissenyar i dur a terme estudis per contrastar experimentalment l'efecte d'aquestes mesures, a més de ser èticament discutible, no és en absolut fàcil. L'alternativa és recórrer a estudis observacionals i, particularment, a estudis ecològics, analitzant les dades ja disponibles i tractant d'extreure'n el màxim d'informació possible. O encara n'hi ha una altra de més grollera que és comparar directament les morts atribuïbles a la COVID-19 en diversos països que, segons el que sabem o sospitem, han adoptat mesures força diferents per controlar l'epidèmia. 

Tres claus de l'èxit en la gestió del canvi

Andrés Fontalba
Mental fugit

La gestió del canvi és un procés vital que acompanya tant les persones com els sistemes i les organitzacions als quals pertanyem. Funciona tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu i adquireix especial importància en el camp de la salut. Una de les característiques de l'escenari sanitari és la incertesa en què es mou, posada en relleu especialment a l'actual pandèmia. La resposta inicial davant aquesta incertesa és buscar postures que afavoreixin l'estabilitat i la predictibilitat per reduir l'ansietat que ens podria provocar el desconeixement del que passarà a mitjà o llarg termini, associada a sentiments de temor o falta de seguretat. Això ens pot portar a rebutjar, gairebé sense pensar-ho, noves idees, propostes o canvis que podrien ser necessaris i oportuns, i alhora explica per què moltes organitzacions no arriben a implantar ni el 70% dels canvis que es proposen. A la banda oposada, la incertesa afavoreix la supervivència i l'adaptació ja que és provocadora de canvis i, encara que aquests canvis atemptin contra la nostra necessitat de tenir un ambient estable, són omnipresents en la majoria d'àmbits de l'atenció sanitària. Entre els processos de canvi més rellevants es troben els avenços tecnològics, l'envelliment de la població, els canvis en els patrons de malaltia i els nous descobriments en el camp dels procediments diagnòstics i tractaments.

Vacunació COVID-19. L'estratègia del “salvi's qui pugui”

Cristina Roure

Pantone

La primera vacuna contra la COVID-19 va ser autoritzada només nou mesos després que es declarés la pandèmia. Mai no s'havien destinat tants recursos i concentrat tants esforços per investigar i desenvolupar un medicament en un termini tan curt. A més a més, no sols s'ha aconseguit desenvolupar una vacuna, sinó unes quantes i, el que semblava encara més difícil, totes són eficaces i segures, almenys a curt termini. Però aquest extraordinari assoliment es pot veure entelat per la incapacitat d'establir una estratègia global de vacunació que acabi amb la pandèmia. Una cosa és dissenyar i assajar les vacunes i una altra produir-les en quantitats suficients, distribuir-les i administrar-les amb la rapidesa i l'equitat necessàries per arribar a controlar la propagació i possible mutació del virus a escala mundial, no només local. 

Com informar, persuadir i recordar perquè ens vacunem contra la COVID-19

Pedro Rey
Comportament saludable

@varelalaf

Després d'un any en què la lluita per controlar la transmissió de la COVID-19 ha marcat l'agenda, ara el debat se centra en com aconseguir que un percentatge suficient de població es vacuni per assolir l'anomenada “immunitat de grup” tan aviat com sigui possible. Òbviament, ara l'objectiu es dirigeix al costat de l'oferta: es tracta d'establir la seqüència en la qual diferents grups poblacionals s'han de vacunar (i amb quina vacuna cadascun) i assegurar-se que la priorització es compleix. També hem de resoldre com més aviat millor la manera d'eliminar les traves burocràtiques perquè les vacunes siguin més fàcilment accessibles, més operatives des del punt de vista logístic i puguin ser adquirides pels estats a un preu raonable. Tanmateix, no servirà de res resoldre el problema de l'oferta si no aconseguim alhora estimular la demanda perquè la taxa de vacunació efectiva sigui la màxima possible. Per a això és imprescindible entendre tant el comportament dels potencials subjectes que s'han de vacunar ‒guiats per les seves creences i percepcions sobre seguretat i risc i per biaixos cognitius‒ com de quina manera podem influir en aquest comportament per guiar-los en la direcció socialment desitjable que permeti reduir la incidència de la malaltia.

L'atenció als pacients crònics durant la pandèmia. 5 propostes des dels hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

Imatge de Parentingupstream a Pixabay

Enfrontats a les dificultats d'una tercera onada de la pandèmia, els clínics tenim novament la necessitat de posar de manifest les nostres preocupacions. I no només davant l'increment exponencial del nombre de malalts de COVID-19, sinó per la sensació de deixar enrere una vegada més l'atenció dels pacients amb problemes crònics de salut. Una situació que desgraciadament és afavorida pel col·lapse de l'atenció primària i uns hospitals a punt de quedar bloquejats.

Assumir la incertesa augmenta la credibilitat

Andreu Segura

Chomel

Stephen Savage. The New York Times. 7 d'abril de 2020.

No és estrany escoltar queixes de la gent sobre la poca claredat d'algunes de les mesures preventives recomanades per evitar la transmissió del virus de la pandèmia, queixes fins i tot provinents de professionals de la sanitat. De vegades són vituperis dedicats a suposades contradiccions, d'altres denúncies sobre hipotètiques imprecisions i, en general, lamentacions sobre ambigüitats si més no aparents. En resum, requeriments d'una seguretat tan rotunda com sigui possible, cosa que suggereix rebuig a ambigüitats, dubtes i incerteses. Situacions que ens provoquen neguit i inquietud. Incomoditats que potser reflecteixin una predisposició ancestral a eludir allò que ens fa vacil·lar, potser perquè en la prehistòria trigar massa a decidir-se s'associava a una elevada probabilitat d'acabar devorat per algun depredador. 

Atenció primària de transició

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Edward Coley-Jones
Estudi de cap de Perseu 1875

Si ni tan sols una pandèmia com l'actual ha estat capaç d'enfortir i millorar l'atenció  primària, molts es preguntaran si hi ha res que pugui aconseguir-ho. I no és per manca de diners, atesa la generositat dels fons europeus. Amb la devastació i l'enorme sobrecàrrega assumida ha quedat palès que el sistema no té ni capacitat d'adaptació, ni energia per assumir imponderables. Qualsevol increment de tensió sobreescalfa uns professionals que ja van servits de voltatge. O sigui, que els que atenen agendes de més de quaranta pacients cada dia passen al següent cercle infernal amb deu o vint pacients més. 

La confiança, ingredient necessari per innovar

Mònica Almiñana
Calidoscopi

"U, la ciutadania no perdonarà al president que oculti informació sobre la salut que pot ajudar a salvar les seves vides. Dos, en una crisi, la gent ha de sentir-se soldat, no víctima. Tres, dir la veritat genera confiança, el silenci genera por." 

CJ Creck, The West Wing. Temporada 3, episodi 9 (2001-2002)

Quan Aaron Sorking va escriure aquestes frases per al seu personatge, la cap de premsa de la Casa Blanca a la sèrie The West Wing, en un capítol on s'abordava un problema sanitari, va establir algunes de les claus necessàries per gestionar la comunicació d'aquest tipus de crisis. En un article recent a BMJ Leader, "Leadership during the COVID-19 pandemic: building and sustaining trust in times of uncertainty", Susannah Ahern i Erwin Loh exposen així mateix algunes de les claus del lideratge en èpoques d'incertesa. I una d'aquestes claus és la confiança. Els mateixos autors la defineixen com "L'expectativa o creença d'un individu, sovint en circumstàncies de vulnerabilitat, que les accions o els motius d'una altra persona seran honestos, justos i es basaran en la integritat (seguint principis ètics sòlids)."(1)

La pandèmia en els professionals sanitaris

José Joaquín Mira*

La pandèmia de COVID-19 constitueix un repte sense precedents per als sistemes sanitaris d'arreu del món. A la incertesa inicial, l'escassetat d'equipaments i les dificultats per mantenir la cadena de subministraments, s'hi van sumar els canvis constants en les instruccions, la interrupció de tota l'atenció no ajornable, la vivència de l'aïllament dels pacients ingressats (i de morir en solitud) i un estrès mai vist fins aleshores a les plantilles dels sanitaris, particularment dels dedicats a l'atenció directa a pacients de COVID-19. El terme segones víctimes del SARS-CoV-2 ha estat emprat pel nostre grup, i per d'altres, per descriure aquesta vivència.

A favor del dubte raonable, necessari i incorrecte

Antoni Peris
Derives de cine

Escric (reescric segons les notícies que canvien dia a dia) mentre la primera plana periodística mostra la nonagenària vacunada contra la covid al Regne Unit amb una vacuna a hores d’ara no valorada oficialment per l'FDA o l'EMA. Arrufo el nas, com a científic i com a ciutadà, mentre tots els polítics i els representants de salut pública donen un missatge acrític sobre la necessitat de vacunar-nos i, alhora, fan lloances d’un producte sobre el qual no s’ha publicat (fins ara) cap anàlisi independent.

Algú pensa en “el dia després”?

Joan Escarrabill
La mirada lateral

Tot s’acaba. És llei de vida, que diria la meva àvia. Els problemes sanitaris poden acabar de maneres diferents: un tractament molt específic (the magic bullet), canvis en el medi ambient (clavegueram i control sanitari de l’aigua), adaptació i coexistència amb la malaltia (ara hi ha persones que pateixen la tuberculosi, però no necessitem sanatoris) i, de ben segur, que encara en trobaríem d’altres. Amb la pandèmia de la COVID-19 passarà el mateix. Potser mitigarem l’impacte de la pandèmia amb les vacunes, potser tindrem millors eines diagnòstiques, potser ens organitzarem millor per fer el seguiment de casos o una combinació de tot això. És probable que, al final, convisquem durant una bona temporada amb una malaltia que s’encomana molt i que, en alguns casos, té conseqüències molt greus. El que és segur és que aquesta situació de tensió causada per les onades successives de la pandèmia s’acabarà. 

Visites telemàtiques: sempre són la millor opció?

Font: Healthwatch Dorset 

La pandèmia de coronavirus ha tingut un impacte explosiu i profund en els sistemes de salut, especialment pel que fa a les formes d'atenció utilitzades tradicionalment. En la situació actual, a més d'atendre els pacients afectats per coronavirus cal tenir cura del “pacient invisible”, que continua sent aquí, afectat per altres patologies que van evolucionant al seu ritme habitual, algunes de les quals potencialment greus. Les visites telemàtiques, que en poc temps han passat de ser una modalitat poc estesa a ser la forma d'interacció habitual amb el pacient, es presenten com la millor opció per fer-ne el seguiment i evitar la concentració a les sales d'espera i, amb això, el risc de contagi. 

Els "gaps" de l'atenció primària: què està fallant i com ho podem solucionar?

La crisi sanitària està comportant una tensió sense precedents per al sistema de salut i en particular per a l'atenció primària. Agendes saturades, demanda desorganitzada i abandonament forçós d'algunes funcions per assumir noves competències, tot això sumat a la crisi social i al plus d'exigència per part d'alguns usuaris, té com a resultat un desànim generalitzat i un esgotament psicològic dels professionals.

Però, com hem arribat fins a aquest punt? Analitzem els cinc principals "gaps", les seves causes i, el més important, quina pot ser la via per millorar-los. Comencem!