La pandèmia d'errors mèdics

Salvador Casado

Salut, narrativa i consciència

George Ștefănescu - Cosmos, 1992

La mort d'una persona jove per un càncer no diagnosticat a temps sol suposar un impacte per al seu entorn. Durant les darreres setmanes hi ha hagut molta controvèrsia a les xarxes socials després de la mort de la periodista Olatz Vázquez que va documentar amb fotos la seva malaltia fins al final, la qual cosa m'ha animat a reflexionar sobre l'error mèdic, fer autocrítica sobre els propis errors i tractar de formular  propostes des d'una visió àmplia que inclogui tots els actors. La pandèmia per Sarscov2 ha ocasionat una altra pandèmia d'errors mèdics inevitables tant per acció com, sobretot, per omissió perquè arran del col·lapse sofert pels sistemes sanitaris de tot el planeta aquests han deixat d'atendre suficientment altres patologies durant molts mesos. En aquest text m'acosto a la qüestió des del punt de vista d'un professional assistencial que tracta d'explicar-la als seus pacients i companys de feina i no des d'un abordatge tècnic, per al qual aporto al final una llista de propostes de lectura.

La seguretat del pacient i la iatrogènia

Entre els problemes de salut pública més importants actualment destaquen els efectes nocius associats a la pràctica clínica i sanitària, la rellevància dels quals és inqüestionable atesos el seu impacte i, sobretot, la seva etiologia. Això explica el desenvolupament de l'anomenada estratègia de seguretat del pacient, que té com a propòsit limitar al màxim el dany que les intervencions mèdiques i sanitàries poden provocar sempre que aquest dany es pugui evitar. 

De la humanització de la medicina a la deshumanització dels professionals

El benestar del metge és un tema que impacta de ple en la qualitat i la quantitat d'assistència que els sistemes sanitaris poden donar a la societat. Només cal revisar diverses entrades dels últims mesos i alguns articles que fins i tot quantifiquen el cost i el malbaratament que suposa el burnout a les organitzacions sanitàries. Tal com s'ha posat de manifest en aquests treballs, els factors organitzatius, les càrregues laborals, l'alienació dels valors de les organitzacions i dels professionals, l'autonomia del professional per gestionar-se la feina i, fins i tot, els models i la  usabilitat dels programes de gestió de la informació i de la història clínica influeixen en el benestar professional.

Iatrogènia i esgotament dels metges

La preocupació pel burnout dels professionals sanitaris no està relacionada exclusivament amb la problemàtica dels recursos humans, tot i que en el nostre àmbit tinguin una importància cabdal atesa la naturalesa del sector, que té una marcada dependència de la mà d'obra professional. Els problemes de recursos humans afecten el normal funcionament de les institucions proveïdores i, sobretot, comporten conseqüències greus en la qualitat de la feina desenvolupada. 

Quan la sanitat no funciona bé, millor no tenir-ne?

Ja fa gairebé vint anys, l'informe de l'Institut de Medicina Equivocar-se és humà estimava que els errors mèdics provocaven més morts anuals que la sida, el càncer de mama o els accidents de trànsit. Fa pocs dies, a The Lancet, Margaret Kruk i el seu equip de salut global de Harvard ens advertien que la mala assistència sanitària està provocant cinc vegades més defuncions que la sida als països amb menys recursos. Fins i tot més morts que les de les persones que traspassen sense haver pogut accedir a la sanitat (1).

És obvi que, per ser útils, les activitats sanitàries han de tenir algun efecte positiu en la salut de les persones ateses. En la salut i en la supervivència o, encara més precisament, en la supervivència en bona salut. Elemental. Com també ho és pensar que aquest valor depèn en bona mesura de fer les coses bé. I no n'hi ha prou amb disposar d'instal·lacions, equipaments i personal sanitari. Cal que funcionin adequadament.