S’estima que el malbaratament en recerca biomèdica arriba al 85%

Amoïnats per la mala qualitat de la recerca biomèdica, l’any 2014, The Lancet va publicar una sèrie de 5 articles per analitzar l’abast del problema i proposar-ne solucions i, amb aquesta finalitat, va néixer Reward Alliance, una plataforma que té per finalitat defensar el valor de la recerca, d’on he extret l’escandalosa xifra del 85% i, d'acord amb Paul Glasziou i Iain Chalmers, dos dels líders del moviment, el volum dels diners malbaratats per la recerca biomèdica podria arribar als 170 mil milions de dòlars anuals, un import superior al producte interior brut d’Hongria. Els dos autors, que ja van vaticinar aquesta xifra el 2009, defensen que aquest import emana d’una acumulació de fins a tres vegades el 50%.

Assaigs clínics: malbaratament i transparència

Malbaratament

S'estima que cada any es posen en marxa més de 20.000 assaigs clínics (ignoro si la xifra correspon només a EUA o al món), però molts d'ells no s'enregistren, no s'acaben, no es publiquen, no obtenen els resultats esperats, o senzillament són irrellevants. Així ho expressa John Ioannidis Director de Stanford Prevention Research Center en un editorial al British Medical Journal, basant-se en una revisió de quasi 400 assaigs quirúrgics elaborada per l'equip de Stephen Chapman (Queen Elizabeth Hospital Birmingham).

Malgrat la ineficiència demostrada en el maneig de la metodologia més preuada de la recerca, segons l'editorialista, el principal focus de malbaratament cal cercar-lo en la futilesa i la irrellevància de molts projectes que només cobren vida perquè estan empesos per un model d'incentivació pervers, i no per l'aportació que puguin fer per millorar l'activitat clínica.

Assaigs clínics: + transparència + consistència

Clinical trials: what a waste http://t.co/fbUjxgaCk1 "With all this manure, there must be a pony in here somewhere'
— Allen Frances (@AllenFrancesMD) enero 10, 2015

El Dr. Allen Frances, psiquiatre i professor de la Universitat de Duke, és un lluitador contra la psiquiatrització de la vida normal (veure el seu darrer llibre "Saving Normal"). El seu tweet, però, no està vinculat a la salut mental, sinó al debat sobre la transparència dels assaigs clínics.

Fa un any vaig comentar un altre tweet, aquell era de Cochrane Collaboration, que informava de l'abast de la iniciativa alltrials.net. Ara veiem com Fiona Godlee, editora en cap del BMJ, explica l'èxit d'aquella iniciativa, i ens comunica que l'Agència Europea del Medicament ja s'ha compromès a posar a l'abast dels investigadors, i del públic en general, els resultats dels assaigs clínics dels nous fàrmacs, malgrat que, probablement, aquesta proposta acabarà tenint més restriccions de les desitjades, aspecte que no se sabrà fins a meitat del 2016, que és quan la mesura serà realment efectiva. "All Trials" avisa, però, que ells no estaran satisfets fins que no es transparentin els resultats amb caràcter retroactiu, perquè serà l'única manera d'aportar llum a la medicina que es practica avui (veure la declaració de Ben Goldacre).

"The All Trials Initiative": nou pas legislatiu

New on http://t.co/ICUC98l23R: key vote in EU on improving clinical trials transparency: http://t.co/0zdeaXQvpC #alltrials @senseaboutsci
— Cochrane Collab (@cochranecollab) diciembre 23, 2013

El tweet de Cochrane Collaboration ens condueix a un post que parla de "The All Trials Initiative", un projecte que té per objectiu generar l'obligatorietat d'enregistrar tots els assaigs clínics i d'informar de tots els resultats obtinguts. Aquest moviment va començar ara fa 11 mesos per cridar l'atenció del biaix que representa la manca de coneixença dels centenars de milers de resultats d'assaigs clínics que pel motiu que sigui no veuen la llum. Segons els promotors de la iniciativa, aquestes dades són fonamentals per a les decisions clíniques dels metges, però també per a les decisions dels administradors públics i privats.