+ Implicació dels professionals = + Seguretat per als pacients

“Si els checklists han demostrat que salven vides, per què està sent tan difícil la seva implantació?” Amb aquest titular, Nature es fa ressò d’una contradicció que, per entendre-la, convindria anar als orígens de la curta història dels programes de la seguretat del pacient, on hi trobarem dos referents mítics. El primer és un estudi dut a terme a 108 UCI de Michigan (Pronovost 2006) que va demostrar que un simple checklist que comprovava, entre altres accions, que els professionals que havien d’inserir una via s'havien rentat les mans apropiadament i que la pell de l'entorn de la incisió estava correctament desinfectada, gairebé feia desaparèixer les bacterièmies (d’aquí la denominació dels programes de bacterièmia zero). L’altre referent és un estudi pilot de 8 hospitals (Haynes 2009) que va demostrar que un checklist quirúrgic reduïa complicacions i mortalitat de manera significativa. Aquests resultats van esperonar al cirurgià Atul Gawande a escriure “The Checklist Manifesto”.

A partir d’aquest excel·lent punt de partida, la majoria de governs, i la mateixa OMS, van regular els checklists com un instrument per garantir la seguretat dels pacients, però la segona onada d'estudis no va confirmar l’optimisme inicial. Per posar dos exemples: una iniciativa britànica que va voler replicar els resultats de Pronovost amb el checklist per evitar bacterièmies (Matching Michigan, Bion 2013) no va aconseguir replicar resultats, i un estudi a Ontario (Urbach 2014) tampoc va obtenir les reduccions de complicacions i mortalitat del treball inicial del checklist quirúrgic de Haynes i Gawande (veure post "Checklist quirúrgic, una garantia qüestionada").

E=mc2

Manel del Castillo, gerent de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, destacava que per assolir l'excel·lència (E) és necessari comptar amb tres elements: metodologia (m), confiança (c) i compromís (c). Per tant, E=mc². En el seu balanç de 10 anys del pla estratègic (PAIHDOS), presentava l'evolució del seu hospital cap a una major especialització prioritzada, cap a una organització més oberta gràcies a les aliances amb altres institucions i a la introducció de les noves tecnologies, a més del desenvolupament de diferents projectes amb l'hospitalitat i la solidaritat com esquer. Manel del Castillo defensa que tots aquests avenços han estat possibles gràcies a la confiança en el projecte i en els directius per part dels òrgans de govern de la seva institució i del Departament de Salut; al compromís dels treballadors i haver pogut comptar amb el suport metodològic necessari (E=mc²).

Aquesta presentació es va emmarcar en la jornada: "Hospitals del Futur: Nous Horitzons Què suggereixen els experts?" que va comptar amb la presència de diverses personalitats de relleu com Manuel Pérez-Alonso de l'Institut de Medicina Genòmica de València, Stephen Muething expert en seguretat clínica de Cincinnati Children's Hospital, Peter Weinstick, expert en programes de simulació del Boston Children's Hospital, Jorge Juan Fernández expert en e-Health i Salut 2.0 de l'Hospital Sant Joan de Déu i Richard Bohmer professor de Harvard Business School. Del que vaig escoltar vaig prendre algunes notes per portar-me a casa:

Cheklist quirúrgic: una garantia qüestionada

The efficacy of surgical checklist questioned in the Ontario study. The importance of a good implementation program. http://t.co/p85tRgnJKh
— Elvira bisbe (@EBisbe) abril 1, 2014

El tweet de la Dra. Elvira Bisbe, anestesiòloga de l'Hospital del Mar i Vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, ens avisa que New England ha fet saltar la sorpresa: un estudi a Ontario, desplegat a 101 hospitals i amb més de 200.000 casos, ha revelat que l'aplicació del cheklist quirúrgic no redueix complicacions ni mortalitat de manera significativa.

Amoïnat per la troballa, he agraït que el tweet de la Dra. Bisbe m'hagi conduït a The Incidental Economist on Atul Gawande, el pare del checklist quirúrgic, escriu el contrapunt de la notícia. Recordin que el Dr. Gawande (autor del llibre "The Checklist Manifesto") va liderar l'equip que fa 5 anys ens va convèncer a tots que amb l'aplicació d'unes comprovacions sistemàtiques a quiròfan, amb el pacient encara despert, les complicacions es reduïen en un 35%, i la mortalitat en un 47%. Val a dir, a favor seu, que diversos estudis posteriors, com ell mateix s'encarrega de ressaltar, han anat en la mateixa línia de: "checklist quirúrgic = més garanties".