El pacient com a agent clau per a l'intercanvi d'informació sanitària a Europa

L'atenció sanitària entre els països de la Unió Europea està regulada per la Directiva 2011/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'aplicació dels drets dels pacients a l'assistència sanitària transfronterera, publicada el 9 de març de 2011. Un dels objectius de la Directiva és regular l'accés a la informació del pacient. L'intercanvi d'informació sanitària és clau per garantir una atenció de qualitat i permetre la continuïtat i la coordinació més enllà de les fronteres dels diferents sistemes sanitaris existents a Europa, ja siguin d'àmbit nacional o regional.

eSalut i qualitat assistencial

Hi ha un interès creixent a explorar el potencial de les solucionis digitals en la millora de la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. Les demandes dels clínics, dels gestors i dels pacients mateixos per trobar “solucions tecnològiques” a pràcticament tot no paren de créixer. En aquest post pretenem analitzar el potencial de l'eSalut en qualitat centrant-nos en el professional i en les institucions. No desenvoluparem l'altre aspecte fonamental de l'eSalut en qualitat que és el potencial com a instrument d'apoderament de pacients.

Com elaborar una cadena de valor a partir d’una trajectòria clínica

Les guies de pràctica clínica són documents de suport a les decisions mèdiques en base a l’evidència disponible. Les trajectòries, en canvi, són instruments que, a partir de les guies, defineixen aspectes pràctics com: qui fa què, on ho fa i amb quins recursos. És a dir, la finalitat de les trajectòries és fer rutllar les guies en cada realitat local específica. Per aquest motiu, la confecció d’una trajectòria clínica hauria de ser un procés participat entre tots els implicats: pacients, metges i infermeres especialitzats en el procés específic, metges i infermeres de família, rehabilitadors, treballadores socials, etc. La idea és que tots els professionals actuïn amb unes regles consensuades, factibles i basades en l’evidència i que, a més, el pacient les entengui i les comparteixi. Les trajectòries clíniques redueixen el desordre de la medicina fragmentada i forcen a l’homologació dels processos, però tenen les seves limitacions, especialment quan apareixen les complicacions sanitàries i socials.

13 prediccions de salut digital per a 2016

En aquestes èpoques nadalenques sovintegen els llistats: resums de l'any que acaba, recopilacions de millors moments, destacats dels llibres, articles o documentals indispensables... Fins i tot Google ens permet saber què ha estat el més buscat a la xarxa en l'any que acomiadem. I, com no, mai falten els grans auguris que diuen que el millor està per arribar.

Ja que em toca inaugurar l'any, no se m'acut millor manera que fer-ho amb un petit llistat de prediccions sobre salut digital per a 2016. Segons aquest post publicat a Forbes el mes passat per Unity Stoakes (fundador de Startup Health), 2015 ha estat un any amb grans desenvolupaments per a la transformació de l'atenció sanitària i l'ecosistema de la salut digital està començant a ser una part important de l'economia sanitària. Aquí van, ni més ni menys, que 13 prediccions per al nou any:

1. La segona onada de disrupcions en salut digital

Els wearables, nearables i apps començaran a aprofitar els fluxos de dades de salut facilitades pels usuaris connectats per crear plataformes de salut de gran abast. Les solucions verticals han aplanat el camí per a l'aparició d'innovacions robustes i horitzontals que oferiran resultats provats amb models de negoci convincents.

Vents del Bàltic per a l'eSalut

L'anunciat estudi de la Comissió Europea sobre l'eSalut a Europa ja és aquí. El passat 24 de març es va publicar el European Hospital Survey: Benchmarking Deployment of eHealth Services (2012-2013) on es compara per primera vegada a nivell comunitari l'estat de salut de l'eSalut, és a dir, la situació de la informatització en sanitat.

Per interpretar correctament els resultats convé observar alguns aspectes del mètode d'avaluació que, sens dubte, condicionen les conclusions. En primer lloc, es tracta d'un qüestionari autodeclaratiu dirigit a responsables de sistemes d'informació. En segon, la comparativa se centra en l'àmbit hospitalari encara que els sistemes avaluats puguin tenir un abast més gran, com és el cas de les derivacions o la prescripció electrònica. En tercer, les respostes per país tenen nivells de representativitat molt heterogenis. Finalment, les qüestions s'adrecen a mesurar la disponibilitat (existència) i ús (accés). No es mesuren doncs els canvis en els processos ni en els resultats. És un enfocament eminentment d'infraestructura.