Nutrició i salut: la confusió està servida

Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 9 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

La carn vermella i processada, tan injuriada durant anys en totes les guies d'alimentació saludable, viu temps feliços. El mes de gener passat, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va derogar la iniciativa impulsada per Michelle Obama que promovia la inclusió de fruita i verdura fresca als menjadors escolars. El motiu? Defensar la llibertat de l'individu i dels centres educatius d'oferir uns àpats més nutritius i adequats a les preferències de la població americana.

La mala ciència, nous capítols

El mes de maig de l’any passat vaig comentar un treball de Paul Glasziou i Iain Chalmers que concloïa que, tenint en compte les carències metodològiques, els estudis no publicats i els mal explicats, el malbaratament de la recerca biomèdica podia ser de l’ordre del 85%. És a dir, segons aquests autors, només el 15% del que s’investiga arriba als clínics en condicions de qualitat i de comunicació apropiada. Una mica més d’un anys després, disposo d'altres fonts que insisteixen a dir que la recerca biomèdica, en termes generals, no dona senyals de recuperació i, per fer-ho entenedor, seguiré el mateix esquema que vaig fer servir en el post que he citat.

La fal·libilitat dels científics

La revista Nature s'ha fet ressò del debat professional sobre la qualitat intrínseca del treball dels científics, en una dinàmica d'autocrítica comparable a la que s'està fent, en termes semblants, en el món de la clínica. Els científics també són fal·libles -afirma l'articulista- i, per tant, haurien de potenciar els mecanismes d'autocrítica, en comptes d'enrocar-se en l'autoengany.

John Ioannidis, Meta-Research Innovation Center at Stanford, diu que els científics haurien d'esforçar-se més per comprendre els biaixos de la seva fal·libilitat humana, si volen superar la crisi de confiança generada per l'escassa reproduïbilitat dels resultats de la recerca. I per il·lustrar les seves paraules, Ioannidis ofereix tres exemples: a) d'una selecció de cent estudis de psicologia, només es van poder replicar els resultats d'una mica més d'un terç dels treballs, b) un grup d'investigadors d'Amgen van aconseguir reproduir solament 6 dels resultats de 53 estudis de referència en l'àmbit de l'oncologia i l'hematologia, i c) el propi equip d'Ioannidis va replicar completament només 2 dels 18 estudis d'expressió genètica en base a microarrays (xips d'ADN).

Assaigs clínics: malbaratament i transparència

Malbaratament

S'estima que cada any es posen en marxa més de 20.000 assaigs clínics (ignoro si la xifra correspon només a EUA o al món), però molts d'ells no s'enregistren, no s'acaben, no es publiquen, no obtenen els resultats esperats, o senzillament són irrellevants. Així ho expressa John Ioannidis Director de Stanford Prevention Research Center en un editorial al British Medical Journal, basant-se en una revisió de quasi 400 assaigs quirúrgics elaborada per l'equip de Stephen Chapman (Queen Elizabeth Hospital Birmingham).

Malgrat la ineficiència demostrada en el maneig de la metodologia més preuada de la recerca, segons l'editorialista, el principal focus de malbaratament cal cercar-lo en la futilesa i la irrellevància de molts projectes que només cobren vida perquè estan empesos per un model d'incentivació pervers, i no per l'aportació que puguin fer per millorar l'activitat clínica.