Més enllà de les llàgrimes

Antoni Peris
Derives de cine

Tot i que sovint es pot ignorar o infravalorar, el dol forma part de la vida i, evidentment, també de l’activitat assistencial. Camuflat sota disfresses diverses, orgàniques o emocionals –la pèrdua d’un ésser, d’una feina o d’un lloc a la vida–, el dol apareix com a símptoma en moltes consultes. En algunes ocasions no hi ha dificultat per identificar-lo i és verbalitzat com a tal pels pacients, però en d’altres calen diverses visites i entrevistes acurades per adonar-se que un malestar, una àlgia o un mareig són encarnacions d’un dol que es remunta a mesos o anys enrere. Aquest any tenim la possibilitat de veure situacions de dol en dues magnífiques obres que poden donar peu a múltiples reflexions des de diversos punts de vista.

Humanisme i raonament enfront de la medicina de manual

Soledad Delgado
Vel de flor

De criadores a soleres

Amb l'arribada de la tardor, els camps de la meva terra s'omplen d'olor de most. Acabat d'extreure del raïm premsat, fermenta i després passa a botes de roure americà per a la criança. Les botes s'apilen en tres altures. De la inferior, la "solera", se n'extreu un terç del contingut per a consum. Aquesta part s'omple amb vi de l'altura intermèdia, la "1a criadora", i es fa el mateix amb aquesta, que rep vi de l'altura superior, la "2a criadora". Aquesta és la que rep el most fresc, ple de vida i potencial per desenvolupar. Aquest vi, encara jove, es va barrejant durant la criança amb vi ja madur, del qual adquireix algunes característiques i que refresca al seu torn amb l'aportació d'aromes i sabors nous, de manera que tots dos s'enriqueixen mútuament, abrigats per la capa de llevat que impulsa la criança biològica.

És possible humanitzar les organitzacions sanitàries?

Jordi Varela

Editor

Avui més que mai la part humana del contacte entre pacients i clínics està agafant protagonisme, des dels centres de salut a les unitats de crítics i, per això, els primers s'han d'esforçar a ser més accessibles, mentre que els darrers han de demostrar que els seus serveis van més enllà d'una pràctica clínica sofisticada. Ara mateix estem en un punt en el qual la preparació tècnica i l'entrega dels professionals clínics causa admiració, però cal reconèixer que, salvant les excepcions que calgui, la calidesa en el tracte humà té molt marge per a la millora.

Des de la nostra trinxera

Soledad Delgado
Vel de flor

¡Armas al hombro! Charles Chaplin (1918)

Des de la nostra trinxera tot es veia diferent. El temps semblava haver-se aturat i cada dia era igual que l'anterior. El mateix camí, les mateixes cares, el mateix ritual de preparació per lluitar contra un enemic que avançava a cop d'onades. La pandèmia ho omplia tot, fins al punt que vam deixar de veure que la vida seguia el seu curs i que altres malalties continuaven el seu rumb, aparentment sense fre, apareixent davant nostre quan, de vegades, ja era massa tard.