En un article publicat al New England Journal of Medicine, "Goal Oriented Patient Care", el Dr. David Reuben, Geriatre del Ronald Reagan UCLA Medical Center, proposa la catalogació del concepte "pacient dependent d'hospital" com la d'aquells pacients que una generació abans estaven condemnats a morir d'una manera ràpida, però que ara, gràcies a l'eficàcia combinada de equips professionals ben coordinats i de disponibilitat de tecnologia, salven la vida, malgrat que no retornin a la situació clínica anterior i, per això, entren en una dependència de l'hospital provocada per la mateixa actuació clínica que els ha salvat. En essència no es tracta d'una nova entitat nosològica, ja que la majoria d'aquests pacients coincideix que són crònics complexos i/o geriàtrics fràgils.
D'acord amb el Dr. Reuben, els "pacients dependents d'hospital", un cop hospitalitzats, poden aconseguir estabilitzacions transitòries, i fins i tot una qualitat de vida acceptable, això sí, sempre que comptin amb atenció infermera intensiva, equips de guàrdia d'especialistes i disponibilitat dels recursos de monitorització i tecnològics adequats.
