Una mirada al futur dels metges joves en el nostre sistema sanitari

Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 28 de febrer, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

El juny de 1994 es va estrenar El Rey León als Estats Units. Aprofitant que fa poc es van entregar els Oscar i, d'altra banda, va tenir lloc l'examen MIR, em va venir al cap el fil conductor de la pel·lícula El Rey León i la seva història sobre el cicle de la vida. Cada MIR viu a la seva manera un cicle de la vida des que comença a opositar a una plaça, sent un embrió d'especialista, fins que l'aconsegueix com a cadell i, finalment, quan dona fruit, esdevé un lleó adult amb responsabilitats d'especialista i s'insereix en el món laboral-professional.

Jo trio geriatria (#yoelijogeriatría)

A poques setmanes de l'elecció de places d’especialitat en medicina (“MIR”), un conegut, diria un amic, en una conversa, m’ha resumit la seva trajectòria acadèmica. Havia sigut un dels 5 primers classificats en el rànquing d’accés a la carrera de medicina de la Universitat de Florència. Successivament, malgrat el seu escàs entusiasme per les interleukines i fins i tot pel diagnòstic diferencial dels nòduls tiroïdals, havia sigut un estudiant disciplinat, assolint finalment la possibilitat de triar gairebé qualsevol especialitat. A cinquè de carrera, però, una trobada li va marcar el camí. Durant la rotació de geriatria, assignatura obligatòria a Itàlia, des de feia anys, es dedicaven els matins d’una setmana a fer mini-rotacions per diferents recursos geriàtrics. Entre altres, el meu amic va visitar:

El sostre de la medicina de família

El diari Redacción Médica ens ha sorprès amb un titular aparentment positiu, en el benentès que quan algú trenca sostre, vol dir que les coses li van bé. Per altra banda, un tuit del Dr. Jesús Expósito reblava el clau afirmant que estava content perquè un candidat a places MIR que tenia el número 88 de la promoció va ser el primer a triar medicina familiar.

La primera plaza MIR de Medicina Familiar y Comunitaria se ha elegido con el número 88. Estoy muy contento.

— Jesús Expósito López (@exposit_manuel) 20 de abril de 2016

"Els valors de la pràctica clínica" Campanya per a metges en formació

 

La Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) ha produït un video per promoure els valors de la pràctica entre els metges en formació.

M'agradaria remarcar les 10 claus que, d'acord amb el video, haurien de fer possible un canvi generacional en la manera de practicar la medicina:

1. Saber escoltar de debò i valorar quines són les circumstàncies específiques de cada pacient. 
2. Oblidar-se de la persuasió i aprendre la tècnica de l'entrevista motivacional.
3. Saber com compartir decisions clíniques amb els pacients.
4. Valorar la càrrega global de l’actuació terapèutica i saber deprescriure quan calgui.
5. Prendre's el temps necessari per al raonament clínic i adoptar el pensament probabilístic bayesià. 
6. Demanar proves amb sentit clínic, d'acord amb el valor afegit que aportaran.
7. Saber treballar en equip, sobretot per a l'abordatge dels pacients complexos. 
8. Informar-se bé dels riscos del sobrediagnòstic de les practiques preventives i saber-ho transmetre als interessats. 
9. Incorporar la metodologia pal·liativa a la pràctica clínica i saber tenir la conversa apropiada sobre final de vida amb els pacients i les seves famílies.
10. Aprendre a consultar les fonts "Right Care".

Metges de família: és moment d'apostar-hi fort

L'oferta de places de metges de família de la darrera convocatòria MIR del govern espanyol és de 1.671, amb prou feines un 25% del total de les especialitats convocades. I la pregunta és: aquesta promoció anual de futurs metges de família garanteix les necessitats d'una població cada cop més envellida? Si féssim cas d'un informe elaborat per experts britànics, "Securing the future GP workforce", la resposta seria clarament negativa. A l'esmentat document s'assegura que per afrontar els reptes en cronicitat des de l'atenció primària, caldria que la meitat dels estudiants de medicina que ara es graduen esdevinguessin metges de família. Però, com fer més atractiva la professió si el seu descrèdit és tan gran que, cada any, a la convocatòria MIR queden places vacants, i els abandonaments durant la formació arriben al 15%?

Els valors i el programa formatiu ocult dels residents

What Kind of Physician Will You Be? | The Dartmouth Atlas of Health Care | "We look to you as med stud nearing grad" http://t.co/OFqonpPjxo
— Rafael Manzanera (@rafaelmanzanera) September 6, 2013

El Dr. Rafael Manzanera, l'autor del tweet seleccionat aquesta setmana, és un metge amb una carrera vinculada a la planificació i a la gestió de la sanitat pública. Ara és el responsable de qualitat i de "gestió del coneixement" de MC Mutual. Ah! I a més és un twitter molt actiu.

El tweet del Dr. Manzanera ens remet a un informe signat pels tres directius més destacats de Darmouth Insititute, amb John Wennberg al davant, document que va dirigit als estudiants de medicina d'últim any (s'entén que americans) per advertir-los que, quan hagin d'escollir el programa de residència, no es deixin entabanar només per la reputació dels hospitals, sinó que estiguin atents a un fenomen que els autors anomenen el "programa formatiu ocult", el qual marcarà definitivament els seus valors i, per tant, la manera com tractaran els pacients al llarg de tota la seva vida professional.