Humanisme i raonament enfront de la medicina de manual

Soledad Delgado
Vel de flor

De criadores a soleres

Amb l'arribada de la tardor, els camps de la meva terra s'omplen d'olor de most. Acabat d'extreure del raïm premsat, fermenta i després passa a botes de roure americà per a la criança. Les botes s'apilen en tres altures. De la inferior, la "solera", se n'extreu un terç del contingut per a consum. Aquesta part s'omple amb vi de l'altura intermèdia, la "1a criadora", i es fa el mateix amb aquesta, que rep vi de l'altura superior, la "2a criadora". Aquesta és la que rep el most fresc, ple de vida i potencial per desenvolupar. Aquest vi, encara jove, es va barrejant durant la criança amb vi ja madur, del qual adquireix algunes característiques i que refresca al seu torn amb l'aportació d'aromes i sabors nous, de manera que tots dos s'enriqueixen mútuament, abrigats per la capa de llevat que impulsa la criança biològica.

Decisions sanitàries "sorolloses"

Pedro Rey
Comportament saludable 

Daniel Kahneman

Fa unes setmanes, Paco Miralles va publicar en aquest mateix blog el post "En medicina hi ha massa soroll", on ressenyava l'últim llibre del psicòleg i premi Nobel d'Economia Daniel Kahneman (juntament amb Olivier Sibony i Cass Sunstein) Ruido. Un fallo en el juicio humano. Atès que el mateix Paco comentava que el soroll en les decisions "podria donar per a uns quants posts", m'he animat a fer una crítica una mica més extensa del que el lector pot trobar en el llibre.

És possible humanitzar les organitzacions sanitàries?

Jordi Varela

Editor

Avui més que mai la part humana del contacte entre pacients i clínics està agafant protagonisme, des dels centres de salut a les unitats de crítics i, per això, els primers s'han d'esforçar a ser més accessibles, mentre que els darrers han de demostrar que els seus serveis van més enllà d'una pràctica clínica sofisticada. Ara mateix estem en un punt en el qual la preparació tècnica i l'entrega dels professionals clínics causa admiració, però cal reconèixer que, salvant les excepcions que calgui, la calidesa en el tracte humà té molt marge per a la millora.

Bessons digitals en el sector salut: objectes, persones i sistemes

Tino Martí
Ex Machina

Un bessó digital (o digital twin) és la representació virtual d'una entitat física que s'alimenta de dades capturades per sensors. Aquesta informació ofereix l'estat de l'equipament en temps real i facilita l'aplicació d'intel·ligència artificial (IA) per identificar problemes potencials, cosa que permet resoldre'ls de manera anticipada. 

10 propostes per canviar els nostres hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

La història del grup de pirates de la NASA

A la dècada dels vuitanta, l'agència espacial NASA va començar a treballar en el desenvolupament dels transbordadors espacials. Responsable de portar l'home a la Lluna, mantenia amb zel l'ús del sistema operatiu de l'era Apol·lo. En aquell moment, un grup de joves enginyers incorporats recentment a l'agència es cuestionaven si el sistema seria capaç de donar resposta als reptes plantejats. Autoanomenats "els pirates de la Nasa", van decidir proposar un control de missió alternatiu. El mantra de l'agència "sempre ho hem fet d'aquesta manera, per tant deu ser la millor", no va frenar les intencions d'aquests rebels que van escriure el seu propi "manifest" desafiant l'statu quo.

A la medicina hi ha massa soroll

Paco Miralles
Nos omnes male

Fa unes setmanes vaig acabar l'últim llibre de Daniel Kahneman, que porta per títol Ruido, un fallo en el juicio humano. Kahneman és un expert en psicologia del judici i la presa de decisions. Per l'extrapolació dels seus treballs al comportament dels mercats li van atorgar el premi Nobel d'Economia l'any 2002. El seu llibre anterior, Pensar rápido, pensar despacio, va ser tot un èxit i em sembla una lectura molt recomanable.

El valor de l'activitat clínica s'enfonsa en un món massa desigual

Jordi Varela

Editor

Bogotà

Thomas McKeown, un epidemiòleg britànic del segle passat, va observar que la millora de les condicions econòmiques empenyien el creixement i el benestar de les poblacions, per damunt de la influència dels avenços mèdics. Amb aquesta tesi, McKeown es va haver d’enfrontar al corrent de pensament majoritari que, en els seus temps, defensava just el contrari. En aquesta dialèctica entre la visió social i la mèdica, l’epidemiòleg britànic va comptar amb notables adeptes, com l’austríac Ivan Illich, un filòsof amb posicions contràries a les actuacions mèdiques poc sustentades. Per reblar el clau de la medicina social, l’any 1981, Marc Lalonde, ministre del govern canadenc, va proposar que les polítiques de salut no s’haurien de cenyir al sistema sanitari, sinó que s’haurien d’ampliar als determinants més influents, com els socials, els econòmics, els culturals o els mediambientals. A partir de l’informe Lalonde, la tesi de McKeown ha anat guanyant terreny i avui és universalment acceptat que els determinants socials influeixen en un 75% o més en la salut de les poblacions.

El futur de la salut i el talent gestor necessari

Alexandre Lourenço
Lusitania

L'hospital d'avui és el resultat de l'evolució i el desenvolupament tecnològic esdevinguts durant la segona meitat del segle XX. Durant els darrers 70 anys, aquestes noves catedrals s'han convertit en llocs centrals a les nostres vides. Hi naixem, també hi acudim quan tenim algun problema greu i, finalment, en alguns casos hi morim. Els hospitals han canviat i han allargat les nostres vides.