La transformació digital de la promoció de la salut

Andrés Fontalba
Mental fugit

L'envelliment poblacional i l'increment de les malalties cròniques són fenòmens que van units i que mostren una alarmant tendència creixent els darrers anys. El 2050 serem el tercer país amb la població més envellida del món, per darrere del Japó i Corea del Sud, la qual cosa suposarà un augment de la cronicitat, amb una prevalença més alta de malalties complexes, i exigirà una nova transformació digital tant del sistema com de les estratègies de promoció de la salut. 

Models d'èxit en atenció primària i salut mental

Andrés Fontalba
Mental fugit

Les xifres d'incidència dels trastorns mentals lleus i moderats són molt elevades, com també ho són les xifres de consum d'ansiolítics i antidepressius. Un estudi de l'Organització Mundial de la Salut destaca que durant el primer any de la pandèmia, la prevalença mundial de l'ansietat i la depressió va augmentar un 25%. Una de les principals causes d'aquest increment va ser l'estrès sense precedents que va causar l'aïllament social provocat per la pandèmia, factor al qual s'han d'afegir altres condicionants com les limitacions de les persones a l'hora de treballar, rebre suport dels seus éssers estimats i participar en activitats comunitàries. Altres factors que van conduir a alts nivells d'ansietat i depressió van ser la solitud, la por a la infecció, al patiment i a la mort, tant pròpia com dels éssers estimats, el dolor després del dol i les preocupacions econòmiques. Entre el personal sanitari, l'esgotament va ser una de les principals causes dels pensaments suïcides.

Per una estratègia comunitària dels programes de salut mental

Jordi Varela

Editor

Quan el psiquiatre Franco Basaglia va aconseguir que el parlament italià aprovés el 1978 la llei que va ordenar el desmantellament de tots els manicomis d'aquell país, l'exemple es va difondre arreu i va donar peu a un període carregat d'incerteses, ja que un assumpte era acabar amb les institucions repressores i l'altre ben diferent construir alternatives terapèutiques efectives. Per aquest motiu, quatre dècades després de l'acció heroica de Basaglia, m'ha semblat oportú observar quines són les tendències que proposen certs organismes internacionals, governs i entitats, en la línia d'avançar, de manera més decidida, cap a uns serveis de salut mental fortament arrelats a les seves comunitats.

Estrès bèl·lic

Andrés Fontalba
Mental fugit

Font: EFE

L'estrès és una reacció adaptativa. Quan es produeix un canvi apareix un esforç per afrontar el nou repte i, d'aquesta manera, l'organisme s'adapta i pot experimentar emocions, fins i tot agradables, davant d'aquest procés. En aquest cas, l'estrès és estimulant i motivador. Per desgràcia, en situacions tan angoixants com les que provoca el conflicte bèl·lic actual, l'estrès es fa tan intens que és greument perjudicial per a la salut i una de les seves conseqüències més severes és el trastorn per estrès posttraumàtic, una malaltia que sorgeix com a reacció tardana a situacions extremadament amenaçadores o catastròfiques. Aquest trastorn es caracteritza  per la repetició d'episodis en els quals es reviu l'esdeveniment traumàtic en forma de somnis, flashbacks o records intrusius, sovint acompanyats d'entumiment emocional i dissociació. Pot implicar una desafecció dels altres i l'evitació d'activitats que recordin l'esdeveniment. L'ansietat i la depressió també poden ser presents i l'abús de substàncies i les idees de suïcidi són freqüents.

El poder dels influencers en els missatges de salut

Andrés Fontalba

Mental fugit

Els ídols són figures o imatges que representen éssers sobrenaturals o deïtats que, des de les civilitzacions més antigues, són adorats com si fossin la divinitat mateixa. Avui dia, els ídols moderns continuen gaudint d'una poderosa capacitat d'atracció. Un influencer és una persona que, per la seva presència i influència a les xarxes socials, té credibilitat en un àmbit concret i pot arribar a esdevenir un prescriptor molt interessant per a qualsevol marca o producte. És a dir, queda investit d'autoritat i legitimat pel seu públic per parlar de qualsevol assumpte del qual és referent i com més opinions i reaccions genera per part dels usuaris, més important és. Estem immersos en un gran canvi d'hàbits de vida on les plataformes digitals substitueixen la televisió tradicional, la qual cosa ens porta a estar exposats a grans quantitats de publicitat i a mètodes molt més subtils encara. Qualsevol producte pot aparèixer dins d'una imatge o un vídeo que en principi sembla destinat exclusivament a l'entreteniment, la qual cosa el fa menys intrusiu i, per tant, més difícil de reconèixer. I dins de tot l'espectre de la població diana a la qual pot anar dirigit, els nens sempre han estat un grup objectiu important, tant pel seu impacte en les decisions de compra dels pares com també pel seu paper com a futurs consumidors adults.

Desarmats davant la manca de projecte vital dels joves més difícils

Jordi Varela

Editor

Font: buurtzorgt.nl

El model de provisió de serveis de salut mental, de serveis socials, educatius, policials, judicials i penitenciaris s'enfronta al repte d'atendre joves amb conductes disruptives, una miscel·lània d’adolescents amb trastorns de salut mental i addiccions, amb dany cerebral, amb discapacitat intel·lectual, amb problemes de neurodesenvolupament, amb trastorns de l’espectre autista o amb dificultats derivades de una afectació alcohòlica fetal. Alguns d'aquests nois i noies viuen en entorns de famílies superades per aquesta problemàtica, altres pateixen els rigors de famílies desestructurades o senzillament malviuen a la intempèrie freqüentant serveis socials, comissaries i presons. La realitat és que els pacients joves d'alta complexitat conductual estan evidenciant la inefectivitat dels serveis que se'ls ofereixen. 

El poder d'una trucada

Andrés Fontalba
Mental fugit

Com a societat, els darrers mesos hem canviat la manera de comportar-nos. I tot i que molts dels  canvis continuen, alguns ja s'han consolidat i han vingut per quedar-se. Un d'aquests canvis ha estat l'ús de trucades telefòniques per al seguiment remot de pacients que no poden assistir a la consulta. Amb una trucada telefònica es pot compartir informació puntual, com ara el resultat d'una prova diagnòstica, o atendre una demanda concreta d'un pacient, però un dels efectes més poderosos que han produït aquestes trucades és que, si es fan de manera empàtica, també són capaces d'alleujar la solitud, l'ansietat i la depressió.

Agricultura social

En aquesta secció hem parlat dels beneficis que suposen per a la comunitat i per a la salut pública coses tan diverses com incloure la salut en totes les polítiques dels governs, tenir agents de salut comunitària, implementar serveis de telemedicina o utilitzar les farmàcies de barri o els mercats públics per fer accions socials i comunitàries. Continuant en aquesta línia, voldria explicar una altra iniciativa encaminada a potenciar les capacitats que tenen les comunitats, com ara l’agricultura i les granges socials. L’agricultura social és la pràctica que consisteix a participar en explotacions agrícoles familiars com a forma de servei de suport social. Com a contraprestació, els agricultors tenen l’oportunitat d’augmentar els seus ingressos mitjançant el desenvolupament de la prestació de serveis socials, amb la qual cosa aprofiten encara més les seves habilitats agrícoles. Els participants poden acudir a la granja d’un a cinc dies per setmana. Cada granja social és única i ofereix un programa propi d’activitats i oportunitats. De la mateixa manera, els participants confirmen les activitats en les quals volen participar.

Cibercondria: l'ús inadequat d'internet incrementa el malbaratament sanitari

El creixement d'internet ha fet que la informació de salut sigui més accessible que mai. Cada vegada més persones obtenen informació de salut a internet, que probablement s'ha convertit en el mètode més popular per obtenir coneixements en aquest camp. Internet ha aportat grans beneficis i oportunitats, com ara oferir respostes instantànies sobre la naturalesa, la causa, prevenció i el tractament de qualsevol malaltia, així com recomanacions per mantenir hàbits saludables, amb més aplicacions cada vegada en el camp de la salut. Ens podem connectar a internet amb múltiples dispositius (tauletes, smartphones), de manera que actualment a Espanya el 93% de la població té connexió a internet. Tanmateix, les persones que estan angoixades o ansioses a causa de la seva salut poden accedir a Internet amb el propòsit d'autodiagnosticar-se i així presumptament tranquil·litzar-se. Aquesta recerca de continguts sobre malalties té com a objectiu alleujar l'ansietat, però produeix precisament el fenomen contrari i incrementa l'estrès i la preocupació. I això és encara pitjor si la informació obtinguda  és inexacta, incompleta i errònia, com s'esdevé en múltiples ocasions.

L'epidèmia de delírium dels pacients fràgils ingressats

Cardiff Delirium Study

El delírium, antigament anomenat síndrome confusional aguda, afecta el 20% dels pacients més grans de 70 anys ingressats als hospitals d’Austràlia, un país de 24,6 milions d'habitants amb una població menys envellida que el nostre, segons un estudi recent. Aquesta síndrome incrementa sensiblement les estades dels pacients ingressats, per exemple per fractura de fèmur (7,4 dies de mitjana), o per substitució valvular aòrtica (4,2 dies), amb sobrecostos evitables.

El suport emocional als pacients amb càncer, a propòsit de la psicooncologia

(Part I)

Si en el meu primer post, “I a nosaltres, quan ens toca?”, vaig abordar la necessitat d'impulsar la decisió clínica compartida en els trastorns mentals, a partir d'ara centraré el meu interès a comentar la importància que ha demostrat tenir suport emocional en el diagnòstic i tractament del càncer.

El diàleg clínic entre el metge i el pacient sobre el pronòstic i les cures del càncer en fases avançades influeix significativament en com avalua aquest tant els beneficis com els efectes secundaris del tractament. També afecta la manera com passa el temps en el període en què la seva vida acabarà i en com s'adapten els membres de la família a la malaltia i la mort del pacient. És molt important detectar les diferències personals quant a la necessitat de rebre informació. Mentre que un petit percentatge de pacients prefereix no ser informat, la major part considera molt valuosa tota la informació que rep relacionada amb el seu pronòstic i el seu tractament. L'intercanvi d'informació es produeix en una relació entre el professional i el pacient especialment sensible, en la qual han de mantenir una comunicació amb una càrrega emocional elevada i en la qual cal garantir que la informació sigui totalment compresa. És evident que el pacient, amb gran freqüència, presenta ansietat, entre molts altres factors, pels dubtes sobre el seu pronòstic, la càrrega familiar que ocasiona la malaltia o el resultat de les proves. I aquests nivells elevats d'ansietat afecten tant la relació interpersonal com el processament de la informació i de les decisions adoptades. És per tot això que la recerca en psicooncologia aporta diferents eines per afavorir tant el vincle terapèutic com la comprensió sobre la malaltia del pacient, tal com recull aquesta revisió recent.

Quan resoldrem les malalties mentals?

Un article publicat recentment a The New York Times  revisa la realitat de les expectatives dipositades en la psiquiatria biològica, que a les darreres dècades havia d'aclarir moltes incògnites en salut mental. La identificació d'anomalies al cervell havia d'explicar l'aparició d'una gran varietat de trastorns mentals, però aquestes expectatives no s'han complert ni és probable que es compleixin els propers anys.

Recomanacions d'exercici físic i relació amb la salut mental

L'informe Lalonde va marcar una fita, els anys setanta, en destacar la importància dels estils de vida en la salut, per sobre de les característiques del sistema sanitari o de la biologia de la persona i proposant un canvi del model basat en la “curació” per un que impulsés la “promoció de la salut”. Dins dels estils de vida més relacionats amb la salut s'inclou l'exercici físic. Ja ens advertia Plató: “La manca d'activitat destrueix la bona condició de tot ésser humà, mentre que el moviment i l'exercici físic la conserven”.

Migració i salut mental: el risc de l'exclusió

L'ésser humà ha aconseguit colonitzar totes les regions habitables del planeta gràcies a les migracions. A causa de moviments culturals, econòmics, polítics o geogràfics, la població s'ha desplaçat en massa des de la prehistòria fins als nostres dies, mitjançant moviments que en alguns casos han estat espontanis i en d'altres forçats. Es tracta, per tant, d'un procés de mobilitat íntimament lligat a nosaltres com a espècie. 

Actualment hi ha una percepció generalitzada de la migració com un fenomen recent, si bé les dades ens indiquen el contrari. Tot i que els fluxos migratoris internacionals han augmentat de manera considerable en termes absoluts (d'un total acumulat de 75 milions l'any 1960 a 214 milions el 2010) segons estimacions de les Nacions Unides, el percentatge sobre el total de la població mundial no s'ha alterat pràcticament (2,5 % el 1960, 2,9 % el 1990 i 3,1 % el 2010).

Salut mental: tractament involuntari i les seves conseqüències

“Si el senyor McMurphy no es vol prendre la medicació oral […], estic segura que l’hi podrem administrar d’una altra manera.”

El personatge de la infermera Mildred Ratched a Algú va volar sobre el niu del cucut presenta una figura seriosa, estricta, ordenada i autoritària, segura de si mateixa, i totes les seves actuacions les du a terme amb el convenciment ferm que s’adrecen al benestar dels pacients de qui té cura. Si li preguntéssim si té en compte el punt de vista dels pacients, respondria, sense dubte, afirmativament. L'exemple clar apareix en una discussió en què li demanen veure un partit de la lliga de beisbol a la televisió. Ella estableix que, per a qualsevol canvi en la programació habitual, cal el vot de tots, i amb això aconsegueix, finalment, imposar el seu punt de vista. En cap moment no dubtaria a fer servir la persuasió, la influència interpersonal, la inducció o fins i tot l'amenaça per garantir l'administració d'un tractament prescrit.

El repte del canvi climàtic: conseqüències en la salut mental

Des de l'època de les antigues civilitzacions d'Assíria i Babilònia, ens referim a una persona com a llunàtica quan pateix "bogeria" o es comporta com si en patís. Aleshores, molt sovint s'atribuïa la causa als cicles de la lluna, d'on prové el nom.

Necessitem des de sempre donar explicació als fenòmens del nostre voltant, i sobretot a aquells que ens generen incertesa, por o que posen en risc la persona o el seu entorn. Així ha passat amb el diagnòstic psiquiàtric i amb els intents de sistematitzar una classificació que els englobi a tots. D'aquí parteix el perill mateix de saturar-nos de paraules, comprovacions i judicis diagnòstics que poden sobredimensionar la nostra pròpia realitat fins a convertir-la en patològica.

El potencial de les decisions compartides

El projecte Essencial de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya va celebrar una Jornada de reflexió sobre el nivell d'implementació de les recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor (ja en són 60 des del 2013) i per aquest motiu els responsables d'Essencial van tenir la bona pensada d'invitar Glyn Elwyn, investigador especialitzat en decisions compartides de Dartmouth Institute, a fer la conferència inaugural.

Segons Elwyn, com s'observa a la diapositiva: "Les decisions compartides són una manera d'actuar en la qual els metges i els pacients prenen decisions conjuntament, fent ús de la millor evidència disponible sobre les probabilitats de beneficis i efectes adversos de cada opció, comptant que els pacients reben el suport necessari per obtenir informació contrastada sobre les seves preferències". En aquesta línia, una revisió sistemàtica de Cochrane Collaboration demostra que les persones que han tingut l'oportunitat de prendre decisions clíniques amb el suport de materials específics (decision aids) admeten que se senten més preparades, més informades i tenen les idees més clares sobre el valor dels seus processos clínics, i probablement són més conscients dels riscos de cada pas que adopten.

Enfortir la salut mental

Segons la definició de l'OMS, la salut mental és “un estat de benestar en el qual la persona realitza les seves capacitats i és capaç de fer front a l'estrès normal de la vida, de treballar de manera productiva i de contribuir a la seva comunitat”.

Pensant en el cicle vital de les persones, les primeres etapes de la vida són fonamentals, ja que s'estableixen els costums que després ens acompanyen durant la nostra vida i es fixen tant les experiències positives com les traumàtiques. El benestar emocional és fonamental en el desenvolupament psicosocial de nens i joves. El desenvolupament d'activitats ha de contemplar l'educació i el manteniment del benestar emocional des d'una perspectiva multidisciplinària. Els nens, les nenes i els adolescents que se senten bé amb ells mateixos són capaços de gestionar millor els conflictes i de resistir les pressions negatives. Tendeixen a somriure amb més facilitat i a gaudir de la vida. Aquests nens i nenes són realistes i, en general, optimistes.

10 prioritats per integrar salut física i mental, segons The King’s Fund

El model d'atenció sanitària actual que classifica els pacients per sistemes o especialitats mèdiques parcel·la l'atenció de qualsevol problema de salut. L'atribució causal a les malalties segons la dicotomia psíquic vs orgànic impedeix veure el procés de les patologies en la seva totalitat i contribueix a que els pacients vagin amb el seu malestar d'un servei a un altre, amb el risc de sobreactuació en alguns casos o de no intervenir de forma global amb solucions integradores en altres casos complexos.

En paraules de Luis Chiozza, metge psicoanalista referent internacional en medicina psicosomàtica: "Quan diem, seguint a Weizsaecker, que tot allò corporal posseeix un sentit psicològic i tot el psíquic posseeix un correlat corporal, no pressuposem que un fenomen psíquic es converteixi en corporal o viceversa, sinó que l'existència mateixa del fenomen somàtic pot ser compresa en el seu sentit i l'existència mateixa del fenomen psíquic pot ser contemplada en el seu aspecte corporal."

Sobrediagnòstic en depressió: hi ha portes que és millor no obrir

Ho avisava la jove Cecília als seus 13 anys a la genial pel·lícula de Sofia Coppola, basada en la novel·la homònima, "Les verges suïcides":

-Òbviament doctor, vostè mai va ser una nena de 13 anys.

És evident que la depressió en nens i adolescents és una important causa de discapacitat i genera un gran patiment a la persona i tot el seu entorn, per la qual cosa cal un maneig específic i adaptat a les necessitats d'aquesta edat. Basant-se en la gravetat d'aquesta patologia, la disponibilitat d'eines de cribat eficaç en la detecció de depressió i d'un tractament que millora el pronòstic, la United States Preventive Task Force va recomanar en 2009 el cribat de depressió per a tots els adolescents en un entorn mèdic i integrat amb els serveis de salut mental, tot i no disposar d'assaigs previs que justifiquessin aquesta intervenció.