Medicina basada en el valor (Capítol 5)

La medicina basada en l'evidència ha introduït rigor en la pràctica clínica, però, malgrat els èxits aconseguits, vint anys després del seu naixement observem que ha posat massa el focus en els aspectes tècnics i ha oblidat que els valors influeixen, i de quina manera, en totes les fases dels processos de la construcció d'evidències.

Algunes propostes per avançar des de la MBE a la MBV:

1. Democratitzar la pregunta que donarà origen a la recerca. La societat, els clínics i els malalts afectats haurien de participar, juntament amb els investigadors, en les prioritzacions i dissenys d'outcomes dels projectes de recerca.
2. Potenciar els estudis de cost-efectivitat, el que significa que la ciència hauria de sortir més dels parcs científics per analitzar l'impacte comunitari dels seus descobriments.
3. Les guies de pràctica clínica haurien de donar entrada a la decisió clínica compartida.
4. Les habilitats clíniques de cada professional s'haurien d'avaluar periòdicament, per tal de poder ajustar les pràctiques d'acord amb el màxim valor possible que es pugui assolir.

Si desitgen formar-se millor per evolucionar des del concepte evidència al de valor, no ho dubtin, el seu curs és "Gestió Clínica: bases, avenços i reptes", un curs online d'autor que sorgeix del pensament del blog Avenços en Gestió Clínica.

Jordi Varela

Editor

Revisió històrica (Capítol 4)

L'acte assistencial mai abans havia estat objecte d'estudi fins que Avedis Donabedian va establir les bases per avaluar la qualitat assistencial. Anys més tard, l'Institut de Medicina nordamericà va plantejar una estratègia per protocol·litzar al màxim els processos clínics més freqüents. A la dècada dels vuitanta, National Institutes of Health van començar a finançar programes de consens entre clínics per dictaminar sobre l'adequació de certes innovacions, com l'ús de la laparoscòpia, o sobre indicacions no suficient investigades, com la cesària electiva.

El 1992, un grup d'epidemiòlegs de la Universitat McMaster a Canadà, encapçalats per Gordon Guyatt, van plantejar una nova metodologia per aconseguir que els descobriments de l'epidemiologia clínica arribessin al consultori. Posteriorment, el 1995, David Sackett va desenvolupar les bases del que va ser batejat com a medicina basada en l'evidència.

El nou mil·lenni es va estrenar amb sorpresa, l'Institut de Medicina nordamericà acabava de publicar l'informe “To err is human” que posava al descobert les mancances de la pràctica clínica als Estats Units. A partir d'aquell moment, donada la gravetat de les dades, tots els governs del món van haver de posar en marxa programes, com el check list quirúrgic, per garantir la seguretat dels pacients.

I vostès es preguntaran: Quina serà l'aportació del segona dècada i d'aquest segle a la gestió clínica? No ho dubtin, el valor de la pràctica clínica és el nostre nou repte. 

Si desitgen formar-se millor per afrontar els nous reptes assistencials, el seu curs és “Gestió Clínica: bases, avenços i reptes", un curs online d'autor que sorgeix del pensament del blog “Avenços en Gestió Clínica”.

Quan el sobrediagnòstic es polititza (Capítol 3)

Rudy Giuliani, un polític conservador molt conegut per haver estat alcalde de Nova York l'11 de setembre de 2001, en unes primàries per accedir a la nominació de candidat presidencial del partit republicà, va dir en un míting: "Vaig patir un càncer de pròstata ja fa 5 ò 6 anys i dono gràcies a Déu de ser ciutadà nordamericà perquè aquí la probabilitat de supervivència als cinc anys per a aquest càncer és del 82%, mentre que al Regne Unit, a causa de la medicina socialitzada, aquest valor és només el 44%."

Gerd Gigerenzer, director del Harding Center for Risk Literacy de Berlin, en la seva obra "Risk Savvy" (comprensió del risc), dóna les claus per entendre què hi ha darrere de les paraules manipuladores de Giuliani, atès que les taxes de mortalitat per càncer de pròstata són idèntiques als EUA i al Regne Unit.

Si vols saber més de sobrediagnòstic, sobreactuació clínica i comprensió del risc, pots llegir a Gigerenzer o matricular-te al curs "Gestió Clínica: Bases, Avenços i Reptes", un curs online molt actualitzat que prové del pensament del blog "Avenços en Gestió Clínica". O fer ambdues coses.

Jordi Varela 

Editor

Els valors de la práctica clínica (Capítol 2)

Segons diversos autors, quan s'analiza l'activitat sanitària, s'observa que el malbaratament degut a les pràctiques clíniques que no aporten valor, o que fins i tot són inadequades, podria ser del 25% de la despesa sanitària global. I tu, com a metge de peu, què hi pots fer?

La variabilitat de la pràctica clínica (capítol 1)

A la meva activitat docent he descobert que el nivell de coneixement dels metges i infermeres sobre conceptes fonamentals per a la pràctica clínica com el sobrediagnòstic o el valor predictiu d'una prova és molt baix. Per això, des d'Avenços en Gestió Clínica, hem decidit promoure "LA SERIE", una sèrie de videos amb il·lustracions que editarem al ritme d'un cada mes. El primer capítol tracta de les variabilitats de la pràctica clínica.

Ah! I no s'oblidin de la nostra oferta formativa del curs online, que ja compta amb 121 alumnes (el link al programa el tenen dalt a la dreta). La propera edició començarà el 13 de setembre.

Jordi Varela

Editor