Un pla B per finançar la integració de serveis socials i sanitaris

@varelalaf

Cada cop hi ha més persones amb necessitats socials i sani-tàries complexes i, per aquest motiu, tots els governs del món estan intentant integrar serveis, però els esforços no acostumen a reeixir, especialment perquè els pressupostos dels departa-ments socials són massa minsos per afrontar la intensitat dels serveis requerits per aquests pacients, però també perquè molts ciutadans, per diverses raons, no tenen dret a certes prestacions socials, ni prou di-ners per pagar-se-les. La qüestió és que les urgències hospita-làries han esdevingut el camp de refugiats del fracàs de la integració de serveis, la qual cosa no fa més que injectar pressió als pressupostos hospitalaris en detriment dels comunitaris. Tot plegat una desencert de grans proporcions.

Pacients crònics i fràgils: més llits o més serveis?

Les persones amb malalties incapacitants en fases avançades, però també les fràgils, tenen una vida quotidiana feixuga. Moltes d'elles pateixen limitacions cognitives i hi ha activitats senzilles que ja no poden fer, se senten terriblement soles i es veuen abocades a la tristesa i a la depressió, sense oblidar que la pobresa és un fantasma que, quan hi és, ho complica tot.

Des del sistema sanitari pensem que coneixem bé aquestes persones perquè les hem anat tractant de les seves malalties cròniques, algunes d'elles durant molt de temps i, quan les dificultats es multipliquen, responem com sempre ho hem fet: amb més medicaments, més proves, més controls o més hospitalitzacions. Aquesta darrera opció, la d'augmentar els llits hospitalaris i sociosanitaris, l'hem anat modulant per a cada subgrup de pacients: convalescència, atenció pal·liativa, hospital de dia, llarga estada, residencia assistida, etc. I així hem anat bastint un entramat de recursos de lògica sanitària per on hi transiten persones, per a les quals els problemes de salut, amb tota probabilitat, ja fa temps que no són els prioritaris.

Personal Health Budgets (PHB): una innovació disruptiva

Read about peoples experiences of having a #personalhealthbudget, by checking out our newly updated website - http://t.co/FFAaiOAqOs

— peoplehub (@People_Hub) junio 1, 2015

El mes d'abril de 2014, el National Health Service anglès va posar en marxa el projecte "Personal Health Budget (PHB)" (veure posts 14/7/14 i 21/7/14 d'aquest mateix blog), mitjançant el qual les persones amb necessitats sanitàries i socials de llarga evolució tenen la capacitat d'acordar amb els equips professionals de la seva localitat (serveis socials, atenció primària i administradors del NHS) la disposició d'una partida de diners que els haurà de permetre aconseguir els objectius del pla terapèutic individualitzat prèviament acordat.

Un any després, "Peoplehub" ha editat el tweet que ens condueix a un video d'una trobada de pacients beneficiaris d'un PHB. "Peoplehub" és una associació que treballa amb persones amb cronicitats complexes i incapacitats diverses perquè tinguin l'oportunitat de responsabilitzar-se de les decisions que en matèria de salut i benestar els afecten. Per ells PHB és un instrument poderós per aconseguir els seus objectius.

Més sobre pressupostos individualitzats de salut al Regne Unit

Degut a l'oportunitat del tema, en aquest segon post sobre el programa pilot britànic Personal Health Budget (PHB), vull ampliar tres qüestions: a) com s'aborda el procés PHB, b) què n'opinen els professionals, i c) il·lustrar una altra història real (al primer post PHB ja vaig parlar del cas de Roger, un pacient amb MPOC):

Els 7 passos del procés PHB (segons Nuffield Trust) són:

1. Valoració de les necessitats de la persona candidata a entrar en programa.
2. Elaboració d'un pressupost indicatiu.
3. Identificació (d'acord amb l'equip professional) d'objectius personals en salut i benestar. 
4. Elaboració i aprovació del pla personalitzat (no hi ha cap més exigència que la confiança).
5. Disponibilitat flexible dels diner: directe de butxaca, amb intermediaris o amb pagament de serveis.
6. Posta en marxa dels serveis i suports necessaris.
7. Avaluació, com a mínim, un cop a l'any.

Pressupostos individualitzats de salut: bons inicis al Regne Unit

Dues terceres parts de les urgències hospitalàries corresponen a descompensacions de pacients crònics, per aquest motiu el sistema sanitari és el primer interessat a ajudar a les persones que pateixen malalties cròniques a que tinguin cura d'elles mateixes i aprenguin a disminuir la seva freqüentació als hospitals. Sabent que això no es pot receptar, els anglesos han desenvolupat un sistema d'auto-responsabilització pressupostària que, per entendre-ho ràpid, vindria a ser l'extensió del pla d'ajuda a les dependències, amb acords d'objectius de salut.

L'any 2009 el National Health Service va posar en marxa el programa pilot Personal Health Budget (PHB) a 70 localitats i, després d'una avaluació, aquest mes d'abril ha fet extensiu PHB a tota la població, d'acord amb els següents principis: Les persones amb necessitats d'atencions sanitàries i socials de llarga evolució acorden amb els equips professionals de la seva localitat (serveis socials, atenció primària i administradors del NHS) la disposició d'una partida de diners que els haurà de permetre aconseguir els objectius del pla terapèutic individualitzat prèviament acordat.

El propòsit de PHB és que les persones amb pluripatologies, o amb malalties invalidants o degeneratives, tinguin les seves opcions de compra de serveis propers com suport social, psicològic o fisioteràpia. En canvi, els serveis d'atenció primària, farmàcia i hospitals queden exclosos. Les xifres del projecte encara no estan publicades, o almenys encara no les tinc, però les primeres avaluacions que ens ofereix Nuffield Trust són positives en termes, sobretot, de qualitat de vida. Els aspectes econòmics de l'avaluació són més controvertits ja que és molt difícil recollir, a la curta, els estalvis dels serveis hospitalaris inapropiats que s'han reduït gràcies a PHB.