Parlem de negocis?

Josep Mª Monguet

Mandra col·lectiva

Cada vegada que pronuncio la paraula negoci en una sessió de formació per a un col·lectiu de professionals de la salut observo, en el millor dels casos, desconcert i una certa incomoditat. Abans evitava fer servir el terme –des de fa un temps, però, ja no– i reconec que ho faig una mica per provocar. L’economia de la salut es pensa bàsicament en clau de despesa pública i en cap cas en clau de negoci i d’inversió, la qual cosa és un error majúscul que, si no el corregim, pagarem car.

Existeix l'equip d'atenció primària ideal?

Jordi Varela

Editor

Alguna vegada hem sentit a dir que hi ha centres de salut a Finlàndia que realment treballen en equip multidisciplinari, o que a Alaska hi ha grups de professionals que fan una feina admirable amb la salut comunitària dels indígenes, o que a Escòcia els serveis socials i els sanitaris ja funcionen d'una manera molt integrada. I la pregunta que ens ve al cap és: existeix l'equip d'atenció primària ideal?

A les residències, la solitud és el problema

Antoni Peris
Derives de cine

El agente topo (M. Alberdi, 2020)

Hem vist la història altres cops. Un espia necessita un infiltrat, n’escull un sense cap experiència i el submergeix en un món que desconeix. L’infiltrat s'haurà d’espavilar per assolir el seu objectiu sense ser detectat com a estrany. La diferència a El agente topo rau en el fet que l’infiltrat és un avi i el lloc una residència geriàtrica on ha de verificar si hi ha signes de maltractament als interns. 

Amb el meu temps, no s’hi juga

Joan Escarrabill
La mirada lateral

Els treballs que s’interessen per l’avaluació de l’experiència de pacients identifiquen múltiples àrees que poden tenir impacte en les persones ateses. Gleeson et al.(1) fan una revisió sistemàtica de la literatura i constaten aquestes múltiples dimensions. De tota manera, hi ha temes recurrents com, per exemple, la navegabilitat a través del sistema, la informació i la gestió del temps. Quan analitzem conjuntament els grups focals i les entrevistes fetes a l’Hospital Clínic (més de 150 pacients implicats), la gestió del temps és el segon problema més citat, darrere de la informació, però amb més importància que el tracte i l’organització del servei.

Vacunes: comunicació de riscos, biaixos de comportament i polítiques (no) basades en l'evidència

Pedro Rey
Comportament saludable

Nota dels editors. Aquest post va ser publicat per Pedro Rey dissabte passat al blog "Nada es Gratis" i, donada l'actualitat i interès del tema, volem agrair a l'autor que hagi accedit a compartir aquest article amb nosaltres.

Fa uns dies (gairebé) em vaig sorprendre en sentir Tamara Falcó en un programa de televisió de màxima audiència afirmant que ella no es posaria la vacuna d'AstraZeneca pels riscos que implica. Paral·lelament, aquests dies he tingut converses amb persones properes d'estrats socials molt diversos que han expressat les reticències i pors davant d'aquesta vacuna. Fins i tot la meva sogra va preguntar a la infermera que la va vacunar si la vacuna que li posaven "havia sortit bona"! Tot això m'ha recordat la famosa anècdota de l'inversor Warren Buffet, que afirma que no troba cap moment més indicat per vendre les seves acciones que quan sent que l'enllustrador de sabates parla de comprar accions. Quan tenim una part important de la població, sense coneixements epidemiològics específics, preocupada pels riscos relacionats amb una de les vacunes disponibles contra una pandèmia mundial com la del COVID-19, sembla un bon moment de preguntar-se si tant les autoritats polítiques i sanitàries com els mitjans de comunicació, que fan d'altaveu de qui potser no és el més indicat per opinar, no podrien contribuir a comunicar una mica millor els beneficis i riscos relatius tant de les malalties com de les vacunes.

Decisions compartides, avaluar per avançar

Jordi Varela

Editor

L'avenç de les decisions clíniques compartides està sent quasi inapreciable i, per aquest motiu, caldria prestar atenció als resultats de l'assaig clínic del grup de recerca de Víctor Montori, avaluació que va ser duta a terme amb gairebé mil pacients amb fibril·lació auricular, els quals havien de decidir si volien prendre anticoagulants i, cas de fer-ho, quin triarien. A l'assaig, el grup de pacients d'intervenció van posar a prova un instrument de suport a les decisions compartides, mentre que el de control van seguir la via clínica habitual.

Ens tractaran com a adults?

Alexandre Lourenço
Lusitania

El desenvolupament del sistema de salut portuguès ha patit, com tants d'altres, un marcat paternalisme i una centralització excessiva. Potser una part dels nostres fracassos en la resposta a la pandèmia de COVID-19 rau en aquests dos problemes de fons. 

El mes de desembre passat, un amic espanyol va compartir amb mi un article del diari El Mundo on es destacaven algunes aportacions: "Ens tractaven com a infants i érem molt feliços". La infantilització de la societat: "L'SNS s'ocuparà de tots. Tot està bé. El clima càlid resoldrà la mortalitat excessiva, el clima fred és l'única causa de la mortalitat excessiva, les vacunes són aquí i ho resoldran tot". La responsabilitat individual es degrada. Mira com lluiten els nens pels primers caramels: les vacunes. És per això que, malgrat els terribles indicadors de mortalitat, no és estrany veure reunions de persones sense protecció davant el primer raig de sol.

Proper dimarts 13 d'abril, nova aula del nostre curs online

Jordi Varela
Editor

La integració de serveis, les pràctiques de valor, l'atenció centrada en el pacient, el treball en equip i la telemedicina són avenços que han vingut per quedar-se i ara cal, més que mai, formar nous líders clínics per sortir amb forces renovades de la pandèmia. 

El 13 d'abril obrim una nova aula del nostre curs que, amb 12,6 crèdits, beu de les fonts d'aquest blog. La primera edició va començar el febrer del 2016 i ja l'han fet (o l'estan fent) 888 alumnes. Seria, doncs, recomanable que no deixessis passar aquesta nova oportunitat de formar-te en gestió clínica avançada.

Veure programa

Gestió poblacional de la salut: el marc necessari per avançar en la integració sociosanitària i una formidable porta al futur

Josep M. Picas
Argumentum ad judicium

L'interès per trobar models formalitzats de sistemes integrats de salut té un llarg recorregut que probablement es va iniciar amb la conceptualització, als Estats Units, de les health maintenance organizations (HMO), la més coneguda de les quals és Kaiser Permanente, amb un model i uns resultats excel·lents que han anat millorant fins als nostres dies i en què destaquen la potenciació de l’atenció primària, els nous rols d'infermeria i de professionals de suport, els potents sistemes d'informació i el pagament capitatiu.

Iniciatives per definir una agenda de recerca centrada en el pacient

Gloria Gálvez
Amb una sola veu

Font: Society of Hospital Medicine

Malgrat el fort impacte que els resultats de la recerca clínica tenen en la salut i la qualitat de vida dels pacients, les aportacions que aquests fan continuen sent anecdòtiques i no van més enllà de participar com a subjectes passius en assaigs clínics. Això, unit a la pràctica d'estratègies oportunistes com ara la convocatòria de pacients a l'últim moment per donar la imatge que la seva participació ha estat tinguda en compte, fa necessari avançar cap a un nou model de recerca biomèdica en què, a més de portar a terme estudis farmacològics, es busqui respondre preguntes no resoltes que sens dubte millorarien l'experiència dels pacients.