Es pot avaluar el valor de les unitats clíniques?

Jordi Varela

Editor

El 2016 Michael Porter i Thomas Lee van analitzar els indicadors de l'agència de qualitat nord-americana (NQMC-AHRQ) i ho van fer des de la perspectiva de la definició porteriana de valor, i el resultat no podia ser més decebedor, ja que van descobrir que dels 1.958 indicadors documentats, només 139 (el 7%) posaven el focus en els resultats. En aquesta línia, un grup de treball de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) hem elaborat una graella per categoritzar els indicadors  d'acord amb un gradient que comença en el punt més alt per la percepció dels pacients (PREM/PROM), con a gold estàndard, i continua (en descens) per l'efectivitat, la seguretat clínica i l'adequació, per acabar amb els indicadors menys orientats al valor, com són els d'activitat i eficiència, tal com es recull a la taula següent:

Els serveis mèdics, un anacronisme

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Clayton Christensen diu que si es vol ser eficient cal oferir serveis com més a prop millor d'on es produeix la necessitat. Michael Porter i Thomas Lee, per la seva banda, defensen la creació d'unitats de pràctica integrada (IPU), mentre que els de Corporate Rebels afirmen que els projectes atractius ho són pel compromís dels professionals i no per l'estructura jeràrquica de comandament. Bé doncs, per començar el nou curs, he preparat un post contrari a l'statu quo dels organigrames dels hospitals i, per aquest motiu, he triat aquestes tres referències que, des de diversos punts de vista, apunten contra el centralisme, el corporativisme i la jerarquització que desprenen els serveis mèdics actuals, ancorats en una visió més pròpia del segle passat que de l'exigent complexitat dels problemes de salut d'avui.

Provocant una epidèmia necessària

Volia estrenar-me en aquest blog amb una reflexió que em va portar, ara ja fa uns anys, a reenfocar la meva activitat de comunicació corporativa i màrqueting cap al sector sanitari, un sector apassionant en el qual hi ha una gran vocació de tots els seus actors per a donar el millor servei als seus “clients”. No obstant paradoxalment, i aquesta és la raó d’aquest article, tot i la ferma vocació que va portar en el seu dia als nostres professionals a exercir la professió, sembla que avui, no només els pacients senten que no s’estan acomplint les seves expectatives, sinó que els mateixos professionals es troben més sols que mai en la lluita per oferir una millor assistència als seus pacients. Un estudi de 800 pacients hospitalitzats a EUA el 2011 mostrava que més d’un 80% d'ells considerava l’empatia com un factor bàsic per a l’èxit del tractament, però només un 53% pensava que el seu centre de referència l’estava proveint.

Proximitat versus Qualitat

La proximitat dels serveis sanitaris és un valor molt preuat i molt defensat, no en va han proliferat hospitals comarcals per tot el país com un instrument essencial per a l'equilibri territorial. Els organismes locals i les petites comunitats així ho han entès, i s'han tirat al coll del Conseller que s'ha atrevit a insinuar que potser seria convenient tancar algun servei de baix rendiment. Sembla, doncs, generalment admès, que la proximitat dels serveis és un valor que afavoreix l'accessibilitat de les poblacions disperses i millora l'equitat del sistema. Malgrat això, a ningú se li escapa que, massa sovint, és difícil mantenir la qualitat de certs serveis lluny dels centres de referència.

Aquesta reflexió m'ha vingut al cap després de llegir una nova entrega de Michael Porter i Thomas Lee "Why strategy matters now" al New England Journal of Medicine. Em diran, amb raó, que aquesta font és un pèl forçada per al dilema que he plantejat, sobretot perquè, per sort, els problemes del nostre sistema sanitari estan molt lluny dels del sistema nordamericà, però, en canvi, els he de dir que, després de tornar-la a llegir, m'ha semblat que la recepta dels dos autors de Harvard ens pot ser útil per oferir elements racionals a la controvèrsia al voltant de la proximitat que sempre se'ns presenta massa polititzada.

Com implicar els metges en la transformació del sistema sanitari

Tots els sistemes sanitaris necessiten racionalitzar costos, al mateix temps que solucionar un munt de problemes complexos i millorar resultats en salut. Parlem, doncs, de reptes difícils, que poden esdevenir impossibles sense la implicació dels metges, i per això m'ha semblat rellevant l'article "Engaging Doctors in the Health Care Revolution" de Thomas Lee i Toby Cosgrove que, des de Harvard Business Review, han cercat el desllorigador en Max Weber i les seves 4 motivacions fonamentals per a les accions socials.

Motivació 1. Cercar propostes nobles

Quan es reuneixen gestors i metges ho haurien de fer per parlar de pacients, de qualitat i de resultats, i si de debò volen canviar el statu quo, no s'haurien de moure d'aquest guió. La conversa, per tant, no hauria de començar mai per contractes i compensacions, això, si de cas, va al final, després dels acords principals. Els gestors han d'escoltar, han de valorar punts de vista i han de saber generar un procés en el qual totes les parts implicades haurien de tenir l'oportunitat de modelar els detalls de l'operativa. Per a aquests processos, convindria tenir ben present un guió bàsic de 3 punts, que els autors extreuen de Mayo Clinic: a) en el moment d'asseure's, tothom ha de tenir clar que les coses no poden continuar fent-se com s'estan fent, b) el projecte transformador que es plantegi ha d'estar inequívocament centrat en el pacient, i c) aquest és un camí que tots els implicats faran junts.

Deconstrucció porteriana de l'atenció primària

Michel Porter, el conegut professor de Harvard, ha comptat amb la col·laboració de dos metges de família, un de veterà, Thomas Lee, i l'altre en formació, Erika Pabo, per aplicar a l'atenció primària les seves conegudes propostes per aportar més valor a les actuacions clíniques.

Com ja vaig comentar en el post de divendres passat, aquest article, publicat a Health Affairs, em va provocar certa prevenció, degut a que no creia que cap proposta nordamericana per reformar l'atenció primària ens pogués aportar res a nosaltres, que gaudim d'un model molt més evolucionat que no pas ells. Però quan vaig veure qui era el primer autor, Michael Porter, no em vaig poder estar de ficar-hi el nas.

Atenció sanitària d'alt valor: les propostes de Porter i Lee

Michael Porter, professor de Harvard Business School i Thomas Lee, Director mèdic a Press Ganey, organització orientada a millorar l'experiència sanitària dels pacients, han publicat a HBR Blog Network el treball: "Why health care is stuck and how to fix it". Aquests dos professors, cansats d'analitzar la tossuda (i caòtica) realitat del sistema sanitari americà, han decidit centrar els seus esforços a fer propostes estratègiques per canviar les coses.

¿Com pot ser que si hi ha tanta gent tan bona i tan ben intencionada implicada en la reforma del sistema sanitari americà, no es trobi el desllorigador? Ans al contrari, cada cop fa més l'efecte que les resistències al canvi es reforcen.

Atenció sanitària d'alt valor: prometedora iniciativa editorial

Excellent! "@NEJM/@hbrhealth two-month pilot project on high-value #healthcare. http://t.co/LmV4ao94BX” @gesclinvarela @jescarrabill
— Marco Inzitari (@marcoinzi) September 17, 2013

Transformar en positiu iniciatives que han tingut en els seus començaments un to negatiu, com és el de les pràctiques clíniques que no aporten valor o que n'aporten poc (recordi's les llistes d'actuacions clíniques que no s'haurien de fer), és una bona notícia.

El Dr. Marco Inzitari, l'autor del tweet de la setmana, és Director Assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili, Diplomat en Gestió Sanitària per la UAB i per ESADE i a ell li agrada dir que és geriatre vocacional, a més de gestor i d'investigador. Doncs bé, el Dr. Inzitari ens ofereix la notícia, en el tweet, d'una joint venture entre New England Journal of Medicine i Harvard Business Review per a la creació d'un blog especialitzat en publicar treballs que aportin valor als sistemes sanitaris, segons les següents tres àrees: