La innovació sempre topa amb l'ordre establert

Jordi Varela
Editor

James Lind, un metge escocès del segle XVIII enrolat en un vaixell de l’armada britànica, tenia entre cella i cella descobrir un tractament efectiu per a l’escorbut, una malaltia provocada pel dèficit de vitamina C, que delmava les tripulacions des de l’antiguitat i es va fer tristament famosa entre els mariners de les nombroses expedicions que anaven i venien pels oceans en temps de descobertes i conquestes. Per aconseguir el seu objectiu, Lind va elaborar un disseny d’assaig clínic encomiable, probablement el primer de la història de la medicina. Va seleccionar diversos mariners malalts d’escorbut i, de manera controlada i per parelles, els va sotmetre a diversos tractaments: aigua de mar, vinagre, nou moscada, cítrics, etc. Amb aquesta senzilla metodologia prospectiva, Lind va observar que els pacients que prenien cítrics sanaven, mentre que els altres no. Va publicar el seu treball el 1753, en un document on explicava quina havia de ser la prevenció i el tractament de l’escorbut, però ningú li va fer cas, i no va ser fins quaranta dos anys i cent mil morts més tard, que l’armada britànica no va adoptar les recomanacions de Lind. 

Buscant el manual del gestor novell: Les regles del joc

Soledad Delgado
Vel de flor

“Els líders pobres ens empenyen cap a la meta, els grans líders ens guien a través del viatge.” Simon Sinek

“Amb el maletí a la mà, vaig recórrer tremolosa el passadís fins a arribar al despatx. Els bolis, la llibreta, l'imprescindible. Curiosament, també m'acompanyaven la bata i el fonendo. No em serien gaire útils en aquesta nova etapa, sobretot el fonendo, però m'infonia una certa seguretat tenir-lo a prop per no oblidar el lloc d'on venia. A mesura que anava avançant cap a la porta, m'adonava fins a quin punt tot se'm feia estrany. Havia estat allà uns dies abans, però ara era diferent... Semblava que tot havia canviat però, en realitat, l'únic canvi que hi havia en aquell lloc era jo.“

Donant forma al relat de l'atenció als pacients

Nacho Vallejo
Atenció integral

A propòsit de l'experiencia a l'Hospital d'Emergències Covid-HUVR de Sevilla

Façana principal de l'edifici en rehabilitació de 

l'antic Hospital Militar de Sevilla.

John P. Kotter és economista, professor de Harvard Business School i expert en gestió del canvi. En una de les seves últimes publicacions, Accelerarate, aborda com sol ser l'evolució dels models organitzatius en el món empresarial. Kotter explica que quan les institucions abandonen l’etapa de gestació i desenvolupament es perfeccionen cap a l'eficiència oblidant la importància de mantenir l'agilitat en l'estratègia. I en aquest escenari, quan sorgeix la necessitat d'enfrontar-se a nous reptes o canvis, és molt probable que l'acció acabi en fracàs pel fet d’utilitzar estructures, processos o mètodes útils en el passat, però que s'adapten pitjor a entorns com els actuals, ràpidament canviants. La COVID-19 ens ha deixat nombroses lliçons sobre aquesta idea en la transformació que hem viscut a les organitzacions sanitàries. En aquesta entrada ens agradaria aportar la nostra experiència: la visió del professional en la posada en marxa i el desenvolupament de l'activitat assistencial en un nou hospital durant la pandèmia i la cerca de noves maneres d'organitzar-nos.

Unitats clíniques també a les plantes d'hospitalització

Jordi Varela

Editor

Imatge de 1Unit.com

Les plantes d'hospitalització sobreviuen amb un model organitzatiu compartimentat per estaments que es relacionen entre ells mitjançant instruccions i prescripcions, amb una sensació de desordre permanent i, el que és pitjor, oferint un servei que els pacients i les famílies perceben com a fragmentat i opac. Tot plegat molt allunyat del treball en equip multidisciplinari desitjable per a qualsevol unitat clínica.

Quan deixarem de finançar la no qualitat?

Jordi Varela

Editor

El nou lliurament de l’atles VPM de qualitat de l’atenció hospitalària de desembre de 2021, elaborat amb CMBD del 2018, analitza la mortalitat de tretze processos clínics aguts, i ho fa amb un gran desplegament de recursos comunicatius mitjançant mapes interactius de variabilitat i fitxes específiques de perfils i projeccions temporals de cada hospital.

10 propostes per canviar els nostres hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

La història del grup de pirates de la NASA

A la dècada dels vuitanta, l'agència espacial NASA va començar a treballar en el desenvolupament dels transbordadors espacials. Responsable de portar l'home a la Lluna, mantenia amb zel l'ús del sistema operatiu de l'era Apol·lo. En aquell moment, un grup de joves enginyers incorporats recentment a l'agència es cuestionaven si el sistema seria capaç de donar resposta als reptes plantejats. Autoanomenats "els pirates de la Nasa", van decidir proposar un control de missió alternatiu. El mantra de l'agència "sempre ho hem fet d'aquesta manera, per tant deu ser la millor", no va frenar les intencions d'aquests rebels que van escriure el seu propi "manifest" desafiant l'statu quo.

El futur de la salut i el talent gestor necessari

Alexandre Lourenço
Lusitania

L'hospital d'avui és el resultat de l'evolució i el desenvolupament tecnològic esdevinguts durant la segona meitat del segle XX. Durant els darrers 70 anys, aquestes noves catedrals s'han convertit en llocs centrals a les nostres vides. Hi naixem, també hi acudim quan tenim algun problema greu i, finalment, en alguns casos hi morim. Els hospitals han canviat i han allargat les nostres vides.

Estímuls provocadors prediuen el futur

David Font
Per emportar-se a casa

Foto: Alejandro García (EFE)

Rellegeixo un article publicat el 2014 al British Medical Journal, "A Glimpse into the Future: Typical day in the NHS in the year 2050", on Hannah Wilson, una estudiant de l’Imperial College, imagina un sistema sanitari que avalua pacients ingressats a Singapur i a Nova York des de Londres, en el marc d’un hospital global, i que opera pacients amb cirurgians a distància mitjançant robots. El Departament d’Eutanàsia i la Clínica de Genòmica són, per a ella, departaments de l’hospital del 2050. Descriu pacients convençuts de patir dues malalties alhora un cop coneixen la seva seqüència genòmica i pacients “digitalòlics” en un dia que acaba a l’isolation pod amb un virus que està assolint nivells d’epidèmia.

El problema és la poca (o nul·la) innovació en la prestació de serveis?

Joan Escarrabill

La mirada lateral

Equip interdisciplinari per avaluar l'experiència dels pacients

El significat de les paraules és sensible als determinants de l’espai i del temps. El context dona sentit al significat. Per exemple, quin sentit té parlar del cosmopolitisme com una qualitat remarcable quan la interconnectivitat planetària és un fet generalitzat?(1)  Sense entrar a debatre si això del "cosmopolitisme" té algun interès, pot passar el mateix amb la innovació? Des de la Clínica Mayo suggereixen que el principal problema actual és la manca d’innovació en la prestació de serveis de salut(2).  La primera pregunta que suggereix aquesta proposta és si la innovació en l’àmbit de la salut té un comportament "darwinià". És a dir, que la innovació no és lineal sinó que s’explica millor amb la proposta dels "equilibris puntuats" de Stephen Jay Gould (1941-2002): curts períodes de gran agitació seguits de llargs períodes molt calmats o, fins i tot, letàrgics(3).  Potser sí. I, a més a més, la innovació potser no és homogènia en tots els camps. 

Shadowing per conèixer l'experiència del pacient

Gloria Gálvez
Amb una sola veu

Font: SoyArte

Qui no ha vist i atès un pacient que sembla perdut pels passadissos de l'hospital i que va demanant informació a cada persona amb bata blanca amb qui es topa? És probable que si al cap d'uns dies li preguntessin com li ha anat, manifestés que en general està satisfet amb l'atenció i que centrés la seva narrativa en la part més clínica, o potser podria ometre informació d'interès i donar les respostes que cregués que esperem sentir. 

Més evidència de l'efectivitat de les intervencions infermeres

Mireia Subirana
 

Linda H. Aiken

Permeteu-me l’inici un xic irònic, però quan parlem de dotacions infermeres i resultats de salut en pacients no puc evitar fer aquesta mirada. L’evidència generada els últims 30 anys hauria de ser més que suficient perquè se sistematitzés l’avaluació de l’impacte de les intervencions infermeres, es regulés quines han de ser les dotacions dels hospitals i s’invertís en l'oferta pública de formació infermera. Linda H. Aiken, directora fundadora del Center for Health Outcomes and Policy Research de la Universitat de Pennsylvania, en va ser pionera i és una de les autores que més ha contribuït a generar una part important d’aquesta evidència. 

Els serveis mèdics, un anacronisme

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Clayton Christensen diu que si es vol ser eficient cal oferir serveis com més a prop millor d'on es produeix la necessitat. Michael Porter i Thomas Lee, per la seva banda, defensen la creació d'unitats de pràctica integrada (IPU), mentre que els de Corporate Rebels afirmen que els projectes atractius ho són pel compromís dels professionals i no per l'estructura jeràrquica de comandament. Bé doncs, per començar el nou curs, he preparat un post contrari a l'statu quo dels organigrames dels hospitals i, per aquest motiu, he triat aquestes tres referències que, des de diversos punts de vista, apunten contra el centralisme, el corporativisme i la jerarquització que desprenen els serveis mèdics actuals, ancorats en una visió més pròpia del segle passat que de l'exigent complexitat dels problemes de salut d'avui.

Millorar la cultura de les nostres organitzacions: trencant inèrcies

Nacho Vallejo
Atenció integral

Imatge de Sasin Tipchai a Pixabay

La cultura d'una organització sanitària no deixa de ser un concepte una mica abstracte. Pretén incorporar normes no escrites, creences o valors que compartim tots els treballadors. És la personalitat de l'organització i, en institucions com els hospitals, pot ser fins i tot diferent entre serveis o categories professionals, pot estar lligada al barroquisme de les nostres jerarquies i, sobretot, al tradicional: “Aquí sempre s'ha fet així.”

Hospital líquid. Una necessitat

Paco Miralles
Nos omnes male

Quan el sociòleg Zygmun Bauman va encunyar el terme "societat líquida" com a sinònim de fluïdesa, canvi i adaptabilitat era conscient que aquesta metàfora era aplicable a qualsevol estructura social. Els hospitals són una part molt important de la societat i són molt importants per a la societat. Per tant, sembla raonable pensar que els hospitals no s'haurien d'escapar d'aquesta transformació fluida. 

Unitats funcionals transversals, un repte a l'abast

Jordi Varela

Editor

L'any 2003, un estudi liderat per Chris Ham va observar que per a onze situacions clíniques relacionades amb la cronicitat i l'edat, l'NHS hi destinava fins a tres vegades i mitja més llits hospitalaris que Kaiser Permamente. Aquest va ser un resultat tan sorprenent que va generar una gran admiració dels gestors sanitaris europeus per l'asseguradora californiana, especialment tenint en compte que, segons els propis investigadors, l'èxit de KP rau en la integració transversal dels seus serveis, la promoció de l'auto-cura, el paper actiu de les infermeres comunitàries i la implicació dels metges per aconseguir la màxima resolució dels problemes en el marc de l'atenció primària.

Iniciatives per definir una agenda de recerca centrada en el pacient

Gloria Gálvez
Amb una sola veu

Font: Society of Hospital Medicine

Malgrat el fort impacte que els resultats de la recerca clínica tenen en la salut i la qualitat de vida dels pacients, les aportacions que aquests fan continuen sent anecdòtiques i no van més enllà de participar com a subjectes passius en assaigs clínics. Això, unit a la pràctica d'estratègies oportunistes com ara la convocatòria de pacients a l'últim moment per donar la imatge que la seva participació ha estat tinguda en compte, fa necessari avançar cap a un nou model de recerca biomèdica en què, a més de portar a terme estudis farmacològics, es busqui respondre preguntes no resoltes que sens dubte millorarien l'experiència dels pacients. 

L'atenció als pacients crònics durant la pandèmia. 5 propostes des dels hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

Imatge de Parentingupstream a Pixabay

Enfrontats a les dificultats d'una tercera onada de la pandèmia, els clínics tenim novament la necessitat de posar de manifest les nostres preocupacions. I no només davant l'increment exponencial del nombre de malalts de COVID-19, sinó per la sensació de deixar enrere una vegada més l'atenció dels pacients amb problemes crònics de salut. Una situació que desgraciadament és afavorida pel col·lapse de l'atenció primària i uns hospitals a punt de quedar bloquejats.

La medicina reflexiva, a propòsit de John Launer

Jordi Varela

Editor

“How not to be a doctor” és un recull de 54 articles que John Launer havia publicat a la revista mèdica QJM. La “Royal Society of Medicine” el va editar el 2007 i la British Medical Association el va reconèixer com a llibre de l’any, i ara fa poc (2018) ha aparegut una nova edició revisada i amb més articles, de la qual me’n faig ressò en aquest post. John Launer, l’autor, és un metge de família d’un barri pobre de Londres, que compta amb una especialització com a terapeuta familiar i una graduació en literatura anglesa, fet que el situa en una posició privilegiada per escriure reflexions sobre la importància de la narrativa en la pràctica clínica.

Visites telemàtiques: sempre són la millor opció?

Font: Healthwatch Dorset 

La pandèmia de coronavirus ha tingut un impacte explosiu i profund en els sistemes de salut, especialment pel que fa a les formes d'atenció utilitzades tradicionalment. En la situació actual, a més d'atendre els pacients afectats per coronavirus cal tenir cura del “pacient invisible”, que continua sent aquí, afectat per altres patologies que van evolucionant al seu ritme habitual, algunes de les quals potencialment greus. Les visites telemàtiques, que en poc temps han passat de ser una modalitat poc estesa a ser la forma d'interacció habitual amb el pacient, es presenten com la millor opció per fer-ne el seguiment i evitar la concentració a les sales d'espera i, amb això, el risc de contagi. 

Els hospitals americans més famosos suspenen en lideratge cívic

Lown Institute és una organització independent promotora de Right Care Alliance i que ara lidera Lown Institute Hospitals Index (LIHI), una iniciativa que pretén avaluar els hospitals nord-americans en funció d'una nova mètrica basada en el valor, un assumpte realment innovador. Segons Vikas Saini, president de Lown, es tracta d'oferir a la societat un benchmarking que vagi més enllà de la comparació de l'eficiència de les estructures hospitalàries, per centrar el focus en el valor que aquestes costoses organitzacions aporten a la salut de les comunitats a les quals serveixen.