L'epidèmia de la prescripció de baix valor, tractament o prevenció?

Cristina Roure
Pantone 

El problema de la polimedicació està assolint proporcions epidèmiques. La prevalença de polifarmàcia a Espanya es va triplicar entre 2005 i 2015 i el que es coneix com a polimedicació excessiva (≥10 fàrmacs) es va multiplicar per 10.(1) No són només xifres, amb cada medicament que afegim s'incrementa la probabilitat que el pacient experimenti efectes adversos en un 7-10%.(2) L'informe Medication Overload, America’s Other Drug Problem assenyala que si no hi ha una resposta immediata, a la propera dècada als Estats Units hi haurà 4,6 milions d'hospitalitzacions i 150.000 morts prematures de persones grans per efectes adversos de la medicació.(3)

Choosing Wisely compleix deu anys amb resultats decebedors

Jordi Varela

Editor

L’any 2012, The Lown Institute va convocar una conferència a Boston amb el lema Avoiding Avoidable Care (evitant l'assistència evitable), de la qual va sorgir Right Care Alliance, una coalició de clínics, pacients i líders comunitaris que té per finalitat aconseguir una atenció sanitària més valuosa i equitativa  i, en el mateix any, naixia Choosing Wisely, una iniciativa d’una organització nord-americana d’internistes (ABIM), que va tenir la idea de demanar a les societats científiques que cadascuna elaborés una llista de pràctiques clíniques que, degut al seu baix valor, tant els metges com els pacients s’haurien de qüestionar. El projecte va començar amb la participació de 9 societats i ara ja en són més de 80 que han produït 656 recomanacions, a més d’estendre’s a 25 països, com per exemple Canadà, Regne Unit, Japó, Itàlia i Països Baixos. La campanya, en termes de màrqueting, ha estat un èxit, però malauradament els resultats, si el que es pretenia era reduir les pràctiques clíniques de baix valor, no estan sent, ni de bon tros, encoratjadors. Valgui com exemple una revisió sistemàtica de 131 articles avaluatius de l’impacte de Choosing Wisely que no acaba sent massa concloent.

Per què les pràctiques de baix valor afecten més les dones?

José Joaquín Mira
Notes al peu

Accés al webinar del 24 de novembre del 2021

Que algunes pràctiques de baix valor persisteixin no és una bona notícia, tot i que podríem esperar que fos així. Que siguin particularment més freqüents entre les pacients del gènere femení és una mala notícia que ens ha de cridar l'atenció. Primer, perquè no hi ha raons objectives que justifiquin que aquestes pràctiques de baix valor persisteixin i, segon, perquè tampoc hi ha raons perquè  afectin de manera diferent les dones i els homes. Hem de fer alguna cosa diferent del que hem fet fins ara en la pràctica clínica.

Humanisme i raonament enfront de la medicina de manual

Soledad Delgado
Vel de flor

De criadores a soleres

Amb l'arribada de la tardor, els camps de la meva terra s'omplen d'olor de most. Acabat d'extreure del raïm premsat, fermenta i després passa a botes de roure americà per a la criança. Les botes s'apilen en tres altures. De la inferior, la "solera", se n'extreu un terç del contingut per a consum. Aquesta part s'omple amb vi de l'altura intermèdia, la "1a criadora", i es fa el mateix amb aquesta, que rep vi de l'altura superior, la "2a criadora". Aquesta és la que rep el most fresc, ple de vida i potencial per desenvolupar. Aquest vi, encara jove, es va barrejant durant la criança amb vi ja madur, del qual adquireix algunes característiques i que refresca al seu torn amb l'aportació d'aromes i sabors nous, de manera que tots dos s'enriqueixen mútuament, abrigats per la capa de llevat que impulsa la criança biològica.

Es pot incentivar el valor de la pràctica clínica?

Jordi Varela

Editor

Quan les persones immobilistes volen aigualir un projecte innovador acostumen a menystenir-lo amb frases com: “El paper ho aguanta tot” i, de fet, si parlem de variacions de la pràctica clínica, se’ls hauria de donar la raó, especialment si ens fixem en l’escàs impacte que Darmouth Atlas, després de 50 anys, ha tingut en la millora del sistema sanitari nord-americà. John Wennberg, el seu creador, va tenir la idea de publicar mapes de taxes poblacionals de freqüentació als serveis sanitaris, amb la creença que si els professionals i els governants s'adonaven dels enormes desequilibris que aquests mapes mostraven, això els esperonaria a posar en marxa mesures per reduir-los, però la realitat sembla poc impressionable per epidemiòlegs ben intencionats.

Autorització exprés de medicaments, una arma de doble tall

Cristina Roure
Pantone 

L'aprovació de l'aducanumab per via accelerada, per la Food and Drug Administration (FDA), per al tractament de l'Alzheimer s'ha fet en contra de l'opinió unànime del seu Comitè Assessor en aquesta matèria, la qual cosa ha aixecat una enorme polseguera. Es tracta del primer fàrmac que ataca una suposada causa de la malaltia i no els símptomes d'aquesta i que ha generat una gran expectativa en una àrea terapèutica en què el buit és notable. 

Co-creació entre pacients i professionals per millorar les pràctiques clíniques

Jordi Varela

Editor

Les mesures per potenciar les pràctiques clíniques de valor es poden consultar a la web "DianaSalud.com" on, a data d'avui, hi ha 5.838 recomanacions procedents de 28 fonts diferents. En aquest assumpte, com en tantes altres coses, l'excés d'informació pot bloquejar i pot, per tant, dificultar la bona marxa d'iniciatives locals ben intencionades. Per superar aquest problema, algunes organitzacions sanitàries (incloc hospitals, atenció primària i sistemes integrats) han creat comissions "right care", la finalitat de les quals és prioritzar recomanacions en funció d'oportunitats i circumstàncies internes i, en aquesta línia, val la pena parar atenció a una dinàmica de co-creació promoguda per "Right Care Alliance", en la qual hi van participar deu clínics i onze pacients, on van contemplar pràctiques valuoses que es feien poc i pràctiques poc valuoses que, sempre segons els seus criteris, es feien massa, a les plantes d'hospitalització. També van acordar quin havia de ser el marc que havia de prevaldre per a la inclusió de propostes, que es podria resumir en quatre criteris: a) temes que interessen als pacients, b) pràctiques basades en l'evidència, c) pràctiques que no estan basades en el valor, i d) activitats clíniques que tenen un potencial elevat tant d'aportar benefici com de fer mal.

Hem d'amarar de valor l'assistència

Paco Miralles

Nos omnes male

Recentment s'ha celebrat el 22 Congrés Nacional d'Hospitals i Gestió Sanitària. Tot un èxit d'organització que augura una certa “normalització” post-pandèmia. Molts congressistes i un programa amb presència important de la medicina basada en el valor. Aprofito per felicitar el comitè organitzador per la gran feina portada a terme.

La teoria del colesterol continua sota sospita

Xavier Bayona
Gota a gota

Si atenem la definició de salut de l'OMS (1946), “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties”, tots estem malalts. Ja hem insistit anteriorment que tenir un factor de risc no significa estar malalt ni implica desenvolupar una malaltia. Emmalaltir requereix la concurrència d’altres factors (altres factors de risc i condicionants) que provoquen que una malaltia s’acabi desenvolupant. Hi ha moltes persones amb molts factors de risc que no acabaran desenvolupant cap malaltia relacionada. 

“Make Evidence Based Medicine Great Again!”

Cristina Roure
Pantone 

“Make Evidence Based Medicine Great Again!” és el provocador títol d'una conferència que el Dr. Domenico Pagano va pronunciar en el 56è Congrés de la Societat Americana de Cirurgia Cardiotoràcica reivindicant la necessitat de restaurar el professionalisme, la integritat i la confiança en les dades o “proves” en medicina. La conferència és llarga, dura 55 minuts, però Pagano hi fa una brillant exposició sobre la creixent manipulació que ens ha conduït al fangar en què habita actualment la medicina basada en l'evidència (MBE).

Els riscos de fer allò que no convé

José Joaquín Mira
Notes al peu

Font: The New Yorker

En totes les disciplines trobem alguna pregunta a la recerca de resposta que destaca sobre totes les altres preguntes, però sense que per això s'hi trobi una solució adequada. El tractament correcte, en la persona adequada i en el moment apropiat (adequació terapèutica), és un d'aquests sants greals que afecta, en aquest cas, les disciplines sanitàries.

La teoria del colesterol sota sospita

Jordi Varela

Editor

Des de fa mig segle que la teoria del colesterol considera que tenir nivells alts d’aquests lípids en el plasma sanguini és una causa major de patir arteriosclerosi i malalties cardiovasculars i, més recentment, que el tractament d’elecció per evitar aquesta causalitat són les estatines. Cal dir, però, que hi comença a haver prou acumulació d’evidència científica com per pensar que els mecanismes fisiopatològics de l’arteriosclerosi i les malalties cardiovasculars són força més complexos i que les estatines, en particular, quan són prescrites per a la prevenció primària d’aquestes patologies estan mostrant resultats dubtosos.

Doctor, faci'm una revisió de salut, però que sigui completa

Xavier Bayona
Gota a gota

La necessitat de disminuir l'angoixa per la incertesa deguda a la possibilitat d'emmalaltir i morir és una de les raons més freqüents que s'amaguen darrere la demanda d'un estudi "preventiu" de salut. El propòsit de la revisió de salut és detectar la malaltia de manera precoç, prevenir que es desenvolupi i/o brindar tranquil·litat. Els estudis generals de salut (revisions sistemàtiques) impliquen múltiples proves en una persona que no se sent malalta i són un element comú de l'atenció mèdica al món occidental.

Medicina basada en riscos, un jeroglífic ple de paranys

Jordi Varela

Editor

Gerd Gigerenzer, Director del Harding Center for Risk Literacy del Max Plank Institute for Human Development de Berlin, ja va merèixer l'atenció d'aquest blog el 2014 arran de la seva publicació "Risk Savvy. How to make good decisions." La croada de Gigerenzer en contra de la manipulació dels riscos i les seves conseqüències és consistent i tenaç, i per això crec que hauríem d'utilitzar més els seus materials per ajudar a vèncer els paranys dels nombres malintencionats, si el que volem és practicar una medicina proporcionada als riscos reals de les persones. El següent vídeo ha estat editat el febrer de 2020 per la factoria Gigerenzer i ha esdevingut imprescindible per aprendre a manejar la diferència entre risc absolut i risc relatiu.

Disminuir les pràctiques sense valor: les tres E

Xavier Bayona
Gota a gota

La reflexió sobre augmentar el valor de la pràctica clínica és una constant en aquest blog. En concret, i molt resumidament, tenim dues estratègies: potenciar pràctiques contrastades que han demostrat valor afegit i desestimar aquelles que no n'aporten.

Pla de cinc punts per augmentar el valor de la pràctica clínica

Jordi Varela
Editor

En un recent article publicat a Medicina Clínica, "Cinco recomendaciones para aumentar el valor de la práctica clínica" vaig proposar un pla amb la vista posada en una pràctica clínica més valuosa i, donada l'actualitat del tema, em permeto reproduir-lo en part en aquest post. Cal destacar que aquest pla no admet ni proves pilot ni mitges tintes, sinó que hauria d'executar-se amb una perspectiva de canvi organitzacional en profunditat, amb l'objectiu de generar un perfil institucional de valor i excel·lència.

Fer el que toca, quan toca i on toca

David Font
Per emportar-se a casa

Fer el que toca, quan toca i on toca, aportant valor i tenint sempre en compte la perspectiva del pacient podria ser una definició, una mica casolana, del Right Care. La més formal, la dels editors de The Lancet, Sabine Kleinert i Richard Horton s'observa en el gràfic inspirat en el monogràfic Right Care de 2017. 

Els hospitals americans més famosos suspenen en lideratge cívic

Lown Institute és una organització independent promotora de Right Care Alliance i que ara lidera Lown Institute Hospitals Index (LIHI), una iniciativa que pretén avaluar els hospitals nord-americans en funció d'una nova mètrica basada en el valor, un assumpte realment innovador. Segons Vikas Saini, president de Lown, es tracta d'oferir a la societat un benchmarking que vagi més enllà de la comparació de l'eficiència de les estructures hospitalàries, per centrar el focus en el valor que aquestes costoses organitzacions aporten a la salut de les comunitats a les quals serveixen.

Sobrediagnòstic i sobretractament en malalties infeccioses: 25 mites

El sobrediagnòstic es defineix com el diagnòstic d'una afecció que, si no es detectés, no produiria símptomes ni causaria danys a un pacient durant tota la seva vida, cosa que es produeix cada vegada més com a conseqüència de la detecció precoç del càncer i altres afeccions i també en les afeccions infeccioses de gran prevalença en atenció primària.

L'abast del sobrediagnòstic com a resultat dels serveis prestats en l'atenció primària no és tan conegut com el produït pels càncers indolents de mama, pròstata, tiroide i pulmó ni el relacionat amb la malaltia renal crònica, la depressió i el trastorn per dèficit d'atenció/hiperactivitat. El sobrediagnòstic és una conseqüència coneguda de tots els exàmens de detecció precoç i es pot suposar que es produeix en molts contextos clínics.

Es podrien evitar les cascades de proves després d’una troballa incidental?

Les troballes incidentals fruit d’una prova diagnòstica o d’un cribatge estan sent un maldecap per a la medicina moderna, un problema que no fa més que créixer de la mà del refinament de la tecnologia de la imatge i de la genòmica. En alguns casos, les indagacions que segueixen a les troballes incidentals testifiquen l’existència de patologies silents, o en fase inicial, i una intervenció clínica a temps és realment efectiva, malgrat que en la major part de les situacions, les cascades de proves que se’n deriven acaben sent improductives, a més de potencialment perillosa, per a les persones que les pateixen. Es tracta d’un fenomen que genera angoixa en els hipotètics malalts i burnout en els professionals, els quals no saben com posar-hi seny, donat que un cop apareix alguna probabilitat que allò que s’ha trobat sigui perillós, la pressió per arribar fins al final és incontenible. Malauradament, l’evidència mostra que no hi ha indicis que el compliment de les guies de pràctica clínica sigui capaç d’aturar aquestes cascades un cop iniciades i, per altra banda, tampoc s’ha aconseguit demostrar que l’establiment de penalitzacions econòmiques o de co-pagaments puguin frenar el fenomen.