Aires de disrupció a la indústria farmacèutica

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

Han coincidit dues notícies en l’àmbit farmacèutic que, si s’analitzen plegades, poden donar senyals d’un escenari disruptiu per als propers anys. La primera fa referència a la impressió en 3D de medicaments en pocs segons i la segona a la dispensació de medicació per 1 dòlar al mes als afiliats a Amazon Prime. Ambdues iniciatives mereixen un comentari específic.

El sex appeal del sector salut

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

En els entorns financers s'ha consolidat la visió de la salut com un terreny fèrtil per invertir en innovació i obtenir bons rendiments. De fet, la inversió en startups de salut, malgrat els riscos inherents, s'ha anat duplicant cada any i des de fa temps. Aquest fort atractiu de la innovació en salut s'explica per la convergència de diversos fenòmens:

Parlem de negocis?

Josep Mª Monguet

Mandra col·lectiva

Cada vegada que pronuncio la paraula negoci en una sessió de formació per a un col·lectiu de professionals de la salut observo, en el millor dels casos, desconcert i una certa incomoditat. Abans evitava fer servir el terme –des de fa un temps, però, ja no– i reconec que ho faig una mica per provocar. L’economia de la salut es pensa bàsicament en clau de despesa pública i en cap cas en clau de negoci i d’inversió, la qual cosa és un error majúscul que, si no el corregim, pagarem car.

Per què el futur en el sector de la salut no acaba d’arribar?

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

Aquesta pandèmia, en l’argot dels estudis de futur, és una wild card, un fenomen de baixa probabilitat i gran impacte. La COVID, però, a més d’estimular la futurologia, ha accelerat el desplegament del futur digital. Tots els perepunyetes, amb això de la “telepresència”, no han tingut altre remei que aprendre, tant sí com no, a entendre's amb els meets, els zooms i els teams. Encara que molts, però, continuen fent, a distància, el mateix que feien presencialment. Bé, tot és començar. Confiem que per despertar la creativitat col·lectiva no faci falta una altra wild card.

Estudiar el futur és un tipus de recerca basat en la construcció d'hipòtesis raonables sobre com podrien ser les coses d’ara endavant. Hi ha múltiples tècniques per fer futurologia; vegem-ne sintèticament algunes i comentem-ne les limitacions per aplicar-les a l’àmbit de la salut. 

El sistema sanitari del futur és ara i aquí

Qui ha tret les castanyes del foc?

En els moments difícils tot es mostra tal com és realment i és quan es poden identificar els autèntics lideratges. En aquest sentit, una revelació de l'etapa viscuda recentment, que ja podíem intuir, és que els professionals de la salut han manifestat una capacitat de resposta excepcional. No és la que es dona en general al sistema públic. Malgrat les múltiples mancances afrontades, són elles i ells els qui han assumit realment la part difícil de la situació. I se n’han sortit.

Els innovadors donen un cop de mà contra la pandèmia

“A casa, sí, però no de braços creuats”, és el lema d’un grup de dissenyadors i enginyers que al voltant de Design2Fight COVID-19 s’han posat a treballar col·laborativament, la majoria des de casa, per ajudar als professionals sanitaris. Deixin-me ser positiu dins de l’adversitat. El que ens està passant als innovadors es pot veure com un gran experiment (stress test) que sense avís previ ho posa tot a prova: la tecnologia, la solidaritat i el potencial d'auto-organització. L'epidèmia actual no només està tensionant els sistemes de salut, sinó la capacitat de resposta de tots els components del sistema PEST (Polític-Social-Econòmic-Tècnic) i, per aquest motiu, ara és el moment d’actuar, que ja hi haurà temps per avaluar.

Ets un professional de la salut emprenedor?

Emprendre hauria de ser una activitat majoritària i promoguda des de l’escola primària. Gairebé tots volem que ensenyin els nostres fills a treballar en equip, a imaginar reptes, a tenir iniciativa, a ser proactius, a mostrar determinació, a guanyar credibilitat i, sobretot, volem que puguin viure la vida amb passió. Bé, doncs això és, ni més ni menys, en essència, l’emprenedoria. I si la volem per als nostres fills també l’hauríem de voler per a nosaltres.

Innovació exponencial, o anar fent

La sostenibilitat dels serveis de salut està associada al seu desenvolupament racional. L’element clau és la generació d’ocupació intensiva en coneixement, que només pot ser fruit de la innovació. 

En termes generals, la innovació en salut ha de tenir dimensió exponencial i s’ha de basar en: 

• La generació de demanda intel·ligent per part dels professionals de la salut. 
• La participació dels ciutadans i de tots els agents socials i econòmics.
• La promoció de models de negoci basats en el valor per als usuaris.

Per innovar cal vèncer la mandra estructural

La mandra segons Josep Santilari. Artur Ramon Art.

Un còctel d’impulsors socials, econòmics i tecnològics ens té immersos en un període de transformacions profundes i només hi ha dues opcions: liderar els canvis innovant o deixar-se arrossegar grogui enmig dels vòrtexs. 

La innovació és un fet voluntari i no és fàcil lluitar alhora contra l’educació rebuda i els propis interessos a curt termini. És força raonable pensar que les coses ja estan prou bé i autoprotegir-se de temptacions arriscades. El cert, però, és que destinar l’energia a mantenir l’ordre actual de les coses i deixar passar les oportunitats és el camí directe al fracàs individual i a patir-ne, col·lectivament, les conseqüències. 

La innovació s’assembla més al futbol que a la recerca

Al darrer congrés de l’Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) vaig dir que per innovar era important saber treballar amb poc mètode o fins i tot sense mètode. Algú va piular que jo deia “la innovació no té mètode”. Hi vaig respondre afegint “La innovació no té mètode en sentit  estricte”. Però, potser, la metodologia no és el debat rellevant. Ja se sap que metodologia és un terme que pertany, en primer lloc, a la tribu dels investigadors. Fa anys es va obrir un debat interessant, des de les ciències socials, sobre com contenir (sotmetre) la innovació dins la disciplina de la recerca. Si hi voleu aprofundir podeu llegir “Mode 2’ Revisited: The New Production of Knowledge”. En el context d’aquest debat s’han consolidat mètodes de recerca com ara la recerca acció (action research), la recerca acció participativa (participatory action research), la recerca operativa (implementation research) i les  comunitats de pràctica (communities of practice), entre d’altres. Totes les aportacions poden ser molt interessants i útils però, en general, restringir la innovació a un mètode de recerca potser no és una bona estratègia.

Innovació en salut que entra pels ulls

Ens plau presentar-vos el nou curs PINNTS: Projectes d'Innovació i Tecnologia en el Sistema de Salut, desenvolupat per Care Knowledge Center i Onsanity, dirigit per Josep M. Monguet (professor de la UPC) i ofert per UCF.

Per a més informació, baixeu-vos el Programa del curs.

Innovació o decadència. No hi ha terme mitjà

La innovació no és una moda, és un fenomen estructural del futur, fruit en bona part de l’acceleració en la producció de coneixement nou. Al món s’ha innovat sempre, però ara hi ha dos factors nous:

• Innovació accelerada. S’observa que les novetats en productes i serveis són més freqüents. 
• És cosa de tots. Els protagonistes de la innovació som tots i cadascun de nosaltres.

Serem capaços de millorar els serveis de salut si entenem que en la innovació hi han de participar, del primer fins a l’últim, tots els professionals i també els pacients. 

Els professionals participants en l’estudi Delphi sobre innovació en salut posen una nota de 2,6 (en una escala d'1 a 6) i destaquen el dèficit de formació dels professionals (Health Consensus Barreres a la innovació).

Innovació (3.8). Suspens contundent

L’autoengany és la manera de no progressar. Fa uns anys (2006) em van convidar a fer la conferència d’inici de curs a una de les entitats de la UPC. Vaig parlar del dèficit en innovació que hi havia al nostre país, mostrant múltiples dades. El rector, que va parlar després, va fer el possible per desautoritzar-me, amb l’únic argument que a les universitats teníem una gran producció científica. Va quedar clar que no entenia la diferència entre la innovació i la producció científica acadèmica [1]. Doncs bé, deu anys després, estem pitjor, i no tant sols a Espanya, a Catalunya també. Ens podem seguir mirant el melic, però hem d’entendre que per fer un país innovador les illes d’excel·lència són imprescindibles, però no són suficients. 

La UE calcula des de fa anys l’índex d’innovació per països i per regions. Suspeníem el 2006 i seguim suspenent el 2016. Espanya és a 62 punts del màxim (Suècia), i a 44 punts del mínim (Romania). Catalunya [2] és a 77 punts de la millor regió i Estocolm a 65 de la regió menys innovadora, el nord-est de Romania. Euskadi, Madrid, Aragó o Navarra es troben en situacions semblants (taula 1). L’índex d’innovació es calcula fent servir 27 indicadors, i al llarg dels darrers 20 anys l'Innovation Scoreboard s’ha anat fent cada vegada més acurat. El mateix es pot dir del Regional Innovation Scoreboard.

Fellini, Berlusconi i el Big data

Com connecten Fellini, Berlusconi i el Big data? Li ho explico en 3 minuts.

Vull parlar sobre la necessitat de gestionar, amb criteris restrictius, l’ús de les dades dels usuaris dels serveis de salut, especialment quan s’intueix que hi pot haver alguna empresa interessada a fer-hi negoci. 

Potser una majoria considera evident que ha de ser així, però jo no.

Els humans, per raons biològiques, necessitem tenir raó, força sovint ens fa mandra pensar i ens resulta més còmode apuntar-nos a l’opció que sembla més evident. Ens costa veure i entendre que tot està relacionat amb tot i que qualsevol decisió important que prenem té conseqüències molt més enllà del que som capaços de preveure.

Per millorar la despesa s’ha de reduir el cost

És prou conegut que el pressupost destinat als serveis de salut ha suportat una reducció acumulada bestial els darrers anys. És un fet no desitjable, però no es pot negar el mèrit d’haver patit i d’haver resistit la retallada, els professionals en primera instància i els usuaris a la seva pròpia pell. Trist però meritori.

El pressupost de salut difícilment serà molt millor a curt-mig termini perquè la conjuntura és la que és i per definició el dèficit públic té sostre. Lamentar-nos que no s’han gestionat bé els recursos durant les “vaques grosses” ara no porta enlloc. Tot i que sembli una contradicció, la gestió de la despesa no es podrà millorar si el sistema de salut i els usuaris, junts, no som capaços de llimar els costos evitables i que ens llasten. Només així podrem alliberar recursos i destinar-los a fer més eficient el sistema.

“Els hi hem destrossat el sistema sanitari”

Fa pocs anys, gràcies a l’afer Wikileaks, vam descobrir que la farmacèutica Grifols era un dels tres punts que els EUA consideren estratègics a territori espanyol. Els altres dos punts a protegir, davant d'un hipotètic conflicte terrorista-bèl·lic, són Gibraltar i el gasoducte que ve d’Argèlia. Es pot deduir d’això que si algú volgués fer mal de veritat, un dels ítems relacionats amb la salut seria al capdamunt de la llista de possibles objectius militars.

Recentment s’han conegut unes converses, diguem que reprovables, mantingudes per dos personatges públics, un d’ells el ministre de l’interior en funcions al govern espanyol. De tots els comentaris que es van poder escoltar, crida particularment l’atenció quan un li diu a l’altre, referint-se a Catalunya, “Els hi hem destrossat el sistema sanitari” i, en llegir-ho, instantàniament vaig pensar en Grifols i Wikileaks.

Keep calm & leave the mobile for a while

Les fires tendeixen a presentar les novetat tecnològiques una mica passades per la màgia comercial, fet que posa en risc la necessària objectivitat per valorar què ens aportaran. Això s’agreuja si considerem que ara la tecnologia avança força més de pressa que les capacitats dels humans. Mentre la innovació tecnològica progressa de forma exponencial, la capacitat d’adaptació i canvi de les persones i de les organitzacions ho fa en forma logarítmica. 

En general, per treure profit de les noves opcions que la tecnologia ofereix,  cal saber on es vol anar i què s’ha de fer per arribar-hi, la dificultat és que avancem a les palpentes. La bona noticia, però, i la fira n’és un bon exponent, és que som tanta gent fent-ho que les opcions de progressar no paren de multiplicar-se. Recordem Edison quan deia que havia descobert 10.000 maneres de com no fer una bombeta.

Big data i salut

Karalee Close a la seva conferencia TED “Will healthcare embrace digital or will we die waiting?” en posa una de freda i una de calenta. Repassa algunes aplicacions interessants del Big Data a la salut però pregunta obertament com pot ser que sectors com el comerç o el transport vagin tant per davant de la salut en la renovació dels serveis mitjançant la creació d’aplicacions i sistemes que aprofiten l’anàlisi de les dades que recullen massivament, el que es coneix com Big Data. 

Una cadena de supermercats ha demostrat que és capaç (sense mirar) de saber si una clienta habitual està esperant un fill i fins i tot d’endevinar el moment del naixement amb certa precisió. La notícia cridava l’atenció dels mitjans perquè la família d’una jove es va assabentar de l’embaràs sorpresa de la seva filla pels cupons regal per embarassades que el “super” li va començar a enviar a casa. No és cap misteri, simplement es tracta de recollir de forma sistemàtica el comportament històric de compra de moltes dones i fer-ne una anàlisi encaminada a descobrir patrons com ara que en el quart mes les dones compren colònies sense olor i just abans del naixement compren grans quantitats de determinats productes d’higiene. Amb totes aquestes dades, convenientment cuinades, el supermercat pot calcular un indicador de "predicció d'embaràs" per a cada dona. Aquest és un senzill exemple de Big Data de l’àmbit “customer analytics” que lidera el ranking d’aplicacions. Totes les nostres activitats generen un rastre de dades que creix de forma exponencial tot sumant-hi els objecte que gradualment es van connectant a Internet. Com diu Karalee, si una cadena de botigues és capaç de fer això, què no serem capaços de fer en els hospitals?

Telemedicina a Texas? No gràcies

El Dr. Tom García, president de l'Associació Mèdica de Texas (TMA), declara estar "profundament decebut" amb la decisió judicial de paralitzar la nova Rule del Texas Medical Board sobre telemedicina que pretén prohibir als metges de Texas la prescripció de medicaments als pacients sense haver-los vist per primera vegada de forma presencial tal com informa el New York Times.

Es tracta d’un litigi amb Teledoc empresa amb seu a Dallas fundada al 2002 i que amb més de 300.000 consultes l’any és un dels líders de la telemedicina als EUA.

Compte, ets el que dissenyes!

Si entendre la idea de “ontological design” ens pogués ajudar a veure les coses d’un altra manera, valdria la pena dedicar-hi els 2 minuts de llegir aquest post? Prova-ho.

El terme ontologia en ciència fa referència a conceptes, objectes o entitats que s’organitzen en dominis de coneixement. En filosofia, però, l'ontologia és un àmbit de la metafísica que tracta sobre els problemes de l’existència, accepció que darrerament ha anat sonant en l’àmbit del disseny (Willie. A, 2006) i que arribarà al de la salut.

El disseny, com diu el premi Nobel Herbert A. Simon, és el resultat d’una activitat intel·lectual que té per objecte canviar una situació existent per una de millor. Així, doncs, s’ha de considerar que es practica la “disciplina del disseny” quan es pensa com han de ser els nous serveis de salut, els nous tractaments o les noves estratègies de comunicació amb els pacients entre tants d’altres aspectes de l’univers de la salut.