Una meta-anàlisi ha demostrat que els programes d'hospitalització a domicili (HD) redueixen mortalitat, reingressos i costos, i a més milloren la satisfacció dels pacients. Malgrat això, molts gestors sanitaris continuen veient aquesta prestació només com una despesa, i no com una innovació substitutòria. Potser aquest és el motiu pel qual l'hospitalització a domicili, tot i ser prometedora, només està desenvolupada en un 30% dels hospitals públics, amb un volum d'activitat quasi anecdòtica. Amb les dades que ara mateix tinc a la taula, el nombre de pacients atesos pels programes HD representarien només el 2% del volum d'altes convencionals.
En una sessió acadèmica sobre el tema (1), la Dra. Maria Antònia Baraldés, internista de la Fundació Althaia (Manresa) i el Dr. Sebastià Santaeugènia, geriatre de Badalona Serveis Assistencials (BSA) van presentar els seus respectius models d'hospitalització a domicili.
Althaia, un programa basat en el model HD americà
El programa compta amb el treball domiciliari d'un equip format per metges, infermeres i fisioterapeutes. El perfil de pacients admesos és molt variat: des de casuística mèdica (bàsicament cronicitats descompensades) fins a processos postquirúrgics. El 79% dels malalts avancen la data prevista d'alta de manera molt prematura, de fet només estan 2 dies a l'hospital, mentre que la resta, el 21%, el que fan és evitar l'ingrés. En conjunt l'edat dels malalts en programa és de 68 anys i l'estada mitjana (exclusivament d'HD) és de 9 dies.
