#FAP_ICSCC: farmacèutics i farmacèutiques d'atenció primària, un suport per a l'atenció centrada en el pacient

Josep Vidal-Alaball
Communitas

Per a la redacció d'aquest post, en Josep Vidal-Alaball ha compartit autoria amb Anna Maria Bonet Esteve i Aïna Fuster Casanovas.

Els sistemes de salut sempre s'han orientat més a la malaltia que al pacient. De manera paternalista, la medicació del pacient s'ha gestionat indicant a aquest el que ha de prendre  i com ho ha de fer. Quines conseqüències ha tingut això? Incomoditat en aquells pacients als quals no els va bé la medicació, amb la consegüent interrupció del tractament i la frustració dels professionals davant la manca de resultats, a més de l'alt cost associat al sistema sanitari. El perfil social de la població catalana es caracteritza per l'envelliment progressiu i, per tant, per un augment de la patologia crònica i les comorbiditats associades. L'atenció sanitària fragmentada entre els múltiples proveïdors de salut del sistema pot complicar uns tractaments ja complexos per se. En un context de medicalització excessiva de la vida quotidiana per l'ús del medicament com un dels principals recursos terapèutics en la provisió d'assistència sanitària, apareix la necessitat imperativa de canviar el model de gestió paternalista per promoure  una atenció on es tinguin en compte tots els stakeholders (1)(2). 

Innovació farmacèutica, al servei de qui?

La despesa farmacèutica, que a Catalunya va superar els 2.500 milions d'euros el 2018, creix a un ritme desenfrenat i està tensionant seriosament el sistema sanitari i disminuint altres partides com la de personal i la de renovació d'equips i instal·lacions, encara més necessàries després d'una llarga etapa de retallades en sanitat. Quico Puigventós, farmacèutic d'hospital jubilat –tot i que actiu com el qual més– i coautor del llibre Medicamentos: ¿derecho o negocio?,(1) assenyalava recentment que amb els més de 550 milions d'euros d'increment de la despesa farmacèutica a Catalunya els darrers cinc anys es podrien haver contractat 11.000 professionals sanitaris.

El lent avenç de la seguretat clínica, un problema de “moltes mans”

En aquesta secció solem parlar del sobrediagnòstic i del sobretractament, però avui parlarem de la dificultat per aconseguir entorns d'atenció segurs per als pacients.

Alguns recordaran la publicació, l'any 2000, de l'informe To err is human. Building a safer Health System, de l'Institute of Medicine's Quality Care, que va causar un gran impacte mediàtic per les alarmants xifres de morts degudes a errors mèdics als EUA (1). Des de llavors, s'ha treballat intensament en la millora de la seguretat dels pacients, s'ha avançat molt en la disseminació de la cultura de la seguretat clínica i s'ha dedicat una gran quantitat d'esforç i recursos a la implantació de pràctiques segures per reduir el risc que els errors mèdics es produeixin.
No obstant això, l'evidència sobre l'impacte real que aquestes pràctiques tenen a escala global sobre la incidència d'esdeveniments adversos en els pacients és escassa i imperfecta. Una vegada més, els èxits obtinguts per determinades intervencions específiques d'àmbit local no sempre es reprodueixen quan s'intenta generalitzar-les. Així, per exemple, l'adopció obligatòria dels checklist de seguretat quirúrgica a 101 hospitals d'Ontario el 2014 (2) no va aconseguir reproduir cap dels espectaculars resultats obtinguts anteriorment per l'estudi Safe Surgery Saves Lives, amb gairebé 8.000 pacients i promogut per l'OMS, que el 2009 havia demostrat importants reduccions de mortalitat i complicacions quirúrgiques en vuit hospitals de característiques molt diverses de tot el món (3).

Les farmàcies, un bon recurs per a la Salut Pública?

Si bé és cert que a l’Estat espanyol ja s’estan explorant les potencialitats de les oficines de farmàcia com a recurs de salut pública amb la participació en programes com el d’intercanvi de xeringues, el de metadona, programes de cribratge o amb l’administració de la píndola del dia després, enlloc com al Regne Unit es té tan clar que les farmàcies comunitàries són un recurs més dintre del sistema de salut pública.

Al Regne Unit, on es calcula que més d’1 milió de persones visiten cada dia una de les farmàcies del país, les oficines de farmàcia ja participen en programes per deixar de fumar i per controlar millor la hipertensió arterial, en l’administració de la píndola del dia després i en programes de cribratge contra la clamídia, però ara es vol anar molt més enllà. Un primer pas és que les farmàcies que ho demanin comencin a administrar la vacuna antigripal. Ara també es vol aconseguir que les farmàcies ajudin a administrar millor els fàrmacs a les persones amb malalties cròniques identificant a aquells malalts que no visiten regularment els centres d’atenció primària.