Aires de disrupció a la indústria farmacèutica

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

Han coincidit dues notícies en l’àmbit farmacèutic que, si s’analitzen plegades, poden donar senyals d’un escenari disruptiu per als propers anys. La primera fa referència a la impressió en 3D de medicaments en pocs segons i la segona a la dispensació de medicació per 1 dòlar al mes als afiliats a Amazon Prime. Ambdues iniciatives mereixen un comentari específic.

Per un nou marc d'avaluació i contractació de serveis basat en el valor de la salut

Jordi Varela

Editor

Enllaç informe

En els darrers anys, el moviment de l’atenció sanitària basada en valor ha anat agafant protagonisme en l’agenda acadèmica, organitzativa i política de la gestió sanitària. Evolucionar cap a un sistema de salut basat en el valor requereix, en primer terme, aclarir que s’entén per valor i disposar de la capacitat d’avaluar-ho i, en segon terme, tenir l’audàcia de desplegar estratègies apropiades, entre les quals en destaquen les reformes dels marcs avaluatius i dels sistemes de pagament dels serveis sanitaris.

Atenció sanitària basada en el valor: què ve després?

Alexandre Lourenço
Lusitania

Han passat més de 15 anys des de la publicació de l'icònic llibre de Michael Porter i Elizabeth Teisberg Redefining HealthCare.

Com a consultor experimentat, Porter va transmetre un missatge simple: atenció sanitària basada en el valor (VBHC, segons les sigles en anglès), un concepte atractiu per als professionals de la salut, els proveïdors i els pagadors. Presentat com una solució a la crisi de l'atenció sanitària als Estats Units, el concepte de valor –la relació entre els resultats i el cost per assolir-los– es va estendre ràpidament per Europa, Amèrica del Sud i Austràlia. Com a beuratge màgic, va proporcionar una cura per a gairebé tots els problemes de salut. Va abordar la fragmentació, la variació, la provisió excessiva d'atenció, la insostenibilitat financera, els errors mèdics, el compromís clínic, la manca de confiança, la desvinculació del pacient, etc.

Per una estratègia comunitària dels programes de salut mental

Jordi Varela

Editor

Quan el psiquiatre Franco Basaglia va aconseguir que el parlament italià aprovés el 1978 la llei que va ordenar el desmantellament de tots els manicomis d'aquell país, l'exemple es va difondre arreu i va donar peu a un període carregat d'incerteses, ja que un assumpte era acabar amb les institucions repressores i l'altre ben diferent construir alternatives terapèutiques efectives. Per aquest motiu, quatre dècades després de l'acció heroica de Basaglia, m'ha semblat oportú observar quines són les tendències que proposen certs organismes internacionals, governs i entitats, en la línia d'avançar, de manera més decidida, cap a uns serveis de salut mental fortament arrelats a les seves comunitats.

Deu atributs de l'atenció sanitària del futur segons McKinsey

Tino Martí

Ex Machina

Al final del mes de març, McKinsey va publicar “The next frontier of care delivery in healthcare”, una anàlisi de les tendències que definiran la prestació de serveis sanitaris als Estats Units els propers anys, elaborat a partir de les aportacions d'experts i dirigit per Shubham Singhal, Mathangi Radha i Nithya Vinjamoori.

I després de la pandèmia, per on començo? Com millorar el teu lideratge en cinc passos

Pere Vivó
Galènica quàntica

Potser la pandèmia no ens ha anat tan malament... M'explicaré: és probable que l'atenció primària mai hagi innovat tant en un període tan curt de temps: la generalització de la consulta electrònica, la implementació de sistemes de programació ajustats al motiu de salut del pacient o la consulta administrativa per a tràmits i gestions en són alguns exemples. També s'ha avançat en la comunicació amb l'atenció hospitalària a través de la interconsulta virtual, cosa que ha incrementat la capacitat resolutiva dels equips.

Per què les pràctiques de baix valor afecten més les dones?

José Joaquín Mira
Notes al peu

Accés al webinar del 24 de novembre del 2021

Que algunes pràctiques de baix valor persisteixin no és una bona notícia, tot i que podríem esperar que fos així. Que siguin particularment més freqüents entre les pacients del gènere femení és una mala notícia que ens ha de cridar l'atenció. Primer, perquè no hi ha raons objectives que justifiquin que aquestes pràctiques de baix valor persisteixin i, segon, perquè tampoc hi ha raons perquè  afectin de manera diferent les dones i els homes. Hem de fer alguna cosa diferent del que hem fet fins ara en la pràctica clínica.

Recerca en salut pública, a propòsit de l'aigua

Jordi Varela

Editor

Les pèssimes condicions higièniques dels barris obrers que havien crescut a l’ombra de la revolució industrial en el segle XIX, van obrir el pas a les epidèmies de còlera, provocant un gran temor popular per la ferocitat de la malaltia. D’entre aquells innombrables brots de còlera, val la pena prestar atenció al de Londres de 1854, el qual ha passat a la història de l’epidemiologia gràcies John Snow, un metge que, amb el seu treball metòdic, va aconseguir tres fites transcendents: va trobar el focus de l’epidèmia, va fer que l’ajuntament el tanqués i va crear una metodologia cartogràfica que, des de llavors, va esdevenir la base de l’epidemiologia de camp. La crònica diu que la situació va ser especialment crítica en el barri del Soho, on hi van morir set-centes persones en menys d’una setmana i John Snow, que tenia la consulta prop d’aquell barri, es va entossudir a trobar el focus de tot aquell mal. Convé recordar que Snow, ni ningú del seu temps, tenia ni idea que les epidèmies les provocaven els microbis. 

Més enllà de les llàgrimes

Antoni Peris
Derives de cine

Tot i que sovint es pot ignorar o infravalorar, el dol forma part de la vida i, evidentment, també de l’activitat assistencial. Camuflat sota disfresses diverses, orgàniques o emocionals –la pèrdua d’un ésser, d’una feina o d’un lloc a la vida–, el dol apareix com a símptoma en moltes consultes. En algunes ocasions no hi ha dificultat per identificar-lo i és verbalitzat com a tal pels pacients, però en d’altres calen diverses visites i entrevistes acurades per adonar-se que un malestar, una àlgia o un mareig són encarnacions d’un dol que es remunta a mesos o anys enrere. Aquest any tenim la possibilitat de veure situacions de dol en dues magnífiques obres que poden donar peu a múltiples reflexions des de diversos punts de vista.