Hospitals: 10 reformes estructurals necessàries

Els hospitals són estructures que generen una influència poderosa sobre el global del sistema sanitari. La seva eficàcia en la resolució de certes patologies agudes, sobretot quirúrgiques, els dóna un gran prestigi social. Aquesta circumstància no hauria, però, d’ocultar dos problemes estructurals que estan llastant la seva perspectiva:

a) El primer dels problemes és de tipus intern. Les burocràcies pròpies estan mostrant signes de fatiga i això repercuteix en la qualitat dels seus serveis, i sobretot en la seguretat dels pacients ingressats.

b) El segon problema és de tipus relacional. La superioritat jeràrquica dels hospitals els ha mantingut allunyats de la realitat comunitària i de l’atenció primària, la qual cosa ara és una dificultat seriosa per afrontar, de manera integrada, l’atenció a la cronicitat complexa i a la fragilitat geriàtrica.

La gestió clínica com a motor de canvi, segons Richard Bohmer

Richard Bohmer és metge, professor de Harvard Business School i autor del llibre "Designing Care". En un article seu, Fixing Health Care on the Front Lines, Bohmer defineix els tres pilars que haurien de fonamentar la gestió clínica moderna, i que en resum serien: a) aplicar de manera rigorosa les millors pràctiques, b) abordar els processos complexos amb mecanismes de prova-error, i c) aprendre de l'activitat diària. "Quasi cap organització sanitària està avui preparada per excel·lir en els tres fonaments esmentats -diu l'autor-. De fet, la majoria de proveïdors de serveis clínics estan mancats de capacitat adaptativa als reptes que els imposa la ciència, la innovació i la pressió social, ben al revés del que passa a altres indústries, que viuen en constant renginyeria dels seus models per adaptar-los a les necessitats canviants del seu cor business".

Aplicar de manera rigorosa les millors pràctiques

Les guies de pràctica clínica (GPC) i les recomanacions sustentades per evidències fortes han de tenir la seva traducció en rutes assistencials (veure Care Delivery Value Chain). Les organitzacions modernes saben que les GPC no són un assumpte només de metges, i per això apliquen molt d'esforç en l'elaboració de plans que les facin factibles. Tothom qui tingui alguna cosa a veure hi ha d'estar implicat. Transformar una GPC en un procés operatiu equival a millorar-ne l'efectivitat clínica. Alguns exemples: a) l'aplicació de metodologia industrial als processos protocolitzabables de cirurgia cardíaca a Mayo Clinic, b) els codis infart i els codis ictus que s'han desplegat amb resultats excel·lents a moltes comunitats autònomes, i c) el desenvolupament de models organitzatius que tenen per objecte reduir les resistències als antibiòtics (PROA) o a evitar les transfusions sanguínies innecessàries (PBM).

"Fer pinya" cada dia per la seguretat dels pacients (safety huddle meetings)

Fa un parell de setmanes vaig tenir l'ocasió de visitar el grup hospitalari Ayrshire & Arran del NHS escocès en el marc d'una reunió professional organitzada pel Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. La trobada, com era d'esperar, va ser molt profitosa, i una de les coses que em vaig endur a casa va ser un instrument de treball, per mi tan novedós com senzill: "Hospital Daily Safety Huddle", que es podria traduir com la reunió diària de "fer pinya" per la seguretat del pacient. La Direcció de l'Hospital Crosshouse, el més gran del grup, satisfets de com els està funcionant l'experiència, ens van invitar a assistir al seu huddle, que des del darrer 30 de juny, celebren amb puntualitat britànica cada dia a les 8:15.

Què és un huddle? 

D'acord amb vikipèdia, el concepte de huddle ve del món de l'esport d'equip. Es tracta de reunir-se en rotllana, en el mateix terreny de joc, a peu dret, concentrats, sovint agafats, per recordar conjuntament l'estratègia i les tàctiques que tant s'han assajat, però també per sortir més motivats a competir. Per tant, ja veuen que "fer pinya" és més una aproximació al concepte huddle que no pas una traducció literal, d'altra banda impossible.