Un planeta més saludable on envellir amb més bona salut

Marco Inzitari
Manejar amb cura

@varelalaf

Les polítiques públiques sovint han de conciliar exigències i urgències que semblen contradictòries. A vegades fa la impressió que es tracta d'una cursa d’equilibris cap al “mal menor”.

La salut planetària, la salut mental i l’envelliment saludable de la població estan en aquest moment sobre la taula com a qüestions candents i prioritats públiques. Les estratègies per abordar aquests tres reptes, però, són conciliables.

Sanitat i salut pública

Andreu Segura
Chomel

La pandèmia ha fet palesa la importància –i també les deficiències– de la salut pública per afrontar racionalment –i també de forma més efectiva, segura i equitativa– l'impacte atribuïble als danys causats directament per la infecció del SARS-CoV-2. És a dir, els problemes de salut dels afectats per la COVID-19, denominació que, per cert, no fa referència a la infecció, sinó a la malaltia (la D de disease). Una patologia que si bé pot ser molt greu, afortunadament ho és sobretot en una minoria molt selecta d'infectats, per la qual cosa cal actuar amb cura a l'hora d'establir mesures protectores dràstiques i generalitzades perquè no resulti que el remei és pitjor que la malaltia, com pot haver passat en alguns casos, segons sembla.

Recerca en salut pública, a propòsit de l'aigua

Jordi Varela

Editor

Les pèssimes condicions higièniques dels barris obrers que havien crescut a l’ombra de la revolució industrial en el segle XIX, van obrir el pas a les epidèmies de còlera, provocant un gran temor popular per la ferocitat de la malaltia. D’entre aquells innombrables brots de còlera, val la pena prestar atenció al de Londres de 1854, el qual ha passat a la història de l’epidemiologia gràcies John Snow, un metge que, amb el seu treball metòdic, va aconseguir tres fites transcendents: va trobar el focus de l’epidèmia, va fer que l’ajuntament el tanqués i va crear una metodologia cartogràfica que, des de llavors, va esdevenir la base de l’epidemiologia de camp. La crònica diu que la situació va ser especialment crítica en el barri del Soho, on hi van morir set-centes persones en menys d’una setmana i John Snow, que tenia la consulta prop d’aquell barri, es va entossudir a trobar el focus de tot aquell mal. Convé recordar que Snow, ni ningú del seu temps, tenia ni idea que les epidèmies les provocaven els microbis. 

Per un nou relat (versemblant) de la pandèmia

Andreu Segura

Chomel

Foto @rclusa

Els darrers esdeveniments relacionats amb la pandèmia han fet ben palesa la incertesa que la caracteritza, malgrat els molt notoris avenços que s'han assolit des que, acabant el 2019, els mitjans de comunicació es van fer ressò d'un episodi de pneumònies greus a la ciutat de Wuhan i que la posterior notícia de l'aïllament d'un virus molt similar a l'agent causal de la SARS –tant que va ser batejat com a SARS-CoV-2– fes augmentar la preocupació per la seva potencial propagació arreu. 

Cobertura sanitària universal a Espanya, mite o realitat?

José Cerezo
Ara o mai

L'oficina de l'OMS de Barcelona per al Finançament dels Sistemes Sanitaris ha impulsat la primera anàlisi exhaustiva de la protecció financera a Espanya, liderada per un equip d'experts nacionals. L'informe titulat ¿Se puede permitir la gente pagar por la atención sanitaria? Nueva evidencia de la protección financiera en España analitza conjuntament microdades procedents de les Enquestes de Pressupostos Familiars de l'INE entre 2006 i 2019 (les últimes dades disponibles en el moment de la publicació) i dades sobre necessitats de salut insatisfetes que proporciona l'Estadística de la Unió Europea sobre renda i condicions de vida (EU-SILC). 

El poder dels influencers en els missatges de salut

Andrés Fontalba

Mental fugit

Els ídols són figures o imatges que representen éssers sobrenaturals o deïtats que, des de les civilitzacions més antigues, són adorats com si fossin la divinitat mateixa. Avui dia, els ídols moderns continuen gaudint d'una poderosa capacitat d'atracció. Un influencer és una persona que, per la seva presència i influència a les xarxes socials, té credibilitat en un àmbit concret i pot arribar a esdevenir un prescriptor molt interessant per a qualsevol marca o producte. És a dir, queda investit d'autoritat i legitimat pel seu públic per parlar de qualsevol assumpte del qual és referent i com més opinions i reaccions genera per part dels usuaris, més important és. Estem immersos en un gran canvi d'hàbits de vida on les plataformes digitals substitueixen la televisió tradicional, la qual cosa ens porta a estar exposats a grans quantitats de publicitat i a mètodes molt més subtils encara. Qualsevol producte pot aparèixer dins d'una imatge o un vídeo que en principi sembla destinat exclusivament a l'entreteniment, la qual cosa el fa menys intrusiu i, per tant, més difícil de reconèixer. I dins de tot l'espectre de la població diana a la qual pot anar dirigit, els nens sempre han estat un grup objectiu important, tant pel seu impacte en les decisions de compra dels pares com també pel seu paper com a futurs consumidors adults.

Paternalisme o autoritarisme?

Andreu Segura

Chomel

Si un extraterrestre visitant del nostre planeta veiés les mesures adoptades davant la pandèmia de COVID-19, què diria? La seva percepció variaria gaire segons els països del món que visités? O les realitats entre països no són tan diferents com alguns pretenen destacar, malgrat les diverses condicions prèvies existents?

Perspectiva salubrista versus perspectiva clínica, a propòsit de la pandèmia

Andreu Segura
Chomel

 

Els estralls de la pandèmia

L'article de Pifarré i col·laboradors(1) sobre la mortalitat prematura atribuïble a la COVID-19 ha estat l'eix d'un debat organitzat per Funcas i moderat pel professor Félix Lobo(2).  En aquesta trobada s'ha analitzat si les dràstiques mesures preventives adoptades per limitar l'expansió del virus SARS-CoV-2 van ser pertinents i proporcionades. En altres paraules, si el remei no havia estat pitjor que la malaltia, fins i tot reconeixent que en aquell moment era molt difícil impulsar reaccions més moderades, amb l'objectiu de saber si en el futur hauríem de ser més continguts.

Les dones mostren un perfil propi d'emmalaltir

Xavier Bayona

Gota a gota

Les dones en edat fèrtil han estat excloses de molts assajos clínics, cosa que ha estat justificada, entre d’altres raons, per la seva seguretat i la de la seva descendència. Totes les decisions, tant les que es prenen com les que no, tenen conseqüències. Així doncs, la recerca i les seves conclusions aplicades a la clínica s'han centrat majoritàriament en la fisiologia masculina. Tot això és important tant pel que fa a la gènesi d’evidència i la potenciació de la medicina de precisió, com per avançar en les pràctiques de valor i el Right Care.

Les comparacions poden ser odioses i, el que és pitjor, ambigües: a propòsit de les diferències de mortalitat per la COVID-19 entre països

Andreu Segura

Chomel

  

L'allau de dades sobre la pandèmia de COVID-19 és un estímul per analitzar-les a fi d'esbrinar la importància del problema i, sobretot, què podem fer per millorar la situació. Res més lògic. Un dels propòsits d'aquestes anàlisis ha de ser aclarir si alguna de les mesures adoptades és realment efectiva, un objectiu assenyat i adequat ateses les potencials conseqüències negatives que comporten algunes, com ara les restriccions de la mobilitat, les limitacions educatives o les pèrdues de productivitat. El problema és que dissenyar i dur a terme estudis per contrastar experimentalment l'efecte d'aquestes mesures, a més de ser èticament discutible, no és en absolut fàcil. L'alternativa és recórrer a estudis observacionals i, particularment, a estudis ecològics, analitzant les dades ja disponibles i tractant d'extreure'n el màxim d'informació possible. O encara n'hi ha una altra de més grollera que és comparar directament les morts atribuïbles a la COVID-19 en diversos països que, segons el que sabem o sospitem, han adoptat mesures força diferents per controlar l'epidèmia. 

Vacunació COVID-19. L'estratègia del “salvi's qui pugui”

Cristina Roure

Pantone

La primera vacuna contra la COVID-19 va ser autoritzada només nou mesos després que es declarés la pandèmia. Mai no s'havien destinat tants recursos i concentrat tants esforços per investigar i desenvolupar un medicament en un termini tan curt. A més a més, no sols s'ha aconseguit desenvolupar una vacuna, sinó unes quantes i, el que semblava encara més difícil, totes són eficaces i segures, almenys a curt termini. Però aquest extraordinari assoliment es pot veure entelat per la incapacitat d'establir una estratègia global de vacunació que acabi amb la pandèmia. Una cosa és dissenyar i assajar les vacunes i una altra produir-les en quantitats suficients, distribuir-les i administrar-les amb la rapidesa i l'equitat necessàries per arribar a controlar la propagació i possible mutació del virus a escala mundial, no només local. 

Assumir la incertesa augmenta la credibilitat

Andreu Segura

Chomel

Stephen Savage. The New York Times. 7 d'abril de 2020.

No és estrany escoltar queixes de la gent sobre la poca claredat d'algunes de les mesures preventives recomanades per evitar la transmissió del virus de la pandèmia, queixes fins i tot provinents de professionals de la sanitat. De vegades són vituperis dedicats a suposades contradiccions, d'altres denúncies sobre hipotètiques imprecisions i, en general, lamentacions sobre ambigüitats si més no aparents. En resum, requeriments d'una seguretat tan rotunda com sigui possible, cosa que suggereix rebuig a ambigüitats, dubtes i incerteses. Situacions que ens provoquen neguit i inquietud. Incomoditats que potser reflecteixin una predisposició ancestral a eludir allò que ens fa vacil·lar, potser perquè en la prehistòria trigar massa a decidir-se s'associava a una elevada probabilitat d'acabar devorat per algun depredador. 

Prescripció social en temps de pandèmia. Ara més que mai

Josep Vidal Alaball

Communitas

Com he dit en altres articles, el sector sanitari no és ni molt menys l’únic responsable del benestar dels ciutadans i molts aspectes relatius a la seva salut poden ser gestionats adequadament per la comunitat i per organitzacions del sector voluntari. Dintre d’aquest context trobem la prescripció social (PS) o la recepta social. Tot i que els termes "prescriure" i "recepta" encara sonen una mica massa relacionats amb el sector sanitari, i que com a alternativa s’ha proposat "derivació comunitària", aquests són els noms que s’utilitzen internacionalment per anomenar aquest tipus d’intervenció comunitària.

A favor del dubte raonable, necessari i incorrecte

Antoni Peris
Derives de cine

Escric (reescric segons les notícies que canvien dia a dia) mentre la primera plana periodística mostra la nonagenària vacunada contra la covid al Regne Unit amb una vacuna a hores d’ara no valorada oficialment per l'FDA o l'EMA. Arrufo el nas, com a científic i com a ciutadà, mentre tots els polítics i els representants de salut pública donen un missatge acrític sobre la necessitat de vacunar-nos i, alhora, fan lloances d’un producte sobre el qual no s’ha publicat (fins ara) cap anàlisi independent.

La pandèmia i l'agonia de l'atenció primària

Agraeixo la fotografia a Xavier Blancafort, així com els seus suggeriments, que
també agraeixo a Laia Riera i Vicente Giner.

La COVID-19 ha suposat una veritable prova d'estrès per al conjunt de la sanitat espanyola, especialment per als serveis d'atenció primària (AP) ‒particularment a les fases més avançades de la pandèmia‒ i per als dispositius de salut pública (SP) en general, tot i que aquests no acostumen a ser objecte de valoració gairebé mai, si bé tots hem pagat les limitacions i deficiències que presenten. Ja fa temps que aquests dos nivells del sistema nacional de salut van decaient tal com il·lustra ‒malgrat que això no sigui al meu entendre el pitjor‒ el descens continuat de la proporció del pressupost sanitari públic que els correspon, especialment a l'SP que no arriba al 2% del total. És evident que la proporció de la despesa no és un indicador prou precís de l'eficiència dels esforços ni, sobretot, del valor que la seva activitat aporta a la millora i el manteniment de la salut de la població. Per això considero més greu l'absència d'estratègies sanitàries i, encara pitjor, de polítiques públiques saludables, ja que les apel·lacions a la salut en totes les polítiques han estat sobretot retòriques. Polítiques públiques saludables que haurien d'incloure naturalment la política sanitària, de manera que aquesta pogués contribuir efectivament a la promoció i protecció col·lectiva de la salut comunitària, com un element més juntament amb la política educativa, laboral, urbanística, econòmica, etc. 

Nutrició i salut: la confusió està servida

Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 9 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.

La carn vermella i processada, tan injuriada durant anys en totes les guies d'alimentació saludable, viu temps feliços. El mes de gener passat, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va derogar la iniciativa impulsada per Michelle Obama que promovia la inclusió de fruita i verdura fresca als menjadors escolars. El motiu? Defensar la llibertat de l'individu i dels centres educatius d'oferir uns àpats més nutritius i adequats a les preferències de la població americana.

La percepció de la magnitud de la tragèdia i una possible resposta: salut comunitària

foto rclusa

La valoració que fins ara ha merescut la crisi provocada per la COVID-19 ha estat pràcticament unànime. La immensa majoria dels professionals, dels mitjans de comunicació i de la població en general coincideixen que es tracta d'un problema singular, inèdit i dels més greus, o potser el més greu, amb què s'ha enfrontat la humanitat fins ara. Alguns comencen a preguntar-se per les conseqüències negatives de les mesures preventives, perquè fins fa ben poc les crítiques més destacades a les autoritats eren a causa de la lentitud en la implantació d'aquestes mesures.

Sis estratègies per a una sortida airosa de la crisi

Sempre he tingut com una màxima de la meva vida envoltar-me de gent més intel·ligent que jo. Una vegada més, els esdeveniments m'han demostrat que és fonamental. Fa uns dies, quan vaig llegir l'editorial de Fineberg al NEJM, em va semblar una de les moltes reflexions intel·ligents que s'han publicat darrerament. Però fins que el meu amic Miguel Ángel no me'n va fer un comentari no em vaig adonar de com n'era d'important. És possible que pugui semblar excessivament simple. Pot ser que les indicacions semblin una miqueta gastades en aquesta època de crisi en què s'ha demostrat que tots els espanyols, a més d'un metge i un seleccionar nacional, portem dins un epidemiòleg.

La seguretat del pacient i la iatrogènia

Entre els problemes de salut pública més importants actualment destaquen els efectes nocius associats a la pràctica clínica i sanitària, la rellevància dels quals és inqüestionable atesos el seu impacte i, sobretot, la seva etiologia. Això explica el desenvolupament de l'anomenada estratègia de seguretat del pacient, que té com a propòsit limitar al màxim el dany que les intervencions mèdiques i sanitàries poden provocar sempre que aquest dany es pugui evitar. 

Una visió des de fora

Benvolguts/udes amics/amigues: 

Reconec que em fan enveja. Vostès viuen al país més saludable del món. Ho saben, oi? Des de fa temps es troben entre els països amb millors sistemes de salut segons els rànquings. El 2019, Espanya va superar fins i tot Itàlia. Revisant molts informes i estudis comparatius, el resultat és consistent. Como no he de tenir gelosia! La veritat és que no voldria ser fràgil ni estar malalta en cap altre país.