Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ham C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ham C.. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 de gener del 2018

Qui és responsable de prestar una atenció de qualitat i segura?



Recentment Chris Ham i Don Berwick han defensat que els equips de professionals que atenen els pacients són els principals responsables de prestar una atenció de qualitat i segura, i han situat els gestors i reguladors en segona línia.

Els gestors sanitaris haurien de donar suport als clínics mitjançant formació, recursos i temps, requisits imprescindibles per exercir la seva funció d'atendre i millorar constantment aquesta atenció. No poden fer-ho si no estan focalitzats en —i coneixen bé— el que està passant a la primera línia, i si no fan d'aquesta realitat la seva prioritat principal.

divendres, 27 de juny del 2014

NHS: sortir de les retallades sense perdre plomes?







King's Fund ha publicat el document: "The NHS productivity challenge. Experience from the front line", del qual en parla Chris Ham, Director de la Institució, a l'entrevista que li van fer a les notícies de la BBC. L'assumpte és que es preveu que, per a aquest exercici, el NHS pot arribar a una desviació pressupostària de 2 bilions de lliures, i hi ha el risc, si el govern no és capaç d'injectar-hi més recursos, que els hospitals es quedin, a curt termini, sense els diners imprescindibles per continuar oferint els seus serveis.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Lideratge: dificultats i reptes










Els gerents dels consorcis del National Health Service semblen ara una espècie en extinció, diuen els de King's Fund. Els polítics els han exigit retallades, i ells han patit de valent per aconseguir que els seus centres mantinguin els nivells assistencials requerits. La conseqüència: un degoteig de gerents de primer nivell que han anat desapareixent del sistema públic.

En el primer dels documents de referència, aquell que té per subtítol "No més herois" (el de color verd) es descriu l'estil del que hauria de ser un nou lideratge, més enllà de l'acompliment preceptiu dels objectius marcats pels dels de dalt. Els gerents, es diu en el text, de cara endins són essencials per aconseguir que metges, infermeres i altres professionals sanitaris puguin fer la seva feina amb qualitat. El nou lideratge ja no hauria de correspondre només al gerent, l'heroïcitat ja no té sentit. Per això ara cal que hi hagi líders estesos per tota l'organització, líders que estiguin presents a tots els racons de tots els pocessos i que, sobretot, sàpiguen implicar els professionals en la gestió dels recursos, però també que afavoreixin la participació dels pacients en les decisions que els afecten.

divendres, 11 d’abril del 2014

Crònics complexos: avenços en finançament a UK






El tweet de Chris Ham, Director de King's Fund, ens porta a un article de Sam Everington a The Guardian, el qual tracta de noves experiències de finançament (commissioning) als serveis comunitaris desplegats per atendre crònics complexos al propi domicili, fins i tot en els episodis d'exacerbacions clíniques, i evitar-los-hi, d'aquesta manera, hospitalitzacions probablement poc recomanables.

El paisatge que il·lustra l'article correspon al comtat de Tower Hamlets, lloc on s'està desenvolupant un programa coordinat amb metges de família, infermeres d'atenció primària, serveis socials, especialistes de salut mental i altres serveis comunitaris. Aquests equips de Tower Hamlets, quan aborden l'atenció a pacients crònics complexos, tenen capacitat per desplegar serveis d'hospitalització a domicili, d'acord amb els plans terapèutics individualitzats discutits i aprovats a les sessions socio-clíniques mensuals.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Model de crònics: les claus wagnerianes








Chris Ham, Director de King's Fund, entrevista Edward Wagner, Director emèrit de MacColl Center for Healthcare Innovation Group Health Research Institute i promotor del model d'atenció als pacients crònics (Chronic Care Model o CCM). Com que penso que s'ho val, m'he permès fer-ne una transcripció i un quadre resum. No els decebrà.




Ham: D'on li van venir les idees per crear CCM?

Wagner: De la meva pròpia pràctica clínica. Per mi era frustrant veure com metges ben preparats i benintencionats, quan s'havien d'enfrontar a l'atenció als pacients crònics, no aconseguien bons resultats, mentre que ja començàvem a tenir evidència que fent les coses d'una altra manera, els pacients podien entendre més bé què els hi passava i els resultats clínics podien millorar. I per aquest motiu vaig creure que havíem d'aconseguir comunicar aquestes novetats als metges.

divendres, 31 de gener del 2014

Integració de serveis: quin paper han de jugar els hospitals?






Chris Ham ha escrit en el blog de King's Fund unes notes després d'una visita al Royal Free Hospital de Londres, un centre que està impulsant un programa d'integració de serveis per a persones grans. Segons ell, la resposta a la pregunta de quin paper han de jugar els hospitals en un programa d'integració de serveis és clara: menys activitat hospitalària i més activitat comunitària.
Per aquest motiu, el Royal Free Hospital ha nomenat un Director de Integració de Serveis que treballa amb un equip multidisciplinar format bàsicament per clínics i, segons els apunts de Chris Ham, ara ja s'hi observen els primers canvis: tancament d'una planta d'hospitalització, posta en marxa de serveis comunitaris finançats amb els estalvis de la reducció de llits hospitalaris i la creació d'estructures intermèdies (amb professionals d'atenció primària i especialistes) més apropiades per al tipus de pacient al qual van dirigits els serveis.

divendres, 10 de gener del 2014

Integració de serveis: superant barreres a Anglaterra






Chris Ham, Director General de King's Fund, fa una posta al dia del projecte "Integrated Care" a Anglaterra on analitza quines són les barreres que encara els cal superar, i com que penso que en aquell país, en aquest assumpte, van un pèl endavant respecte nosaltres, he cregut oportú escollir aquest tweet per veure si l'anàlisi al qual ens adreça ens pot ajudar:

divendres, 14 de juny del 2013

Lideratge dels metges en la reducció del malbaratament






El professor Chris Ham acaba de tornar d'una ronda pels Estats Units (Kaiser, Intermountain i Virgina Mason Medical Centre), i en un article al BMJ escriu que el lideratge dels metges és essencial per actuar amb criteri clínic i així evitar retallades transversals.

A l'article diu, referint-se al NHS: ¿Com pot ser que, malgrat la crisi, es mantinguin les variacions en l'ús de recursos? ¿Com pot ser que els metges no estiguin entusiasmats a combatre una lacra que més aviat els desprestigia?

Chris Ham ha observat que a les tres organitzacions visitades, sense excepció, hi ha lideratges rellevants de metges experimentats en posicions claus, líders que saben combinar credibilitat amb revisió analítica dels resultats clínics obtinguts.

dilluns, 20 de maig del 2013

Kaiser Permanente: les claus de l'èxit

Kaiser Permanente (KP) és una mútua que actua a Califòrnia, i amb menor mesura a altres 8 estats nord-americans. A la sèrie de "Pràctica Clínica Virtual" ja vaig fer una breu presentació dels trets més rellevants de Kaiser Permanente per entendre millor el desplegament de Health Connect, la història clínica informatitzada pròpia d'aquesta asseguradora.

Resultats de KP

El que més ens atrau, als gestors sanitaris, de KP són els seus excel·lents resultats, tant en utilització apropiada de recursos, com en qualitat assistencial, que contrasten en l'entorn nord-americà on les inequitats d'accés, el desori organitzatiu i la sobreactuació mèdica és el que preval. 

Per il·lustrar a què em refereixo els he triat tres exemples:


Chris Ham ens va sorprendre, als que no coneixíem KP, quan al 2003 va publicar al British Medical Journal l'article que els he ressenyat en el primer marc on va demostrar que el National Health Service feia ús de llits hospitalaris tres vegades i mitja més que KP en 11 patologies tan freqüents com les que han pogut veure. Per altra banda si es consulta "Hewitt Health Value Initiative" s'observa que KP ocupa les primeres posicions tant en les valoracions dels plans de salut (pòlisses d'assegurança) com en qualitat assistencial, i en el darrer quadre es pot veure la reducció sostinguda de la taxa d'urgències en una sèrie de dotze anys.

Ah! I encara una darrera informació: 17 hospitals de KP han estat TOP (4 de desembre 2012) en el concurs que organitza “Leapfrog Group” (un grup independent molt interessant del qual ja en parlaré en un altre post). KP ha aconseguit, en aquest concurs, el 25% dels premis (en van donar 67) sobre una enquesta que es va fer a 1.000 hospitals de tota la geografia americana. Val a dir que aquests premis se centren en qualitat assistencial i seguretat clínica, i no en eficiència.


"Thrive" és el lema de KP, i si tenen algun dubte sobre el seu significat i el cerquen al diccionari descobriran que vol dir: prosperar, progressar, reeixir. Si algun cop tenen l'ocasió de conèixer aquesta organització per dins, s'adonaran que el millor no és el que diuen sinó el que fan.



Fixeu-vos en els valors que prediquen:
  • Proveir serveis que aportin valor salut a les persones
  • Millorar els resultats clínics de manera sostinguda
  • Comprometre's amb el lideratge per l'efectivitat clínica
  • Arrenglerar objectius entre nivells assistencials
  • Rendir comptes als mutualistes

Es tracta d'una organització que globalment està integrada, on els equips assistencials s'afanyen a arrenglerar objectius quan la integració no és possible i on el compromís per l'excel·lència i la innovació es respira per tots els racons. Per ells és un orgull ensenyar els hospitals buits. Senyal que ho fem bé a la comunitat, diuen els directius i, amb aquest pensament, cada ingrés mèdic urgent és analitzat com un fracàs. 


George Halvorson, President i Conseller Delegat de Kaiser Permanente, és un líder d'opinió als EEUU, i en el seu llibre "Health care will not reform itself" diu que les organitzacions que volen assolir l'excel·lència requereixen una agenda estratègica basada en:

  • L'atenció centrada en les patologies que d'una manera més decisiva influeixen en els costos.
  • Els desplegaments d'instruments que permetin identificar pacients que necessiten intervenció.
  • El suport sistemàtic als processos de millora.
  • La generació d'una cultura en la qual pacients i professionals col·laboren per millorar la salut.
Per al proper dilluns 27 de maig he preparat la presentació de la tesi doctoral que Mireia Subirana, Directora d'Infermeria del Consorci Hospitalari de Vic, va llegir recentment a la Universitat de Leeds. Crec que la hipòtesis de la tesi sobre la relació de la qualitat formativa i la solidesa de les plantilles d'infermeria en els resultats clínics, s'ho val.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Els pacients geriàtrics fràgils: el cas de Torbay (Anglaterra)



 

L'atenció social i sanitària per a la gent gran a Torbay (Anglaterra) està, avui, totalment integrada. L’any 2004 ja hi va haver una prova pilot en un districte del comtat, i poc després es va estendre a tota l'àrea. Cadascun dels 5 equips que es van acabar establint dóna servei a una població en un ventall que va dels 25.000 als 40.000 habitants. L'any 2005 es va crear Torbay Care Trust.

Objectiu principal de la integració de serveis
El manteniment dels pacients fràgils a casa, o en un recurs comunitari, tot el temps que sigui possible.

Elements claus per aconseguir els objectius
  • Integració d’equips professionals de l’atenció social i sanitària
  • Fusió de pressupostos dels dos equips
  • Desplegament (o compra si convé) d’un ventall ampli de serveis intermedis que donen suport domiciliari
  • Suport entusiasta dels metges de família (malgrat que no s’han integrat)
  • Suport institucional, sobretot local

Model organitzatiu dels serveis integrats

En els següents gràfics es pot observar, de manera esquemàtica, el canvi de model organitzatiu que passa del tradicional de funcions segmentades i parcel·lades, al nou model integrat, noti's que la cosa va molt més enllà de la coordinació:



Resultats de l’experiència

A manca d’un estudi randomitzat, les següents xifres marquen tendències positives sobre les reduccions en l’ús de recursos inapropiat per part dels pacients ancians fràgils, a banda, lògicament, de la satisfacció que sempre provoca la bona marxa dels serveis de proximitat:
  • L’ús de llit hospitalari es va reduir en un 30%, si es comparava el període 2009/10 respecte 1998/99.
  • La freqüentació d’urgències per part dels majors de 64 anys a Torbay es troba en un 29% per sota de la mitjana nacional.
  • L’ús d’urgències per part dels majors de 74 anys s’ha reduït en un 24% en l’any 2008 respecte el 2003, i en els majors de 84 anys, la reducció ha estat del 32%.

Els consells de Chris Ham, Director executiu de la King's Fund, a partir de l’experiència d’integració de serveis de Torbay, són els següents:
  • S’ha de tenir una visió clara que el que convé és aproximar els serveis a les necessitats reals dels pacients complexos, i a més aquesta visió s’ha de saber mantenir al llarg del temps.
  • S’ha de començar des d’abaix, arrenglerant idees i objectius entre els pacients, els treballadors socials, les infermeres i els metges.
  • S’ha de tenir en compte, sobretot avui en dia, que ajuntar serveis socials i sanitaris és una experiència molt barata i a més dóna bons resultats. És molt cost-efectiva.
  • S’ha de mantenir la fe en el que es fa, malgrat les dificultats de combatre el model jeràrquic establert.
-----------------------------

El proper dilluns 5 de novembre donarem un cop d’ull a les 10 reflexions wennbergianes sobre la manera com es tracten els pacients crònics als Estats Units.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Les readmissions (II). Quines experiències estan donant resultats?


Els “Serveis de Recerca del Congrés d’EUA (CRS)” van publicar el setembre de 2010, com a suport a la reforma Obama (PPACA), un informe sobre les càrregues per a Medicare de les readmissions hospitalàries. L’informe, molt ben documentat, parteix de la base que el 17,6% de les factures de les altes que els hospitals remeten a Medicare es deuen a readmissions que es produeixen abans dels 30 dies de l’alta. Per tant, els dos economistes que signen l’informe van suposar que en les readmissions hi havia un graner on es podrien recollir estalvis per a Medicare, tenint en compte, a més a més, que les variacions entre territoris feien preveure que un ajust en el model de contractació podria ser fructífer.

Del document m’ha agradat la classificació que fa de les actuacions dirigides a reduir readmissions, actuacions que com es veurà, perquè siguin efectives han de ser ajustades a la complexitat dels pacients triats.


Model 1: malalt molt complex, actuació intensiva

Transitional Care Model

Aquest model va orientat a pacients amb diagnòstics múltiples i risc elevat de reingrés. En un assaig clínic (Naylor 2004) es van triar pacients geriàtrics amb insuficiència cardíaca i una mitjana de 5 comorbiditats. La intervenció va consistir en:
  • Infermeres amb experiència de treball en equip multidisciplinar psicogeriàtric de com a mínim dos mesos
  • Visites diàries al pacient durant l’estada hospitalària
  •  Programació de com a mínim 8 visites a domicili durant els tres primers mesos després de l’alta
  • Disponibilitat telefònica

Resultats de l’assaig: un any després de l’alta, els pacients intervinguts havien reduït les readmissions en relació al grup control, fins a l’extrem que els economistes van considerar que el balanç econòmic analitzat del Transitional Care Model havia generat uns estalvis de 37,6%, després de fer un balanç entre els costos del programa per una banda i la reducció d’ingressos per l’altra.


Model 2: malalt complex, actuació lleugera

Care Transitions Interventions

En un altre assaig clínic (Coleman 2006) es van escollir pacients amb necessitats sanitàries complexes, però sense arribar a exigir criteris tan extrems com a l’assaig de Naylor. La intervenció va consistir en:
  • Infermeres amb formació específica en coaching (amb recursos per ensenyar a pacients i familiars sobre com gestionar els símptomes de les malalties)
  • Visites al pacient durant l’estada hospitalària
  • Programació d’una visita durant els tres primers dies després de l’alta
  • Programació de tres trucades telefòniques de seguiment

Amb aquest programa cada infermera pot manegar un grup de 24 – 28 pacients, per la qual cosa els autors creuen que aquest és un model barat i de fàcil aplicació, i que, segons l’assaig, té reduccions significatives de readmissions en un període de 180 dies. Aquest treball no té estudi de costos com l’anterior.

El document del “Congress” considera que aquest format light del Transitional Care Model està estès a 140 organitzacions, com seria l’exemple de Kaiser Colorado, que ha demostrat que el programa ha aconseguit reduir les readmissions del 14% al 2,4%, amb uns estalvis de 4 M$.


Model 3. Malalt complex, actuació de coordinació (experiència local)

Programa Pre-Alt

Si hagués de categoritzar el programa Pre-Alt, programa que està implantat, amb major o menor fortuna, a la majoria d’hospitals locals, d’acord amb la categorització americana del informe del “Congress”, el definiria com “Care Transition Coordination”. La intervenció Pre-Alt té les següents característiques:
  •  Infermeres hospitalàries gestores de casos
  •  Identificació de pacients susceptibles i planificació de l’alta de manera precoç
  • Notificació de la previsió de l’alta a l’equip d’atenció primària (normalment a una infermera) amb una anticipació de 24/48 hores abans de l’alta
  • Gestions imprescindibles per garantir que el pacient contacti amb algun professional (normalment una infermera) de l’equip d’atenció primària durant les primeres 24/48 hores després de l’alta

En el nostre model, amb una atenció primària molt més ben implantada que a EUA, el programa Pre-Alt aporta ponts de coordinació, en el benentès que una bona transferència entre nivells és millor que la descoordinació habitual. Malauradament no puc defensar aquest programa amb una avaluació sostenible metodològicament.


Discussió

Els programes de transferència de pacients entre hospital i domicili per als pacients complexos o molt complexos són una peça valuosa en l’abordatge de la cronicitat i la fragilitat. Com bé se sap, per a aquests malalts, cada cop més freqüents, els actuals models organitzatius de la sanitat són un llast que no fa més que empitjorar resultats clínics i costos.

Els hospitals, mentre no es decideixin a desenvolupar unitats integrades, han de trobar fórmules que amoroseixin els resultats nefastos de la descoordinació, per tant, cal que prenguin bona nota que implantar programes de transició aporta eficiències al sistema, i confort al pacients.

Si es vol fer un test senzill sobre el grau de descoordinació en una àrea determinada, només cal preguntar a un metge de família d’aquell indret sobre si rep informació, per via professional, quan un dels seus pacients ingressa a l’hospital; i si es vol fer un test ràpid de l’accessibilitat dels pacients crònics complexos als recursos adaptats a les seves característiques, s’ha de preguntar a un dels malalts si sap què ha de fer quan té una exacerbació del seu estat clínic habitual, i no val la resposta de trucar l’ambulància i anar a urgències.


Bibliografia esmentada

Naylor MD, Brooten DA, Campbell RL, Maislin F, McCauley KM, Schwartz JS. “Transitional Care of Older Adults Hospitalized With Heart Failure: A Randomized, Controlled Trial.” Journal of the American Geriatric Society, vol. 52, no. 5, 2004.
Coleman EA, Parry C, Chalmers S, Min SJ. “The Care Transitions Intervention: Results of a Randomized Controlled Trial.” Archives of Internal Medicine, vol. 166, no. 17, 2006.


Per al proper dilluns 22 d’octubre he preparat un post sobre les dificultats de prevenir les exacerbacions dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica en l’àmbit comunitari, i veurem si hi ha possibilitats d’evitar els ingressos continuats.